10-N

Votar en temps de repressió

Analitzem l'impacte que pot tenir la sentència en les eleccions al Congrés espanyol.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La sentència contra els presos polítics independentistes irromprà de ple a la precampanya electoral del 10 de novembre. Ho farà, a més, en un moment en què el moviment sobiranista, malgrat les tensions partidistes, intentarà, com a bloc, aconseguir superar el 50% dels vots i dels diputats en joc al Congrés dels Diputats.

De fet, durant molt temps, membres dels partits independentistes havien avaluat la possibilitat de convocar unes eleccions al Parlament de Catalunya com a reacció a la sentència per assolir una majoria més sòlida. Tot plegat es basava, igual que les aspiracions actuals, en la creença que una sentència dura, com la que es preveu que es faci pública el dilluns dia 14 d'octubre, podria mobilitzar el votant independentista i recollir, també, nous votants.

Ricard Vilaregut, analista del CIEMEN (Centre Internacional Escarré per les Minories Ètniques i Nacionals) exposa que "qualsevol moviment aprofita qualsevol oportunitat per fer les seves opcions més visibles. En les conteses electorals excepcionals, sempre s'aprofita". Posa també un exemple internacional extrem, referit al conflicte kurd. El partit prokurd, HDP, "en les darreres eleccions a Istanbul va demanar el vot per un altre partit per evitar que guanyés el partit d'Erdogan. És la màxima extensió d'aprofitament de la conjuntura". Per valorar les dimensions d'aquest moviment tàctic, cal tenir en compte que el CHP -el partit opositor recolzat pels prokurds- s'ha mostrat favorable a l'ofensiva militar que Erdogan ha llançat sobre el nord de Síria sota domini kurd. Amb tot plegat, el politòleg conclou que "cada moviment aprofita la conjuntura i aquí també es farà".

Des d'un altre punt de vista, la politòloga Marga Ensenyat creu que el fet que els "partits espanyols d'àmbit estatal criminalitzin la resposta a la sentència pot mobilitzar més el vot independentista". No obstant això, considera que a la resta de l'Estat espanyol, "sense que hi hagi una proposta real de declaració unilateral d'independència, és difícil que la sentència pugui ser utilitzada com un factor de mobilització de l'electorat espanyolista".

Respecte al que pot passar amb l'independentisme, Ensenyat pren com a referència les eleccions catalanes imposades per Mariano Rajoy el 21 de desembre de 2017. "La participació electoral en el moment més àlgid del conflicte va pujar a nivells històrics per part dels dos blocs. Ara, tot i no ser el mateix nivell, un nou cop repressiu pot animar la participació de cara a influir en la governabilitat malferida d'Espanya".

En un context més genèric i sobre el paper, la investigadora de la Universitat Pompeu Fabra experta en escenaris polítics postconflicte i drets de les minories nacionals, Lesley Daniels, explica que en casos de repressió, les respostes dels moviments polítics se solen situar en extrems oposats. "O la repressió té efectes i el moviment deixa d'actuar o fa que la gent se sumi al moviment i agafi més poder. Això va passar a Irlanda del Nord, amb l'IRA, quan als anys 80 la repressió va fer que molta gent se sumés al moviment", relata l'acadèmica. Posa també l'exemple de Timor de l'Est, a Indonèsia, on "quan l'Estat va intentar utilitzar la força, molta gent va ser reclutada contra l'Estat".

Aquest darrer cas, també mostra una de les dinàmiques amb les quals se sol respondre des dels moviments, alguns dels quals, segons Daniels, "deixen la política nacional i salten a la internacional". En aquest cas, explica la investigadora, "les Nacions Unides van recolzar el que volien un referèndum. A vegades funciona i d'altres no". En aquella ocasió, la participació al referèndum, l'any 1999, va superar el 80%.

Quan toca passar per les urnes, en general, Daniels considera que, en situacions de conflicte o repressió, "la gent va a l'extrem. Es radicalitza més i dóna suport a partits polítics més extrems, que pensen que tenen les idees més clares i lluitaran molt". A més, són factors que afavoreixen "molt la mobilització electoral".

En principi, doncs, la reacció a la sentència i la manera com l'Estat respongui aquesta, hauria d'afavorir l'independentisme. El context, però, és difícilment equiparable a altres fenòmens i s'ha demostrat que la política catalana ha esdevingut impredictible els darrers anys.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.