Món

Veus contra l’ocupació: “Turquia vol destruir el nostre projecte democràtic”

El xeic tribal àrab Hussein al-Sada, el comandant cristià Kino Gabriel i el líder polític kurd Aldar Khalil, parlen del perill d’un imminent atac turc per ocupar el Kurdistan sirià i analitzen la conjuntura de la regió. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La impunitat amb què actua el president turc, Recep Tayyip Erdogan, va quedar de nou de manifest el passat 24 de setembre durant la seva intervenció en la 74a sessió de l'Assemblea General de les Nacions Unides a la ciutat de Nova York. Des del faristol i amb el suport d’un mapa imprès, el líder islamista va detallar el seu pla per “crear una zona de seguretat al nord-est de Síria i resoldre d’aquesta manera el problema dels refugiats sirians”. Un projecte que, si es concretava, comportaria l’ocupació per la força del Kurdistan sirià amb la consegüent expulsió de la seva població local autòctona, principalment kurda. Un autèntic episodi de neteja ètnica segons el dret internacional contra el qual cap líder mundial present a la cimera de l’ONU va aixecar la veu. 

Insatisfet amb la franja de seguretat que els Estats Units i Turquia van posar en marxa l’agost passat a la part septentrional del Kurdistan sirià, Erdogan planteja ara un “passadís controlat pels turcs de 32 quilòmetres de profunditat que s’estendria en paral·lel a la frontera entre Turquia i Síria al llarg de quasi 500 quilòmetres”. L’objectiu turc no és només allunyar de la seva frontera les Forces Democràtiques Sirianes (FDS) —la milícia kurdoàrab aliada de la Coalició Internacional en la Lluita contra el Daeix a qui Ankara considera una extensió del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) a Síria—, sinó també utilitzar aquest corredor per edificar 150 noves localitats i reubicar-hi almenys un  dels 3,5 milions de refugiats sirians que resideixen actualment a Turquia.

Retrat d'Abdullah Öcalan, el líder del PKK, a l'interior d'un vehicle que es dirigeix cap a la població de Manbij. 

“Si implementem aquesta zona de seguretat, podrem instal·lar-hi entre un i dos milions de refugiats. Ho farem ja sigui amb el suport dels EUA, o de Rússia i l’Iran”, va advertir el president turc en clara referència al malestar amb Washington pel seu suport a l’autogovern liderat pels kurds que administra la regió. Atesa l’amenaça d’una imminent ofensiva militar turca, EL TEMPS ha pogut parlar sobre el terreny amb tres destacades veus de l’Administració Autònoma del Nord i Est de Síria —el nom oficial de l’autogovern—. El xeic tribal àrab Hussein al-Sada, el comandant cristià Kino Gabriel i el líder polític kurd Aldar Khalil, exemples de la diversitat etnicoreligiosa d’aquesta regió de l’Orient Mitjà, coincideixen en el fet que el “reassentament dels refugiats és només una excusa de Turquia per justificar l’ocupació del nord de Síria”.

Kino Gabriel, portaveu de les Forces Democràtiques Sirianes (FDS) i comandant del Consell Militar Siríac.

   

 

Zona de seguretat i l’amenaça turca

Visiblement cansat després d'uns dies d'una intensa activitat negociadora, Aldar Khalil reposa en un sofà de cuir a la seu central del Moviment Popular Democràtic del Kurdistan Occidental (TEV-DEM) a Qamixli, la capital kurdosiriana. Cap visible d'aquest organisme paraigua que agrupa les diferents organitzacions afins ideològicament al PKK a Síria, Khalil parla sense embuts sobre les veritables intencions de Turquia. “Malgrat la zona de seguretat i que la Coalició Internacional està realitzant tots els esforços possibles per evitar un atac, l'objectiu de Turquia continua sent la destrucció del nostre projecte democràtic”, assegura Aldar Khalil, considerat un dels principals arquitectes de l’autogovern de Rojava, nom amb què els kurds es refereixen al Kurdistan sirià.

Aldar Khalil, un dels màxims representants polítics del Moviment Popular Democràtic del Kurdistan Occidental (TEV-DEM).

Una preocupació que comparteix Kino Gabriel, portaveu de les Forces Democràtiques Sirianes i comandant del Consell Militar Siríac. “La primera fase d’aquesta zona de seguretat s'ha començat a desenvolupar entre Ras al-Ain (Serekainye, en kurd) i Tel Abiad amb patrulles conjuntes de Turquia i els EUA a banda i banda de la frontera i la destrucció de fortificacions defensives de les nostres forces”, indica aquest jove responsable militar des d’una base propera a la població de Derik. En el marc d’aquest acord, les Unitats de Protecció Popular kurdes (YPG-YPJ) també s’han retirat d’aquesta franja fronterera i han estat substituïdes per consells militars fidels a l’autogovern.

Malgrat fregar la trentena, Kino Gabriel parla amb la seguretat i la confiança que s'esperen d'un comandament militar que porta més d'un lustre al front de guerra. “La implantació d'una zona de seguretat és també una demanda de les FDS per defensar les nostres fronteres septentrionals contra qualsevol tipus d'atac i mantenir la situació de seguretat i estabilitat de la qual gaudim actualment. Això ens permetrà focalitzar-nos encara més en la lluita contra l'Estat Islàmic i fer front a totes les amenaces que representen els diferents actors implicats en la guerra de Síria”, destaca el portaveu de la milícia kurdoàrab clau en la desfeta territorial de l’organització gihadista. 

Les converses per l’establiment i desenvolupament de les següents fases d’aquesta zona de seguretat no són a tres bandes, sinó bilaterals entre Washington i Ankara. “Abans de seure amb els turcs, Estats Units es reuneix amb nosaltres i els traslladem les nostres demandes. Després de trobar-se amb Turquia, ens comuniquen allò que han negociat. En virtut de l'acord que tenim establert amb Washington, no s'aprova res que no compti amb el nostre vistiplau”, detalla Khalil

Després que el govern de Donald Trump fes marxa enrere en la decisió de retirar les tropes de territori sirià, Washington continua fent complicats equilibris per mantenir bones relacions amb dos dels seus principals aliats a la regió, que alhora estan enfrontats entre ells. Aquest corredor de seguretat és la solució momentània que la Casa Blanca sembla haver trobat per apropar-se de nou a l’òrbita de Recep Tayyip Erdogan, el seu soci de l’OTAN, que en els últims mesos havia accelerat la cooperació amb Moscou en la guerra de Síria. 

Església destruïda pel Daeix el 2015 a la població de Tel Nasri. L'empremta dels gihadistes encara és ben visible a la regió.

Malgrat l’amenaça turca expressada sense embuts a l’Assemblea de Nacions Unides i que l’acord no satisfà completament l’autogovern liderat pels kurds, l’entesa sembla que allunya momentàniament la possibilitat d’un atac imminent. “El nostre ferm desig és que les amenaces turques contra la nostra regió cessin. Tenint en compte la situació de guerra que vivim i després de reunir-nos amb la Coalició Internacional, aquesta és la millor solució que hem trobat per evitar un eventual atac”, assegura el polític kurd.

“Els americans tenen la potestat de demanar a Turquia que no faci un pas endavant i ataqui la regió perquè hem estat i som socis en la lluita contra l'Estat Islàmic. Però si els EUA no ho fan i esclata una guerra, és que prioritzen la seva relació amb Turquia”, s’afanya a remarcar Aldar Khalil

Una desconfiança pel que fa a Turquia que es visualitza sobre el terreny amb la construcció de búnquers i túnels a diferents zones que han quedat fora d’aquest corredor patrullat per forces estatunidenques i turques. “Vam aprendre la lliçó del que va succeir a Afrin. Quan va esclatar la guerra no hi havia prou túnels i fortificacions preparades, així que les nostres tropes i els civils es van convertir en un blanc fàcil dels atacs de l'aviació turca. Des de llavors estem construint estructures defensives que permetin a milicians i civils protegir-se d'un eventual atac”, assenyala Khalil en referència al territori kurdosirià ocupat per Ankara i faccions sirianes islamistes des de març de 2018.

 

El perill dels grups islamistes

Els plans d’Erdogan per ocupar militarment Rojava i la seva intenció de reubicar-hi més d’un milió de refugiats també suscita la desconfiança del xeic tribal àrab, Hussein al-Sada, ferm defensor del projecte democràtic que s’està instaurant a la regió. “Respectarem la zona de seguretat sempre que Turquia respecti l'acord establert i no porti faccions extremistes. Amb el pla d’Ankara per reubicar una quantitat de població refugiada tan gran, grups radicals com el Front al-Nusra o Ahrar al-Xam tornarien a reaparèixer a la regió", indica Al-Sada des d’una caseta de camp situada en una vila propera a la població de Tel Maruf.

Reunió de líders tribals àrabs prop de Tel Maruf. El xeic Hussein al-Sada és el primer per la dreta. 

Acompanyat per alguns dels principals líders àrabs de la regió, el xeic de la tribu Bani Sabaa explica quins detalls afegiria a l’acord actual assolit. “Ens agradaria la declaració d’una zona d’exclusió aèria i que qui patrullés aquesta franja fossin tropes internacionals de països neutrals com Suècia i Holanda. Estats que no tinguin antecedents d’ocupacions d’altres països com els Estats Units i Turquia”. 

Pel que fa a la qüestió dels refugiats, el líder kurd Aldar Khalil assenyala que la situació de la regió és ja de per si molt complicada perquè acullen centenars de milers de desplaçats de totes les parts del país. “L’objectiu d’Erdogan és repetir el que va fer a Afrin per provocar un canvi demogràfic. És a dir, portar  refugiats de diferents parts de Síria, però no per ajudar-los, sinó per utilitzar-los contra nosaltres i desestabilitzar la regió”, subratlla Khalil.

Retrat del president sirià Baixar al-Assad en una botiga tancada a la regió de Xehba. 

"Portem segles de convivència amb els kurds i els pobles de la regió i estem junts en aquest projecte polític que estem duent a terme. Si arribés el cas lluitaríem colze a colze contra Turquia. No tenim problemes amb el poble turc, el nostre rebuig és contra el seu govern i el seu sistema”, comenta Hussein al-Sada.  

El xeic tribal rememora el que va succeir a Afrin un any i mig enrere. “Era la zona més maca de Síria. Vam rebre a molts desplaçats d’altres parts del país i ho vam compartir tot. Una regió pacífica des d’on mai s’havia disparat ni una sola bala contra Turquia. El poble va donar la serva vida i la seva sang per Afrin i, malgrat que van morir molts civils, el països europeus no van tenir una sola paraula de denúncia”, indica Al-Sada mostrant el seu desencís amb la posició d’una bona part de la comunitat internacional. 

Amb relació a l’ocupació d’Afrin, els tres líders coincideixen a afirmar que el seu alliberament de l’ocupació turca i dels grups extremistes és un objectiu estratègic. “És un episodi més d'aquesta guerra tan complicada, que va succeir gràcies a un acord entre Rússia, Turquia i el règim sirià. Tot i la presència de tropes russes que se suposava havien d'evitar qualsevol tipus d'acció militar, es va donar llum verda a Ankara per llençar l’atac. La situació d’Afrin trigarà a resoldre’s, però som optimistes  que el seu alliberament arribi com a part de la guerra necessària contra el terrorisme i l'extremisme que estem lliurant a tot el nord de Síria”, explica el portaveu de les FDS, Kino Gabriel.

Un milicià cristià del Consell Militar Siríac, formació adscrita a les FDS, patrulla prop de la frontera amb Turquia.

Per la seva banda, Aldar Khalil destaca que “la lluita contra els invasors no s’ha aturat ni un minut, com ho demostren les accions armades diàries i el gran nombre de màrtirs que estan deixant aquests combats”. A més, el líder kurd recorda que milers de desplaçats ubicats a la propera regió de Xehba estan esperant a les portes d’Afrin per tornar a casa.

 

Decebuts amb la comunitat internacional

Els líders de l’Administració Autònoma del Nord i Est de Síria no entenen com després de l’enorme esforç humà realitzat per liquidar el califat d’Estat Islàmic, les principals potències mundials no els tenen en compte per a les diferents converses sobre el futur de Síria. L’enèsima decepció se la van endur a finals de setembre quan Nacions Unides els va excloure del comitè de 150 membres encarregat de redactar una nova Constitució per al país devastat per vuit anys de guerra. Malgrat que l’autogovern liderat pels kurds controla el 30% del territori, l’òrgan encarregat d’articular la nova Carta Magna el formen només el govern de Damasc, l’oposició i la societat civil siriana.  

Una decepció amb el suport de la comunitat internacional que s’observa sobre el terreny amb la manca d’implicació i d’ajuda en la gestió dels milers de combatents de l’Estat Islàmic presoners, així com de les seves famílies recluses. “El que hem aconseguit és una victòria territorial sobre el Daeix, però sempre subratllem que la lluita contra l’Estat Islàmic no ha acabat a nivell polític, econòmic, social i ideològic. Com ha passat en altres llocs del món contra diferents organitzacions terroristes, cal implantar un sistema de seguretat eficient per fer front a les accions de cèl·lules dorments com poden ser els atacs suïcides”, explica Kino Gabriel, conscient que encara queda molta feina a fer en la lluita contra els extremistes. 

La mateixa línia argumental defensa Aldar Khalil. Per al líder del TEV-DEM, les grans potències mundials estan gestionant la qüestió dels presoners gihadistes de forma injusta. “Vam vèncer territorialment l'Estat Islàmic en una lluita on  estava implicada la humanitat i vam pagar un preu molt alt amb milers de màrtirs. Com vam posar fi al seu califat, diàriament la nostra gent i ciutats són víctimes d'atacs suïcides i cotxes bomba. Els centres de detenció de combatents de l'ISIS i els camps on estan els seus familiars suposen una gran pressió per a nosaltres en termes de seguretat”, subratlla Khalil

“Fa que demanem ajuda des de 2017. És urgent trobar una solució al problema que suposen aquests grans camps i els centres de detenció de presoners ja que són una bomba de rellotgeria. No sabem durant quant de temps més podem mantenir la seva seguretat. Si un atac suïcida té lloc en el camp d'Al-Hol i hi ha una escletxa en la seguretat, qualsevol cosa pot succeir”, assenyala preocupat Kino Gabriel per afegir després: “Tenim por que alguns presoners puguin escapar i que el Daeix pugui reorganitzar-se ja que les persones que viuen en aquests camps són autèntics aduladors de la ideologia de l’ISIS i continuen creient en l'Estat que van crear i estan disposats a morir per ell”.

El portaveu de les Forces Democràtiques Sirianes creu que l’Estat Islàmic encara té algunes cartes per jugar a la regió perquè continuen rebent tant suport local com internacional d'organitzacions que defensen la seva lluita. “Van ser capaços de crear un Estat terrorista i acabar tot això requereix molt temps i esforços. Cal lluitar a nivell polític, econòmic, social i ideològic, reconstruir la regió i invertir en educació i sanitat. En definitiva, una solució política que necessita Síria però també bona part de l'Orient Mitjà perquè aquesta situació d'inestabilitat va ser la raó per la qual totes aquestes organitzacions extremistes i principalment el Daeix van ser capaces d'aparèixer i créixer ràpidament”, detalla Gabriel

Pel que fa al judici dels combatents gihadistes en mans de l’autogovern, el comandant cristià entén la dificultat que suposa jutjar i repatriar els combatents perquè cada país té les seves pròpies lleis. “De molts presoners encara es desconeixen els crims que han comès i encara no s'han recopilat les proves i evidències necessàries. L'assumpte és molt complex, però necessitem trobar una solució perquè aquests presoners no poden estar esperant sine die”,  subratlla el portaveu de les FDS

En contraposició a l’Administració Autònoma del Nord i Est de Síria, a l’Iraq és més senzill l’enjudiciament dels presoners gihadistes perquè és un país reconegut juntament amb el seu sistema judicial. “Allà són ara jutjats tant combatents iraquians com estrangers que es van unir a l’ISIS a l'Iraq, o milicians que van ser capturats en territori iraquià. La nostra administració no gaudeix d'aquest reconeixement internacional i això dificulta que tota aquesta gent pugui ser jutjada”, indica Kino Gabriel

Amb relació a l’amenaça turca i al projecte democràtic que estan duent a terme les diferents comunitats ètniques i religioses que conviuen a la regió, Aldar Khalil vol deixar clares les seves intencions: “Des de l'inici hem apostat profundament per una nació democràtica i aquesta aposta no és temporal. Les nostres conviccions i creences ens porten a voler conviure kurds, àrabs, cristians i altres comunitats. Per això administrem l'autogovern de forma conjunta, i això implica afrontar tant els reptes com les amenaces totes les comunitats del nord de Síria juntes. Aquesta és la clau per a l'èxit d'aquest projecte polític en el futur i la garantia per poder fer front a les amenaces que arribin des de fora”.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.