La matinada del 26 de maig, un calfred va recórrer la seu del Partit Popular a la ciutat de Castelló. Amb les paperetes ja recomptades i molts resultats esdevenint definitius es confirmava el retrocés dels conservadors a la majoria dels municipis. Ja ben entrada la nit es confirmava el que alguns havien temut tota la jornada: amb aquells resultats, els populars no aconseguien retenir la Diputació de Castelló, que havien governat de forma ininterrompuda durant quasi un quart de segle. Els de la gavina passaven de 14 a 11 diputats. El PSPV, en canvi, passava de 8 a 12. Compromís i Ciutadans n'obtenien dos cadascú. Fet i fet, obria les portes a un govern progressista. Gairebé un mes després, el 28 de juny, prenia possessió Josep Martí, filòsof, professor i director de l'Institut d'Educació Secundària Penyagolosa. Era també, el primer president de la Diputació que no era regidor de Castelló ciutat, sinó d'un poble xicotet. Prenia possessió davant la mirada de Ximo Puig. La presència del president de la Generalitat donava fe de la importància estratègica que els socialistes atorgaven a la Diputació, un ens que en les eleccions de 2015 se'ls havia escapat de ben poc.
Han passat quatre mesos des d'aleshores, un temps en què el nou equip de govern ha començat a deixar la seua empremta en la Diputació. Un període durant el qual s'han revisat les polítiques desplegades fins ara per l'anterior equip, comandat per Javier Moliner, alhora que es tracen les noves línies d'actuació. «La Diputació ha de deixar de ser un organisme supramunicipal; ha de ser administració local, intermunicipal», assegurava Josep Martí a EL TEMPS, en la primera entrevista que va concedir després d'assumir aquesta nova responsabilitat. El també alcalde de Suera ha posat l'èmfasi, d'ençà que va accedir al càrrec, en la necessitat de convertir l'entitat provincial en un ens al servei dels municipis, amb l'objectiu últim de combatre el despoblament.
En aquest sentit, doncs, s'ha obert a participar en el Pla de Cooperació Municipal de 2020, un pla impulsat des de la Generalitat Valenciana l'any passat que persegueix dotar de recursos econòmics els ajuntaments de pobles menuts. D'aquesta manera, la Diputació participarà per primer colp en aquest programa (l'any passat Javier Moliner va anunciar que s'hi sumarien, però no ho van de forma efectiva). Ho farà aportant la mateixa quantitat de recursos que a hores d'ara la Generalitat destina a les comarques de Castelló: 5,6 milions d'euros. Aquestes ajudes tenen una naturalesa incondicional i no finalista, això és, que els municipis beneficiaris poden destinar els recursos al desenvolupament general de les seues competències, ja siga en matèria de serveis, infraestructures o equipament bàsics.
En la línia de convertir la Diputació en un ens al servei dels pobles, en les darreres setmanes, i amb la vista posada en la confecció dels pressupostos de 2020, s'ha iniciat una ronda de contactes d'àmbit comarcal per escoltar les necessitats dels municipis. De moment se n'han celebrat tres, a Vinaròs, Albocàsser i Llucena i la intenció és celebrar-ne a la resta de comarques que resten. El que volen és, en la mesura del possible, traslladar les demandes dels municipis al pressupost de cara a l'any pròxim. L'actual equip de govern té intenció de mantenir les unitats de respir, que van implantar-se ja fa dos legislatures. Es tracta d'un servei creat en temps del Partit Popular que atén persones amb algun tipus de malaltia, tot permetent la conciliació de la vida laboral i familiar als familiars dels malalts.
Tot seguint amb aquesta filosofia, l'equip que comanda Josep Martí vol aplicar una visió territorial diferent: això és, que tot i tindre la seu a la ciutat de Castelló, l'acció de govern es disperse pel territori, i molt especialment per les àrees deprimides. Això afecta molts camps, des del simbòlic a l'econòmic. Així doncs, volen revisar que cada setembre es celebre a la Diputació la inauguració de l'any magdalener perquè, consideren, és a l'Ajuntament, que hauria de tenir lloc aquesta celebració local. De fet, la celebració d'aquest esdeveniment va començar a fer-se durant la passada legislatura -en què la Diputació era a mans del PP i l'Ajuntament a mans del PSOE. També es vol revisar la política de subvencions duta a terme fins ara, de forma que les ajudes no es concentren a la capital de la Plana i no s'atorguen de forma discrecional.
D'una altra banda, és intenció de la Diputació que durant aquesta legislatura es cree una taula de treball per plantejar la transferència a l'Ajuntament de Castelló de les instal·lacions de la Piscina Provincial que hi ha a la ciutat de Castelló. També en la línia de retornar les competències que li són impròpies, la Diputació vol completar la transferència a la Conselleria de Sanitat de l'Hospital Provincial, així com el complex socio-educatiu de Penyeta Roja, qüestions, totes dues, que en l'anterior legislatura no van arribar a concretar-se.
En l'àmbit de la gestió dels residus, la intenció del diputat Ignasi García, de Compromís, que n'és responsable, vol incorporar la figura dels educadors ambientals, per tal de conscienciar els 550.000 habitants de les comarques castellonenques sobre com reciclar. Aquest mateix diputat aspira a aprovar durant aquesta legislatura a aprovar un pla director per garantir l'abastiment d'aigua potable a tots els municipis, una problemàtica que ha obligat, reiteradament, a abastir amb cubes alguns municipis en les temporades de més sequera.
la importància del reciclatge que viuen a la província llancen el fem cada dia. Es vol implantar educadors ambientals