-Què és Pícnic per la República?
-Pícnic per la República és una proposta ciutadana per a omplir el territori de petites accions disruptives noviolentes, àgils i ràpides, que empoderin tota la ciutadania per a exercir el nostre dret d’expressió, de manifestació i d’autodeterminació, amb l’objectiu últim de la implementació del resultat del Referèndum de l’octubre del 2017, és a dir, la Independència de Catalunya i l’alliberament de tots els presos i preses polítiques i dels exiliats i exiliades.
-On sorgeix, quants membres en formeu part i què preteneu?
-Sorgeix d’un grup de persones que compartim uns ideals de país i de lluita noviolenta. Avui, Pícnic per la República ja està format per uns quants centenars de persones compromeses arreu del territori, i aviat ens seran milers. L’objectiu és que el poble Català decidim el nostre futur. Per això posem unes eines d’organització i de comunicació a l’abast de tothom per organitzar pícnics arreu del territori.
-Han protagonitzat la primera acció de resposta a la sentència, que s’ha fet abans que siga pública. Què preteníeu?
Portem unes setmanes, des de l’onze de setembre, informant, des del nostre canal de Twitter, pàgina web i canals de Telegram, sobre els nostres objectius i mitjans, sobre la lluita noviolenta i oferint recursos perquè la gent es formi i participi amb més criteri, no només de les accions que vagin sorgint durant els pròxims dies i setmanes, sinó també de les seves pròpies accions que organitzi arreu del territori.
-Com valoreu aquesta acció? Exitosa? O esperaven més suport?
Com a col·lectiu que hem nascut i crescut, pràcticament exclusivament, a les xarxes, era tota una incògnita la resposta que hi hauria, malgrat que, a mesura que anaven passant els dies, semblava que anàvem fent forat. Tot i amb això, ens ha sorprès molt gratament que la ciutadania s’hagi fet seu el Pícnic d’aquesta manera. Creiem que la resposta ha estat molt positiva i estem molt agraïts per la confiança. Aquesta acció ha permès fer visible el desig de molta gent de tenir un paper actiu i compromès en la llibertat del nostre país, més enllà de seure al sofà amb un mòbil a la ma. El Pícnic ja és de tots i totes.
-Fa l’efecte que hi ha una sopa d’entitats que sovint es confonen entre sí: vostès mateixos, els CDR, el Tsunami... En què us assembleu i en què us diferencieu, les unes de les altres?
-En català hi ha una dita molt nostrada: «tants caps, tants barrets». És a dir, que hi ha gent per a tot. I hi així ha de ser. Només cal que hi hagi una condició perquè aquesta diversitat ens vagi a favor: una unitat en el nostre objectiu. I creiem que la ciutadania ho tenim molt clar. La llibertat del nostre país és el nostre objectiu superior que ens uneix a tots i totes. I per ell ens coordinem i treballem plegats amb totes les altres entitats i iniciatives que hi ha.
-Heu patit persecució policial o heu notat, d’alguna manera, que us han estat vigilant?
Encara no. L’estat espanyol, però, és molt previsible, en aquest sentit. Estem alerta, prenem mesures i ens cuidem els uns dels altres.
-Què esperen que passe els propers dies?
Esperem que tothom surti al carrer, de forma noviolenta, però absolutament determinada i ferma, per proclamar i exercir la nostra llibertat de viure segons les nostres pròpies normes. L’autodeterminació no es demana. S’exerceix. Això hem de fer a partir d’ara, cada dia.
-Confien a generar un nou 1 d’octubre? O quin ha de ser el propòsit?
-El primer d’octubre ens va ensenyar que si treballem plegats, des de la ciutadania, per un objectiu comú, sense preguntar-nos què votem ni quin carnet tenim, som més forts. Després de dos anys de deixar, majoritàriament, que d’altres facin aquesta lluita, tot generant més divisió que unió, creiem que és hora que el poble tornem a prendre les regnes del nostre país.
-Confien en els polítics?
-Els polítics han tingut, i segurament hauran de tenir en el futur, el seu moment. Però la realitat ens ensenya que aquests darrers dos anys, en general, no han estat a l’alçada. Potser n’acabaran aprenent i quan tornin a tenir l’oportunitat no la deixaran perdre. El que tenim molt clar és que el camí el marca el poble. I els polítics que no vulguin servir el poble haurien de deixar que d’altres facin la feina per la que els escollim.
-Pensen que la resposta a la sentència pot generar una resposta que capgire l’estat de coses?
-És una possibilitat, si no defallim. El futur no el sap ningú. Només podem aprendre del passat. I el passat ens dóna molts exemples de girs en la història de la humanitat en contra de tot pronòstic. I els catalans n’hem estat protagonistes d’algun. Podem tornar-ho a fer. El nostre futur com a poble en depèn, perquè està demostrat que dins l’Estat espanyol no tenim futur. Només depèn de nosaltres. I ho podem fer.