VITICULTURA

Bombolles d'especulació

L’inici de la verema es presenta convuls. Els elaboradors volen pagar el quilo a entre 30 i 35  cèntims d'euros, una xifra que els productors consideren ruïnosa. Per això, han convocat manifestacions per al pròxim 5 de setembre. L’arribada del capital estranger a les grans firmes cavistes, Freixenet i Codorniu, amenaça amb estrangular aquest sector.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El 7 de setembre de 2018, els i les treballadores de Freixenet van ser convocats als exteriors de les caves Elyssia, que la companyia té a Sant Cugat Sesgarrigues. Allà, els presentaren a Thomas Scholl, el nou responsable financer, i Bernd Halbach, responsable de màrqueting i vendes. Tots dos són alemanys, com també Andreas Brokemper, des de l'any passat conseller delegat de Freixenet. D'ençà que Henkell comprà 50,7% de les participacions, el març de 2018, la presència alemanya en la firma de Sant Sadurní d'Anoia, s'ha fet com més va més normal. Fou, aleshores, una operació sonada, molt sonada: una multinacional germana prenia el control de Freixenet, una empres emblemàtica catalana, arrelada al territori. L'objectiu últim del nou grup Henkell Freixenet era adoptar una posició de domini en el mercat dels espumosos: aconseguir, almenys, una quota de mercat del 10% l'any 2025, amb una facturació de 1.500 milions d'euros. Esdevenir, en definitiva, un gegant. De moment, els resultats de l'últim exercici són positiu. Els plans d'aquest gegant de la beguda van endavant.

Aquesta és la cara A. La cara B l'han començada a veure els molts productors que, sobretot a l'àrea del Penedès, però també a Requena, conreen vinya. Els grans elaboradors han fet una proposta de preus a pagar en camp que ha dut els agricultors a posar-se les mans al cap: entre 30 i 35 cèntims per quilo, una quantitat que consideren "ruïnosa". Tant és així que la Unió de Pagesos, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya i l'Associació de Viticultors del Penedès han convocat una vaga per al pròxim 5 de setembre com a mesura de pressió. Aquest mateix dimecres, els productors de Requena, al País Valencià, van anunciar que es sumen a la protesta, en aquest cas amb una tractorada.

No s'ha de perdre de vista que aquest sector és molt rellevant econòmicament, sobretot a la zona del Penedès. Ací es concentren la gran majoria de les més de 200 empreses elaboradores de cava. El sector va facturar 1.100 milions d'euros gràcies a la venda de 240 milions d'ampolles. L'àrea de producció és de 38.000 hectàrees.

Els actuals problemes del sector no es poden deslligar de la posició de domini de les principals companyies elaboradores. Freixenet i Codorniu, dues empreses de caràcter familiar, són, amb gran diferència, les grans productores. Elles han marcat el pas del sector, han determinat el preu i els paràmetres de producció. També han regit en l'ombra el Consell Regulador del Cava. La gran diferència, ara, és que totes dues companyies han passat parcialment a mans de capital forà: Freixenet ha quedat sota el control de Henkell, mentre que Codorniu fou comprada l'estiu passat pel grup d'inversió nord-americà Carlyle. La tercera companyia en producció, Juvé i Camps, posicionada en la gamma alta de producte, ha passat a mans del fons holandès Scranton Enterprises BV.

Tot plegat ha provocat, segons indiquen fonts del sector, que aquestes companyies perguen cert compromís amb el territori i prime, en canvi, la rendibilitat econòmica: volen la matèria primera a preu baix, amb les conseqüències que això comporta per als productors que els venen el producte. Les primeres ofertes que els han fet suposen una rebaixa de fins al 28% respecte del preu de l'any passat. Suposaria, en definitiva, cobrar el mateix que el 1998. Els viticultors catalans han posat el crit al cel i el mateix han fet els de Requena. Allí, la Unión Vinícola del Este, propietat de Freixenet, és la principal compradora del raïm. "El raïm és un dels pocs cultius que fins ara continuava sent rendible. Sembla, però, que alguns s'ho volen carregar", critica José Luis Robredo, responsable de la sectorial del vi d'AVA-Asaja. "Hi ha una estratègia especulativa injustificada per afonar els preus en camp a mínims històrics", afegeix.

La crisi que ara s'obre, tot just amb l'inici de la verema, posa en evidència els problemes que aquest sector arrossega de fa ja alguns anys. L'aposta per part dels grans productors per fer un producte de gamma baixa ha arrossegat tot el sector. De caves se'n poden trobar a dos euros en les prestatgeries dels grans magatzems. De fet, aquest any va nàixer Corpinnat, una escissió de nou cellers de la DO del cava, que han fet un pas al costat per centrar-se en un producte d'una gamma més alta. No és un moviment menor: alguns dels qui formen part de Corpinnat són fills dels qui un dia impulsaren la creació de la DO. Tot plegat mostra el cisma que de fa temps fermenta dins sector.

Tampoc no ha ajudat gaire que la del cava siga l'única denominació d'origen que no correspon a un territori. A hores d'ara la "regió del cava" està formada per 160 municipis, el gruix dels quals a Barcelona (63), Tarragona (52), Lleida (12) i Girona (5). La regió es completa amb 18 municipis de La Rioja, tres d'Àlaba, dos a Saragossa i Navarra i un a València (Requena) i Badajoz. En realitat, però, el 90% de les companyies que s'hi dediquen estan radicades al Penedès i un 75% a Sant Sadurní d'Anoia. Això ha suposat, a parer d'una part dels cellers, transmetre una imatge difusa i poc concreta del producte. El fet que el Ministeri d'Agricultura -que és qui en té les competències- haja permès ampliar les hectàrees de conreu de vinya per a cava aquest any a Extremadura, s'assegura des del Penedès, ha contribuït a arrossegar encara més els preus a la baixa.

"Estem en una dinàmica molt perversa de baixada de preus", explica a EL TEMPS una persona bona coneixedora de la realitat del sector. És una aposta low cost que en primera instància impacta sobre els productors vinícoles, i en última, perjudica també el territori. L'any passat el quilo de raïm es va pagar a entre 40 i 45 cèntims. Als productors de prosseco -un altre vi espumós amb origen a Itàlia- se'ls pagà un euro el quilo, mentre que en la zona de producció de champagne es va arribar a pagar a sis euros. Arribats a aquest punt, el dilema, doncs, quin és el model que es vol seguir.
 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.