POLÍTICA

Unides Podem a soles

La militància de Compromís va ratificar ahir el pacte amb Más Madrid de cara al 10-N, una opció decisiva per a l’enlairament d’Iñigo Errejón i que, alhora, deixa molt tocat Unides Podem. Així ho viuen membres del partit al País Valencià, on valencianistes i morats comparteixen govern.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges


Quan ben entrada la nit del 28 d'abril a la Morada el degoteig de dades es va donar per conclòs, esclatà una alegria continguda. Unides Podem havia salvat els mobles al País Valencià. Els resultats no eren per tirar coets (un 14,3% a l'urna per al Congrés, en la línia dels resultats en l'àmbit estatal; un 8,2% a les Corts Valencianes) però permetien mantenir una representació institucional sòlida que, alhora, en l'àmbit autonòmic, permetia reeditar el Botànic. La nit havia estat molt menys benèfica per a Compromís. Els valencianistes havien mantingut la representació a les Corts, però no així al Congrés dels Diputats: de quatre diputats es passava a un de sol. «S'ho hauran de fer mirar», deia amb certa recança un membre de Podem que avui ocupa escó a les Corts Valencians. Compromís havia renunciat, en aquells comicis, a presentar-se en coalició amb Podem i Esquerra Unida, com sí havia fet el 2016 i el 2015 (sense EU). Una posició que els podemites consideraven altiva i que als valencianistes se'ls havia tornat en contra. Aquella nit, molts a la seu de Compromís van assumir que volar a soles a Madrid era electoralment inviable.

La repetició electoral obria la porta a reeditar una entesa com A la valenciana. Dijous de la setmana passada, confirmada la defunció de la legislatura, en una entrevista a El País, Mónica Oltra es va mostrar procliu a arribar a una entesa amb Pablo Iglesias que incloguera tots els partits a l'esquerra del PSOE. A les frontisses d'aquella porta, però, li mancava molt d'oli. Els dirigents del Bloc eren refractaris a tornar a unir-se als morats. La negativa d'Iglesias a que en les eleccions de 2015 els valencianistes disposessin de grup propi fou un colp baix que els nacionalistes encara no han paït. Tampoc a una part d'Iniciativa del PV -el partit de Mónica Oltra - Iglesias no els feia el pes. Tot plegat va determinar que dilluns a la vesprada l'executiva de Compromís optara per aliar-se amb Más Madrid, una decisió que significa una alenada per a Íñigo Errejón. Els intents dels equips d'Unides Podem -a Madrid- i Compromís de tancar un acord durant tot el cap de setmana quedaven en aigua morta.

«La decisió ens ha caigut com una galleda d'aigua freda», admet una persona d'Unides Podem amb representació institucional a les Corts Valencianes, que vol fugir de les etiquetes de «pablista» i «errejonista». Una part de la militància morada, de fet, considera que la direcció del partit, tant a Madrid com a València, no ha estat prou decidida a l'hora de fer l'aleta als valencianistes, amb qui els morats comparteixen responsabilitats de govern a la Generalitat. «Hem deixat escapar una oportunitat», assegura.

Ferran Martínez, diputat i responsables d'anàlisi polític de Podem, s'ho mira de forma diferent i confia que aquest moviment de Compromís els beneficiarà de cara al 10-N. A parer seu, federar-se amb Más Madrid desdibuixa als valencianistes. «Nosaltres som una força plurinacional i integradora i Compromís ha renunciat al seu fet diferenciador essencial que és la seua estricta obediència política valenciana. Ara passa a ser sucursal d'una força madrilenya -argumenta-. Crec que això es castigarà electoralment».

A més, també rebat el principal argument que esgrimeixen els valencianistes per justificar l'entesa: que evitarà el vot dual, això és el vot a Compromís en les eleccions autonòmiques i el vot al PSOE en les generals, tal com va succeir el 28-A. «Crec que Compromís ho té impossible per traure un escó a Castelló i igualment ocorre a Alacant. Per tant, és un vot perdut. I a més és molt difícil que arriben a traure un segon escó a València», sentencia Martínez. «Crec que Unides Podem ho tindrà molt fàcil per erigir-se en la força més útil per dur a termes polítiques que milloren la vida de la gent. L'objectiu de Compromís és obtenir representació, mentre el nostre objectiu és ser força de govern. Tenim clar l'objectiu i el programa i tenim en definitiva un projecte més sòlid. Això és un avantatge estratègic que l'electorat sabrà percebre».

«Tots els partits tenen legitimitat. Diuen que s'eixamplarà l'espai electoral, però nosaltres pensem que fragmentar més les opcions és negatiu», assegura Naiara Davó, portaveu del grup morat a les Corts i aspirant a convertir-se en la nova líder del partit en el congrés que Podem té previst celebrar el pròxim octubre.

Es ressentirà el Botànic d'aquest nou joc d'aliances? La pregunta sura aquests dies en l'ambient polític. Al capdavall, Compromís li ha girat l'esquena a un dels seus socis de govern, Unides Podem, amb qui comparteix Consell. «Tenim un govern estable, plural i que ha demostrat que és el model a exportar a la resta d'Espanya», va assegurar dimarts Davó. L'opció que l'actual situació afecte l'estabilitat de la coalició Unides Podem, que integra Podem i Esquerra Unida, que a València mantenen una relació tibant, és descartada per les dues parts. Amb tot i amb això, des d'EU no amaguen que l'escenari desitjable seria la conformació d'un front ampli on també Unides Podem tinguera cabuda. "Perdem una oportunitat. En un moment en què pot revifar-se el bipartidisme, cal una unió dels partits a l'esquerra del PSOE", va manifestar ahir Rosa Pérez Garijo, coordinadora d'EU al País Valencià. 
En tot cas, Ferran Martínez no s'està d'advertir de la necessitat de «no importar al País Valencià les lògiques caïnites de l'esquerra madrilenya». «Estem fent un pa com unes hòsties», es lamenta a EL TEMPS un membre de Podem amb responsabilitats institucionals que en el passat va militar en l'errejonisme. «En l'àmbit intern s'està generant molta confusió i de cara a l'electorat estem apareixent com uns empestats», assegura aquesta font, que prefereix romandre en l'anonimat.

Cursa pels socis
Ratificada ahir la decisió de l'executiva de Compromís d'anar del bracet de Más Madrid per part de la militància, Errejón ha iniciat una cursa per diverses autonomies per poder empescar altres socis. La intenció de la formació és concórrer en aquelles províncies que envien al Congrés dels Diputats més de sis escons. Aquestes són Madrid, Barcelona, València, Alacant, Sevilla, Màlaga, Cadís, Granda, Biscaia, Astúries, Granada, Pontevedra, Santa Cruz de Tenerife, Las Palmas i Saragossa. De moment, és a l'Aragó i Galícia on ho té més coll avall. A l'Aragó, la Chunta Aragonesista ha fet una picada d'ull a la nova formació madrilenya, a qui sembla preferir en detriment de Podem. Divendres, el Comité Nazional del CHA decidirà. A Galícia el portaveu d'En Marea, Luis Villares s'ha mostrat públicament a favor d'una cooperació «lleial i horitzontal» de la seua formació amb Íñigo Errejón.
 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.