El rei espanyol Felip VI visitava el Principat per primera vegada després de la publicació de la sentència del judici contra el procés amb motiu del lliurament dels premis Princesa de Girona 2019, que se celebra dilluns al Palau de Congressos de Catalunya, a Barcelona.
Per dilluns també hi ha prevista una manifestació que demana congregar-se als voltants del Palau de Congressos a les 16 hores de la tarda. Diumenge, però, hi havia un avançament de protesta i s’hi sumava el Pícnic per la República i l’acampada de la plaça de la Universitat. ‘El rei espanyol arriba abans a Barcelona perquè li fem por. No et deixarem dormir!’, deia la crida dels CDR.
El repic d’atuells de diumenge tenia dos precedents. En febrer de 2018, les cassoles van ressonar per tot Barcelona mentre els carrers del voltant del Palau de la Música, on era el rei, estaven blindats per la policia. El febrer d’enguany el blindatge policíac també va contenir els manifestants que protestaven durant el sopar inaugural del Mobile World Congress al MNAC. Aquesta vegada el rei espanyol venia amb les seves dues filles. Elionor, la filla gran, protagonitzaria el seu primer acte oficial al Principat.
A dos quarts de vuit de la tarda, la generació 14-O, que porta ja cinc dies acampada a plaça Universitat, sortia en bloc del seu feu per assistir a la convocatòria dels CDR. Això sí, deixant grups de persones a la plaça, amb l’objectiu de prevenir un possible desallotjament exprés. L’acampada d’Universitat ja suma més de 1000 acampats, però l’Ajuntament de Barcelona vol fer-los fora. Amb tot, cada dia que passa el fortí estudiantil suma gent i tendes. No obstant, davant d’un possible i imminent intent d’escombrar l’emplaçament per part de les forces de l’ordre, el baluard del jovent reivindicatiu no és inexpugnable, però a mesura que el temps passa es va assemblant més a la famosa gesta del 15-M.
Minuts abans de l’inici de la concentració, a dos quart de nou del vespre, enmig de la Diagonal de Barcelona i davant de l’hotel Rei Juan Carlos, no se sabia de manera oficial si Felip VI hi dormiria o bé passaria la nit al Palauet d'Albéniz, una de les possibilitats que ha va filtrar El Confidencial.
Sortint de plaça Universitat pel carrer Pelai a dos quarts de vuit, l'objectiu d'arribar a l'hotel Rei Juan Carlos quedava lluny, atès que la Diagonal era a una hora a peu. Això no obstant, la gentada abandonava l'acampada d'Universitat amb energia i etzibant crits de "Els catalans no tenim rei!". Mentre avançaven, grups de joves repartien cartolines blanques amb la corona reial capgirada i ratllada amb un signe de prohibició. Quan se'ls havien acabat, es dedicaven a enganxar adhesius pel mobiliari urbà del carrer Pelai, ja que Universitat era engalanada amb motius reivindicatius de dalt a baix.
Barcelona s’habitua a les protestes nocturnes i al fred. I els qui protesten, a portar estris a les manifestacions. Com que diumenge la crida era la de desvetllar el monarca Felip VI, la munió carregava cassoles i cullerots per fer el màxim soroll possible. Per sorpresa de tots, la marxa s'aturava en arribar a plaça Catalunya, concretament davant de la parada de metro. No farien la desena de quilòmetres que els separaven de la destinació a peu, sinó que s’optava per fer servir el transport públic subterrani per baixar a la parada de Palau Reial. El so estrident de les cassoles, d'alguna trompeta i de xiulets, barrejat amb crits d'"independència", ressonava dins de la boca de metro. Amb l'ajuda del manters, que recollien els productes exposats a terra, l’andana s’inundava. La calor es feia insuportable en aquest espai tancat ara ple de gent. Deu minuts més tard, apareixia el primer tren. Sense haver picat prèviament, la primera tongada de manifestants viatjava per sota terra fins a Palau Reial. La primera onada agafava el primer metro, que quedava ple en dècimes de segon. La cara dels viatgers era d'estupefacció. Alguns se sumaven als càntics de la gernació i d'altres maldaven per apartar-se i fer lloc. L'escena recordava als viatges en transport públic que fan els aficionats al futbol quan es traslladen a un camp proper.
El recorregut es feia curt gràcies a l'animació sonora dels més joves, però la forta calor contrastava amb el fred de l'exterior. En sortir, tothom es tornava a abrigar i desenfundava l'equipament percussor. "No et deixarem dormir", en clara al·lusió al Borbó, retronava amb força a la sortida . Els primers en arribar tallaven la Diagonal malgrat no ser més de 200 persones. A poc a poc, anaven arribant més i més persones. El tall s'anava consolidant, però el tramvia seguia en funcionament. Bufandes, caputxes i jaquetes gruixudes ajudaven a mantenir l'escalfor en un vespre fredós i fosc.
Quan de l'entrada de metro de Palau Reial ja no en sortia ningú, la xifra de gent que tallava la Diagonal havia augmentat considerablement i començava a avançar amb la mirada fixada en l'hotel Rei Juan Carlos, que es trobava fortament custodiat per un gran desplegament policial. Malgrat les grans dimensions de l'avinguda Diagonal el so metàl·lic s'expandia i es feia molest. Potser, fins i tot ,el monarca ho sentiria.
A tres quarts de nou del vespre, els CDR enfilaven la Diagonal direcció sud entre mostres de suport de vianants i conductors que tombaven per carrers alternatius a l'avinguda central. També, sota l'atenta mirada de passatgers de tramvia que, havent-se restablert el servei, enregistraven en vídeo la marxa. A mesura que s’apropaven, els crits de "Fora el Borbó" es propagaven amb més intensitat, però els dos helicòpters de la Policia Nacional que contrarestaven el dringar de les cassoles. Al fons, tot eren llums blaves de furgonetes de la BRIMO (Brigada Mòbil) del cos de Mossos d'Esquadra. Es feia difícil contar-les. Les tanques, a centenars, separaven els ja concentrats davant del Palau de Congressos de l'accés al passeig que duu a l'hotel, a gairebé uns 200 metres. Sobre la gent, sobrevolava la incògnita de si, a última hora, el Borbó canviaria d’allotjament per despistar els manifestants. Tot i que l’alternativa del palauet d’Albéniz s’havia descartat a causa de l’absència policial dels voltants
Exasperats i impacients, amb les mans i la veu cansades, els manifestants provinents de la plaça Universitat i els que ja eren al punt de trobada s'ovacionaven. Havent arribat, els més murris es col·locaven a primera fila, al marge que marcaven les tanques. Un reguitzell de Mossos d'Esquadra resguardava la tanca per evitar qualsevol tipus d'intent de trencar el cordó policial i restava pendent d'un petit grup d'unionistes que es trobava barrejat amb els més de 2.000 independentistes. De sobte, els Mossos obrien pas a cinc militants de Vox que s'havien col·locat provocant al mig de l'acció dels independentistes.
Instants més tard, se sentia comentar com es produiria l'arribada del rei. Es comentava que podia aterrar amb helicòpter a la pista superior de l'hotel. Un jove, que desfilava amunt i avall, tot despertant mirades i comentaris amistosos, lluïa un cartell satíric amb la imatge d'una guillotina anomenada "Börbonen",amb el logotip de l'empresa de mobles Ikea. A sota, el preu de 99 euros.
Quan la gola ja no donava per més i les mans eren exhaustes de picar, la gent començava a asseure's i d'altres a marxar. Era un quart de deu del vespre i la temperatura havia baixat molt. Ni rastre del rei. Algunes persones, però, portaven màrfegues i sacs de dormir per fer-hi nit. Hi havia la sensació d'estar tan a prop i alhora tan lluny de Felip VI, que les mostres d'indignació pel bastíssim desplegament policial es multiplicaven amb crits de: "Els Mossos d'Esquadra també són forces d'ocupació!". Més enllà d'això, sobtava l'absència total de personalitats públiques. Només es va deixar veure el candidat per JxCat al Senat, Roger Español.
A les 22 hores, alguns manifestants es resistien a abandonar la cassolada sabedors que Felip VI no podia trigar massa. Encertaven de ple, però la gentada havia disminuït força. Gairebé a dos quarts d'onze, Anonymous Catalonia publicava al seu canal de Telegram que el rei ja era a l'hotel. Els congregats no havien pogut veure cap moviment destacable. La tècnica de la porta del darrere tornava a reeixir. Corria la veu i el darrers manifestants començaven a abandonar la zona entre crits esporàdics de "Ho tornarem a fer".
Dilluns s'espera que es produeixin protestes en el marc de l'entrega dels premis Fundació Princesa de Girona que s'atorguen al costat d'on es troba allotjat el monarca, al Palau de Congressos de Barcelona. D'aquí a menys de 24 hores, hi ha convocada una protesta en el mateix punt. .
Només el 12,3% de la societat catalana és partidària de mantenir una monarquia, és la institució pitjor valorada (1,8 sobre 10) i el 78% la suspèn. El carrer confirma aquesta valoració.