Entrevista

Josep Martí: «Cal discriminar positivament els qui viuen al món rural»

Fins el passat 28 de juny Josep Martí era alcalde de Suera, un municipi de 520 habitants. Des d’aquell dia és, a més a més, president de la Diputació de Castelló. Martí, professor de Filosofia i director d’institut, serà el primer president socialista d’aquesta institució després de 24 anys de control del Partit Popular. Vol que la lluita contra el despoblament estiga en el centre de la seua agenda. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

M’han dit que per impartir classe d’ètica i filosofia a l’IES Penyagolosa es vestia de Plató, Aristòtil o de Gregori Maians i Siscar. Amb quin uniforme arriba a la Diputació de Castelló?

—Amb l’uniforme d’alcalde de poble de l’interior. En el discurs de presa de possessió ja ho vaig dir: que arribava a la presidència un alcalde de poble, professor de filosofia i socialista convençut. 

—Què pot aportar un catedràtic d’institut de filosofia a una institució com la Diputació?

—Jo pense que els filòsofs haurien d’estar a tot arreu. Més ben dit, en el meu cas, els professors de filosofia. Afortunadament, ara tenim alguns filòsofs en la política: Manuel Cruz, que és president del Senat, i Ángel Gabilondo, candidat a Madrid. Crec que els filòsofs podem aportar el logos, la raó, la racionalitat i també els valors de l’humanisme i de la Il·lustració. Jo pense que per als socialistes i l’esquerra en general, la igualtat, la llibertat, la fraternitat, són el nostre senyal d’identitat. Ens fa falta això, i no l’insult. 

—Aristòtil deia que tot ésser humà, per naturalesa, és un animal polític. Ho és vostè? 

—I tant! Aquesta era una de les classes que a mi m’agradava donar en primer i segon de batxillerat. Hi ha dos nivells de política: la política com a distintes opcions d’administrar la societat, i la política com a convivència. Vivim en la polis, ens relacionem amb els altres, i aquest és el veritable sentit de la política. Això moltes voltes es deixa de banda i no hauria de ser així. Els grecs, per exemple, ho tenien molt clar. Ells deien que qui no ho entenia era un idiotes. És una paraula que s’utilitzava en l’antiga Grècia per denominar aquells que només s’ocupaven dels seus assumptes i s’oblidaven de tota la resta. Tot acte humà és un acte polític. I els que diuen que no són polítics, segur que són de dretes. 

—Ja que parla de convivència, en la convivència sorgeixen conflictes, com el que ha emergit per a la confecció de la llista socialista per a la Diputació. Va ser un procés que va generar una rebel·lió interna dins el partit perquè representants de la Plana Alta, Plana Baixa i Ports-Maestrat consideraven que se’ls n’havia exclòs. S’han tancat les ferides? 

—Aquests processos sempre porten certes divergències. Dit això, crec que els mitjans li heu donat més transcendència de la que realment tenia. Quan el secretari provincial, Ernest Blanch, va presentar la llista va tenir un suport molt ampli, de quasi el 80%. Quan vam anar a l’executiva i al comitè provincial el suport encara va ser més gran, de més del 90%. Amb tot, no s’ha de negar que alguns companys i algunes comarques no s’han sentit bé en el procés. 
Jo estic fent tot el que està en la meua mà per integrar totes aquestes sensibilitats. No hem de perdre de vista que hem recuperat la Diputació 24 anys després i tenim un repte majúscul per davant. Tenim il·lusió i ganes de fer coses en favor de les persones. 

—Ha telefonat a José Benlloch, alcalde de Vila-real, qui també aspirava a la cadira que ara vostè ocupa? 

—Pepe Benlloch i jo tenim relació de fa molt de temps. De fet, ja fa un temps el vaig invitar a ser mantenidor de les festes de Suera. En aquest procés hem continuat mantenint la relació per whatsapp, que és com ara es mantenen les relacions. Més d’hora que tard vull seure i parlar. 

—En la llista socialista a la Diputació finalment van entrar dues dones que, en principi, no complien amb els criteris marcats per la secretaria provincial (alcaldes de municipis de menys de 5.000 habitants, i regidors de municipis de més de 5.000 habitants): Tania Baños, alcaldessa de la Vall d’Uixó, i Xaro Miralles, alcaldessa de Benicarló. Per què la seua entrada? 

—Aquest partit té uns òrgans executius, uns congressos i uns estatuts i això fa que hi haja instàncies que, en determinats moments, poden prendre les decisions que creguen més convenients en benefici del partit. La comissió de llistes federals va comprendre que havia de fer aquests dos canvis i nosaltres ho hem acceptat. 

—Qüestiona aquesta decisió l’autonomia de la secretaria provincial? 

—En part, sí. Però quan estàs dins una gran organització i hi ha uns òrgans executius que poden prendre les decisions, hi ha una disciplina de partit que s’ha de complir. De fet, jo vaig ser proposat per ser senador i l’òrgan competent va considerar adequat que no anara jo en la llista i hi anara un altre company. Aleshores ho vaig acceptar disciplinadament. 

—De fet, vostè ha estat l’etern candidat: candidat a senador amb Joan Ignasi Pla; candidat a diputat autonòmic amb Jorge Alarte; i candidat a subdelegat del govern a Castelló amb Pedro Sánchez. 

—I encara te’n deixes un! També vaig ser proposat per al Consell Valencià de Cultura i el mateix dia que havia de ser triat, estant ja en la sessió de les Corts Valencianes, s’adonaren que no podia assumir aquella responsabilitat perquè no era compatible amb ser alcalde. Imagina’t!

—I ara, per fi, president de la Diputació. Ja no és l’etern candidat. 

—Ha valgut la pena esperar perquè, per a una persona municipalista com jo, si hi ha un càrrec que té especial atractiu, és ser president de la Diputació. És un repte que entome amb molta il·lusió. 

—Arriba a la Diputació per substituir un alumne seu a l’Institut Penyagolosa, Javier Moliner. Què no li ha agradat de com s’ha gestionat la Diputació aquests últims anys? 

—Dels anys foscos d’aquesta institució, amb Carlos Fabra, no cal ni parlar-ne. D’aquests darrers anys destacaria que les coses han canviat i s’han dut endavant iniciatives en la bona direcció, que nosaltres no tindrem problema a potenciar.  En tot cas, com que aquests darrers anys he estat president de la Mancomunitat d’Espadà-Millars, sí que he percebut que la Diputació no ha tingut en compte aquests organismes. Se l’ha marginat a pesar que les mancomunitats també poden ser molt importants per lluitar contra el despoblament. Això no té sentit. En ocasions ha primat l’obsessió que la Diputació fora un contrapoder a la Generalitat. Al meu parer, aquesta competència entre administracions no té sentit perquè no és útil per a la ciutadania. És una qüestió que hem de superar.  Per últim, respecte d’allò que no m’ha agradat, he de lamentar que durant l’etapa de Javier Moliner hem  arrossegat les conseqüències dels temps obscurs de Carlos Fabra.  Hi havia un cert clientelisme que perdurava de l’etapa anterior. Nosaltres volem trencar amb això. 

—Entre les seues prioritats per als pròxims quatre anys han situat la lluita contra el despoblament. Aquest és un problema molt greu a les comarques de Castelló. Algunes comarques tenen una densitat de població més baixa que Lapònia. Com pensen encarar aquesta lluita? 

—Crec que és un repte importantíssim. No pot ser que l’interior de la província es quede despoblat. Sabem que lluitar contra el despoblament no és fàcil i som conscients que capgirar aquest problema completament no està a les nostres mans. Cal que tots ens hi fiquem: Europa, l’Administració estatal, Generalitat... Crec que seria fonamental que s’aplicara una discriminació positiva, que afavorira les persones que vivim en els pobles, com passa a França, on els que se’n van a viure a àrees d’interior tenen rebaixes fiscals. Una fiscalitat especial per al món rural no solucionaria el problema, però podria contribuir-hi.  Dit això, des d’aquesta Diputació tindrem dues línies d’actuació prioritàries. La primera serà fer-nos escoltar, dur a les administracions autonòmica, central i europea aquest problema. En aquest darrer període, la Generalitat, a través de l’Agenda Valenciana contra el Despoblament, ha anat fent coses però encara pot fer-ne més. Ens cal, des de la Diputació, fer lobby rural. A Sòcrates, en la polis, li deien que era com un tave. Nosaltres hem de fer el mateix.  En segon lloc, hem d’actuar amb la mirada posada en la millora de la vida de la gent. Els serveis prioritaris han de ser la sanitat i l’educació, dos àmbits on la Generalitat està treballant molt bé. Per exemple, em sembla molt positiva la política de la Conselleria d’Educació de no tancar una escola mentre hi haja un sol alumne. Al marge d’això, hem de pensar en les condicions de vida. Tenim percentatges de població gran molt alts. Igualment important és que les parelles joves no marxen i per això és indispensable que hi haja serveis per conciliar la vida laboral i familiar. Cal que a la gent li resulte atractiu quedar-se als pobles on han nascut.  Estic en contacte amb la gent del Fòrum de la Nova Ruralitat de la Universitat Jaume I que, crec, proposen idees molt atractives en el sentit de canviar la imatge de la ruralitat. La ruralitat ha d’unir-se a la idea de qualitat de vida i benestar.

—El Fòrum per la Nova Ruralitat va presentar la setmana passada el seu Manifest per un govern equitatiu a les Corts Valencianes. Més que mesures concretes, aquest Fòrum reclama un canvi de mirada que comença per acceptar que el despoblament és “un fenomen produït per un mal govern del territori”. Com s’ho mira, això? 

—Hi estic molt d’acord. Plató deia que educar és canviar la direcció de la mirada. Hem de canviar la mirada respecte de la visió del territori. Volem treballar en aquesta direcció. 

—Vostè mateix en el seu discurs d’investidura va parlar de la necessitat de superar la dicotomia urbà-rural. Explique-m’ho.

—El signe dels nostres temps no juga al nostre favor. La gent es desplaça cada volta més a les urbs. Però crec que aquesta tendència canviarà, més encara si el fet rural apareix com una opció atractiva, ben comunicada físicament i digitalment. El món rural, per exemple, és un lloc molt atractiu per tindre xiquets.

Josep Martí / Carme Ripollès

—En aquesta darrera etapa de Javier Moliner al capdavant de la Diputació la qüestió del despoblament s’ha situat al centre de l’agenda. De fet, s’han posat en marxa serveis que han estat beneficiosos per als municipis d’interior, com ara la unitat de conciliació familiar, la unitat de respir familiar o les ajudes per l’adequació i l’equipament d’espais d’emprenedoria. Pensen mantenir aquests serveis? 

—Em sembla que han estat serveis molt positius. Ara bé, es pot fer molt més. El Pla 135 seria l’esborrany del que nosaltres considerem l’eix de la nostra acció política: més que cooperar, nosaltres volem concertar. Volem que siguen els municipis els que decidisquen quines són les seues preferències i els seus objectius. Els pobles, com deia Kant, han de poder decidir per ells mateixos. La Diputació ha de deixar de ser un organisme supramunicipal; ha de ser administració local, intermunicipal. El protagonisme ha de ser dels municipis. Des de la Diputació hem d’estar al costat dels municipis amb més dificultats. 

—Com a president de la Mancomunitat d’Espadà-Millars, creu que la Diputació hauria de cedir part del seu poder a les mancomunitats? 

—En part sí. Les mancomunitats, per als ajuntaments menuts mancats de recursos i serveis, són fonamentals. Hem de deixar de veure-les com competidores. Ens cal canviar de prisma i assumir que la Diputació ha de tenir un altre paper en el mapa administratiu. No em valen els discursos que diuen que el que volem és fer de la Diputació una institució subsidiària de la Generalitat. Cada administració té unes competències i si hi ha bones sinergies i vibracions, poden anar totes en una mateixa direcció per millorar la vida dels ciutadans. Crec que el nou tarannà de la Diputació es visualitza amb el nomenament d’un alcalde d’un poble menut. 

—Quan el 2015 es va signar el primer acord del Botànic es va parlar del buidatge de les Diputacions. El segon acord del Botànic torna a mencionar el tema, tot i que, com s’ha vist durant aquesta legislatura, no és un propòsit tan senzill. Es considera, per exemple, que les diputacions gestionen competències que li són impròpies: esport, turisme i cultura. Cediran aquestes competències a la Generalitat? 

—Fins ara la Diputació havia estat refractària a considerar aquestes matèries com impròpies. A partir d’ara treballarem conjuntament per abordar totes aquestes qüestions. Hi ha algunes competències, com les que has mencionat, en què pense que hem d’anar junts... 

—Anar junts o cedir les competències?

—Anar junts. Nosaltres volem escoltar la Generalitat i que ells ens escolten a nosaltres.  Per exemple, el centre de Penyeta Roja hauria de correspondre a la Conselleria o el mateix Hospital Provincial. 

—Aquesta serà la legislatura en què l’Hospital Provincial passe definitivament a mans de la Conselleria de Sanitat?

—A hores d’ara, de fet, l’Hospital ja és gestionat al 100% per la Generalitat. Ara encara queden detalls per resoldre en un centre que ha esdevingut de referència en especialitats com oncologia, oftalmologia o psiquiatria. Nosaltres estem disposats a seure, parlar i posar-nos d’acord en el tempus. La sanitat ha de ser una competència de la Generalitat, indubtablement. 

—En el pressupost d’enguany, elaborat pel PP, hi ha consignats 241.000 euros per a l’Escola Taurina. Continuarà subvencionant-se durant la legislatura? 

—Nosaltres continuarem mantenint l’Escola Taurina perquè en el nostre territori l’afició als bous està molt arrelada. Som sensibles als moviments que hi estan en contra, però l’Escola Taurina continuarà. 

—Però és una tradició molt controvertida, que consisteix en el maltractament animal. 

—L’afició taurina forma part de les tradicions del nostre territori. La Diputació ha de ser sensible a aquestes tradicions. 

—A Josep Martí li agraden els correbous? 

—Sí, soc taurí. És difícil que, per aquestes contrades, un alcalde de poble no siga taurí. 


Un ‘Merlí’ a la Diputació

Uns minuts després de l’hora convinguda per a aquesta entrevista, Josep Martí arriba al palau de la Diputació de Castelló, a la plaça de les Aules, procedent de l’Institut d’Educació Secundària Penyagolosa, on durant 21 ha estat director. Acaba de presentar la renúncia al càrrec. Massa feina ara que també ha d’exercir com a president de l’organisme provincial. I com a alcalde de Suera, un municipi de 520 habitants, en el límit de la serra d’Espadà, allà on la Plana Baixa comença a encrespar-se.

Martí, catedràtic de Filosofia, és d’aquells professors que deixa petjada, segons les persones que n’han estat deixebles. Proper, preocupat per l’alumnat, implicat en la vida del centre... Les seues aparicions, vestit com Sòcrates o Aristòtil, en classe de filosofia o ètica, són famoses al Penyagolosa, on, per cert, va tenir com alumne Javier Moliner, l’anterior president de la Diputació, del Partit Popular. També Ignasi García, diputat per Compromís, qui s’estrena en l’organisme provincial aquesta legislatura. O  Vicent Sales, un dels pesos pesants del PP. “És una persona amb una gran vocació pública”, explica a EL TEMPS Toni Solano, director de l’IES Bovalar, amb qui Martí ha coincidit sovint, en la seua condició de president de la Federació Valenciana de Directors d’Institut. Ernest Blanch, secretari provincial del PSPV-PSOE, i el seu gran valedor, en destaca també la seua “entrega a les causes públiques i a la pedagogia en el sentit més positiu”.  

La seua gran passió són la filosofia i els il·lustrats valencians. Gregori Maians i Siscar és una de les seues debilitats. Aquesta mateixa setmana impartirà una conferència sobre la figura d’aquest erudit valencià, invitat per l’Associació de Juristes Valencians. “La figura de Gregori Maians i els novatores és molt interessant —explica, tan bon punt troba el forat per fer-ho enmig de l’entrevista—. Malauradament, hi ha coses que els valencians no coneixem suficientment de la nostra història. Caldria aprofundir-hi”. 


Un president de poble

L’ajustada victòria dels socialistes a la Diputació de Castelló fou una de les notícies més destacades de la nit electoral del passat 26M. El 2015 l’organisme provincial castellonenc fou, junt amb el d’Alacant, un dels pocs que el Partit Popular va aconseguir retenir. Ara, la victòria socialista a les eleccions municipals a les comarques de Castelló possibilita als del puny i la rosa recuperar una institució que en l’etapa de Carlos Fabra (1995-2011) fou un niu de caciquisme i corrupció. Els socialistes disposen de 12 diputats, que, sumats als dos de Compromís, els atorga la majoria suficient per governar els pròxims quatre anys. Serà la primera volta, des de la represa democràtica, que el president de la Diputació no procedeix de l’Ajuntament de Castelló.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.