El cava amenaça de convertir-se en un element d’enfrontament entre el País Valencià i Catalunya. El Consell de Ministres va aprovar el passat 20 de setembre, a proposta del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, un reial decret que deixa en mans del Consell Regulador de la Denominació d’Origen Cava la facultat de limitar l’extensió de cultiu de raïm destinat a l’elaboració del cava. La notícia va passar força desapercebuda enmig del guirigall polític, però ha generat moltes reaccions dins d’aquest sector: mentre els catalans se’n senten satisfets, en considerar que s’atén una demanda històrica dels cavistes, els valencians ho interpreten com un atac frontal als seus interessos. Els uns consideren que s’ha fet justícia i que el ministeri ha fet un pas que hauria d’haver fet fa temps; els altres s’ho miren com un afront. Els més agosarats d’entre aquests últims han tret la bandera de l’“enemic català” i “l’Estat que tot els ho concedeix”. Tot plegat, ha ressuscitat la “guerra del cava”.
Per entendre, però, aquesta polèmica cal rebobinar en el temps i endinsar-se en allò que alguns del sector anomenen el “pecat original”: la Denominació d’Origen (DO) del cava és una de les poques que no està vinculada a un territori determinat. Només passa el mateix amb la DO Rioja i la DO Jumilla. Així ho va decidir, a la dècada dels 80, el Ministeri d’Agricultura, amb l’aquiescència de les grans companyies del sector. Això i l’entossudiment d’un valencià, el conseller Luis Font de Mora, van permetre que també l’escumós elaborat a Requena, a l’interior de Valencià, poguera rebre aquest nom. Argumentava, per sostenir la seua postura, que més que representar un territori, la denominació englobava una determinada forma d’elaboració. Font de Mora, qui va ser responsable d’agricultura durant els governs de Joan Lerma —concretament entre 1983 i 1993— s’hi va entossudir fins al punt de recórrer als tribunals, que van acabar donant via lliure a les pretensions valencianes. El pronunciament judicial fou viscut, aleshores, com una victòria valenciana sobre la totpoderosa indústria cavista catalana. Cellers com Torreoria, Dominio de la Vega o Pago de Tarsis foren els primers elaboradors de Requena a traure al mercat ampolles d’escumós fet a l’interior de València amb l’etiqueta cava. Tanmateix, fou durant molt de temps una producció força residual. Les primeres campanyes de boicot al cava català, però, impulsaren la producció valenciana.
El govern del cava
Amb tot, però, és al Penedès on continua bategant el cor d’aquesta indústria. A hores d’ara, la “regió del cava” està formada per 160 municipis, el gruix dels quals és a Barcelona (63), Tarragona (52), Lleida (12) i Girona (5). La regió la completen 18 municipis a La Rioja, tres a Àlaba, dos a Saragossa i Navarra i un a València (Requena) i Badajoz. A més, el 90% de les companyies que s’hi dediquen estan radicades al Penedès i un 75% a Sant Sadurní d’Anoia. Així les coses, el Consell Regulador de la DO és controlat, fort i ferm, pels catalans. De fet, a pesar que els productors valencians van presentar candidatura per formar part de les vocalies, no obtingueren cap de les sis cadires que estaven en joc.
Tot i amb això, la DO ha tingut tradicionalment unes competències limitades, sobretot en una qüestió que el sector considera fonamental: les hectàrees de conreu. I és que no s’ha de perdre de vista que, d’acord amb la normativa europea, la plantació de vinya està regulada per tal de no excedir una determinada producció. Hi ha un règim d’autorització de plantació pel qual, fins ara, el Ministeri d’Agricultura determinava quant més es pot plantar cada any. Madrid, doncs, tenia la paella pel mànec, una circumstància que no agradava al Consell Regulador, que fins ara s’havia de limitar a elevar al ministeri una recomanació que, en última instància, no era vinculant.
“Durant molts anys el Consell Regulador va advertir el Ministeri de la necessitat de no ampliar hectàrees per tal que no hi haguera un excés d’oferta”, explica a EL TEMPS Salvador Puig, president de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi), qui lamenta que durant molts anys Madrid “cedira a les pressions d’autonomies com el País València i Extremadura per permetre més plantació de vinya, a pesar de les advertències del Consell Regulador”. Això, i la por dels llauradors que entrara en vigor una reforma que paralitzara les autoritzacions, va provocar un efecte crida. Segons dades de la DO Cava, des de 2010 la superfície destinada al conreu de raïm per a cava s’ha incrementat d’un 23,7%. De 2010 a 2018 es va passar de 30.654 hectàrees a 37.924. “Era un creixement insostenible i perjudicial”, assegura Puig. El passat estiu, la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, va remetre una carta al ministre Luis Planas on sol·licitava que es paralitzara l’adjudicació de noves hectàrees.
El Reial Decret aprovat pel Consell de Ministres el passat 20 de setembre capgira la situació: a partir d’ara, tal com reclamava el sector cavista català de feia anys, serà el Consell Regulador de la Denominació d’Origen qui autoritzarà o no mes plantacions. És previsible, seguint el criteri mostrat fins ara per la DO que s’imposi un creixement zero, o el que és el mateix, que es paralitze l’adjudicació de noves hectàrees.
Una batalla efervescent
Tot plegat ha posat en peu de guerra els productors valencians que s’hi dediquen, que consideren que el ministeri s’ha plegat als interessos del Penedès, en detriment de Requena. “Que ho hagen decidit en l’últim Consell de Ministres, amb la legislatura acabada, és actuar amb traïdoria”, assegura José Luis Robredo, responsable del sector del vi de l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-Asaja). “La notícia no ha caigut gens bé”, afegeix Luis Javier Navarro, de la Unió de Llauradors, l’altre sindicat de referència al País Valencià. La setmana passada, el diputat del Partit Popular, Miguel Barrachina, va anunciar la pròxima presentació d’una iniciativa parlamentària a les Corts per sol·licitar a l’Estat que recupere les competències en matèria d’autorització d’hectàrees. “Volem que a València o a Extremadura es puga plantar més raïm per al nostre cava i no siga un consell regulador de majoria catalana qui prenga les decisions que afectaran i condicionaran els agricultors valencians, extremenys o de la resta d’Espanya”.
En una línia molt semblant al PP es va manifestar el senador de Compromís, Carles Mulet, qui va carregar durament contra el Govern espanyol. Per a Mulet el reial decret aprovat pel Govern té “un marcat caràcter polític”. “És el tipus de solidaritat tan particular en la qual creuen i que ofega les nostres ànsies, pretensions i drets com a poble”, va dir el senador per a qui la decisió del Luis Planas està pensada per beneficar les grans empreses cavistes, que tenen el control absolut de la Denominació d’Origen. El Govern d’Extremadura va anunciar la setmana passada que recorrerà davant els tribunals contra el reial decret.
Tant des de la Unió de Llauradors com des d’AVA-Asaja consideren que a Requena encara queda molt de marge per continuar ampliant les plantacions de vinya. “Hi ha mercat”, assegura José Luis Robredo. “La superfície cultivada no condiciona els preus —afig Luis Javier Navarro—. L’any passat el preu va ser un 50% més car que enguany i vam tenir una gran collita en tota la zona cava. I enguany que hi ha hagut menys collita, han baixat els preus. Al final tot depèn de les maniobres de les empreses”. Es dona la circumstància que Freixenet és una de les companyies que més interès té a Requena. Aquest gegant de l’escumós va obrir-se camí a l’interior del País Valencià després de veure com, a principis de 2000, l’afectava el boicot al cava català promogut per alguns altaveus mediàtics. L’any 2007 van fundar Unión Vinícola de Levante, a través de la qual ha impulsat la producció i l’elaboració en la zona. Avui, entre el 85 i el 90% de la producció de raïm per a cava que es conrea a Requena subministra Unión Vinícola de Levante.
Un sector enterbolit
Siga com siga, el reial decret arriba en un període convuls per al cava. L’hivern passat, nou cellers d’alta gamma agrupats en Corpinnat van decidir abandonar la DO Cava, en protesta per la política de baixos preus seguida els darrers anys i impulsada sobretot pels grans productors, això és, Freixenet i Codorniu. Alhora, aquestes dues grans empreses van deixar de ser empreses familiars per passar a mans de grups internacionals, unes operacions societàries que han causat inquietud dins el sector i han suposat reajustaments de plantilles prou notables.
De fet, és a aquestes grans empreses que aquest estiu s’ha atribuït la responsabilitat per la baixada de preus que han patit els productors. Segons han denunciat els sindicats agraris tant valencians com catalans, la posició de domini de les grans empreses ha determinat que aquest any s’hagen pagat preus (0,30-0,35 euros per quilo) per sota de mercat. De fet, el passat 5 de setembre, Unió de Pagesos, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya i l’Associació de Viticultors del Penedès, a Catalunya, i la Coordinadora Campesina del País Valencià-COAG, AVA-Asaja i la Unió de Llauradors, a Requena, van manifestar-se per protestar per uns preus que, critiquen, són els mateixos de fa 20 anys.
Per a Salvador Puig, els baixos preus pagats enguany, quan encara estem a l’equador de la verema, exhorten a prendre mesures la més important de les quals és, al seu parer, aturar l’extensió de més zones conreables. “Alguns han volgut polititzar aquest tema fent veure que és un problema entre regions i no ho és —lamenta Puig amb vehemència—. No hem de caure en el parany de territorialitzar la qüestió. Aquest és un problema que afecta sobretot els productors perquè estem en un escenari d’excés d’oferta i això contribueix a una baixada de preus que no beneficia ningú: ni els productors valencians ni els extremenys ni, tampoc, els catalans”. Puig confia que el Pla Estratègic del Cava, dissenyat per la DO i el mateix Incavi encamine el sector cap a un nou escenari que permeta als agricultors viure’n dignament. “Necessitem que tothom en la cadena de valor en surti beneficiat”, diu. •