Els pagesos nord-catalans que es van aixecar contra l’ocupació francesa en el context de la Guerra dels Segadors van rebre el nom d’Angelets de la Terra. Enguany, aquest nom és el de l’associació cultural nord-catalana que presideix Ramon Faura i que des del març de 2018, quan van ser empresonats definitivament Raül Romeva, Carme Forcadell, Jordi Turull, Josep Rull i Dolors Bassa, organitzen els ‘Concerts per la llibertat’ en solidaritat amb els presos polítics i exiliats catalans.
-Què és Angelets de la Terra?
-Som una associació creada l’any 2001. Llavors érem només una penya de l’USAP Perpinyà, l’equip de rugbi de la zona, però ens hem convertit en una entitat que es dedica a recatalanitzar, per dir-ho d’alguna manera, la Catalunya Nord. Per això vam fer servir el tema del rugbi, que funciona molt a la Catalunya Nord. Al cap d’uns anys vam començar a organitzar actes culturals i fa deu anys vam formar un col·lectiu de músics, aquí a la Catalunya Nord, on de fet no hi havia músics més joves de seixanta anys que cantessin en català. No hi havia hagut continuïtat des de la Nova Cançó, i nosaltres vam aconseguir implicar molta gent en aquest sentit. Vam gravar tres-centes cançons en català de tots els estils inspirant-nos, de fet, en el Col·lectiu Ovidi Montllor, del País Valencià. Nosaltres vam crear el Col·lectiu Joan Pau Giné, que seria el cantautor equivalent de l’Ovidi a la Catalunya Nord. Giné no va tenir en el seu temps el ressò que mereixia. La seva obra havia estat en part oblidada. I nosaltres mirem de recuperar-la.
-És més fàcil fer catalanisme a la Catalunya Nord a través de la cultura que de la política?
-Absolutament. El catalanisme polític a la Catalunya Nord és un fracàs total. Els partits parisencs dominen l’escenari i els qui han fet política catalanista sempre s’han acabat assimilat als partits centralistes. Per tant, això ha fet desaparèixer el catalanisme polític de la Catalunya Nord, llevat de petits partits que no aconsegueixen més del 2% del vot quan es presenten a les eleccions.
-I per què la cultura té més èxit que la cultura en aquest sentit, segons vostè?
-Això passa a tot arreu. Al País Valencià han canviat el xip gràcies, en bona part, a Obrint Pas i a altres grups. Sovint és més fàcil arribar a la gent amb l’art, amb la poesia i amb eines culturals que creen discurs polític. De fet, en la manifestació que celebrarem dissabte a Perpinyà barrejarem discursos de polítics amb la participació de músics. Sabem que la gent ja té prou de sentir segons quines coses. Els músics aporten elements més positius que els polítics, que en general ens han decebut molt.
-De tota manera, l’acte que faran dissabte serà més polític que cultural, segons desprèn el vostre comunicat.
-Ho hem enfocat en el fet que hi ha presos polítics. Fa vint anys que existeix Angelets de la Terra i mai no havíem col·laborat amb els polítics. Però justament ara, amb el tema dels presos, hem fet l’esforç de contactar amb tots. Sobretot amb els batlles, perquè nosaltres treballem amb els polítics de proximitat. I vam adonar-nos que avancem molt més amb aquesta gent, perquè tenen un ressò als pobles -els batlles sempre són transversals políticament- i això dona més pes a la nostra reivindicació d’alliberar els presos polítics, de retorn dels exiliats i d’enfortir la democràcia. Ho enfoquem tot en això, però no perdem de vista que som un col·lectiu de músics i per això dissabte, per cada cinc minuts de discurs polític, en farem deu de concert musical.
-Hi ha la constatació que, arran de la repressió patida al Principat, la Catalunya Nord ha pres més consciència de país?
-De catalanitat, sí. Els episodis de repressió són electroxocs per als catalans del nord. Primer hi va haver l’1 d’octubre i ara, amb la sentència, encara que tothom sabia que serien dures, hi havia una gent que encara no s’hi havia ficat. I ara que poden veure tot això, s’hi sumen. La repressió fa sumar més gent per la democràcia i també fa a la gent sentir-se més del seu país. Perquè les fronteres que ens han imposat des de fa ja tants segles, avui són sobretot fronteres mentals. I aquesta situació de repressió ens ajuda a superar-les. A més, ens adonem, els nord-catalans, que som útils a Catalunya. A França som el departament amb més atur, però al Principat vam poder contribuir a l’1 d’octubre amb les urnes, les butlletes i amb tot el moviment de suport. Això fa sumar gent que mai no s’havia involucrat en el catalanisme. Per tant, la repressió ens fa mal, però també ens fa sumar. I contribueix a que reivindiquem la nostra identitat.
-Parlava dels alcaldes nord-catalans que es van pronunciar contra la repressió. Encara mantenen aquest posicionament?
-I tant que sí. Hi ha batlles de tots els partits, exceptuant els d’extrema dreta, que s’han pronunciat en aquest sentit. A la Catalunya Nord hi ha 185 batlles en total, i un centenar d’ells s’han adherit al col·lectiu de batlles per la llibertat dels presos polítics. I d’entre aquests batlles també hi ha qui han acudit a les activitats culturals que nosaltres, Angelets de la Terra, hem organitzat.