Via pròpia balear

Podem-Illes cerca el seu propi camí

El sector oficialista de Podem a les Illes, una mena de fusió entre pablistes i errejonistes, domina el partit a plaer, ja que els 'anticapis' s'han auto exclòs, i cerca una via pròpia, fins el punt que suggereix substituir Pablo Iglesias. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La convocatòria electoral per al 10 de novembre injecta tensió interna a Podemos, tal i com ja s'ha vist amb la situació a Andalusia, on els de Teresa Rodríguez podrien fins i tot intentar presentar-se amb les pròpies sigles i a banda de la referència estatal. Per un altre costat, existeix el temor en el si de la formació morada sobre si el Más d'Íñigo Errejón es presentarà o no i, si és que sí, com afectarà al seu vot i a la relació amb les anomenades "confluències". Enmig de tot aquest confús panorama Podem-Illes intenta trobar el seu propi camí, sense voler trencar amb la direcció central, ni prop fer-hi, però marcant cada vegada més el terreny propi. Així ho imposa la nova majoria del partit que es generà a partir de la fusió entre antics errejonistes i antics pablistes, mentre que els "anticapis" s'han auto exclós.

"Anticapis" auto exclosos

Quan s'anuncià el pacte, el mes de juny passat, entre Podem i el PSIB, va estranyar força que el sector intern morat anticapitalista, que lidera l'ex diputada Laura Camargo -i que té també entre els seus referents, entre d'altres, a l'ex president del Parlament, Balti Picornell, i a l'antiga tinent de batlle de Palma, Aurora Jhardi– no protestés ni fes cap acte públic per demostrar la seva incomoditat. I estranyava perquè era prou sabut que estava radicalment en contra de l'estratègia de dir prèviament a les eleccions que Podem posava messions a favor del pacte amb els socialistes, tal i com havien dit el cap de llista, Juan Pedro Yllanes, i la secretària general de la formació, Mae de la Concha. I,en efecte, conseqüent amb aquesta estratègia, la direcció pactà amb el PSIB ràpidament i sense posar cap entrebanc. I el sector "anticapi" no va dir res públicament i ni tan sols s'hi oposà internament. No s'entenia.

Doncs bé, ara s'ha sabut la raó de l'actitud dels "anticapis".En una entrevista al diari Última HoraLaura Camargo explicava que "Anticapitalistes ha estat apartat de la presa de decisions" en el si de partit i que per això ella dimitirà de responsable d'Educació de la direcció, que la formació està en mans "d'un petit grup cada vegada més reduït que és el que pren les decisions" i que a pesar de que "vam ser el grup cofundador" amb "un paper molt destacat" a l'hora de posar el marxa el projecte, hores d'ara no troben gaire sentit a mantenir-se dins el partit: "som crítics tant amb el funcionament de la direcció com amb els seus posicionaments" , assegurava, i afegia que "aquest hivern prendrem una decisió col.lectiva sobre què farem", deixant entendre que és molt probable que abandonin la formació:"estem més fora que dins".

Via balear

Amb els "anticapis" auto exclosos, els altres dos grups, els que s'identificaven amb els respectius líders estatals – pablistes, per Pablo Iglesias, i errejonistes, per Íñigo Errejón– i que es fusionaren a Balears i guanyaren el congrés del partit l'octubre de 2017, ara dirigeixen la formació sense cap oposició a la pràctica.

El cap de llista i ara vicepresident i conseller de Transició Ecològica,Juan Pedro Yllanes, prové del grup d'Errejón. Justament per això tingué una comentada topada verbal amb l'ideòleg del retorn del Podemos d'Iglesias al més ortodox comunisme antisocialista, Juan Carlos Monedero, justament perquè Yllanes sempre ha estat de l'opinió que cal col.laborar amb el PSOE. Per una altra banda, la línia pablista a Balears l'encapçalava l'antic portaveu del grup parlamentari balear, Alberto Jarabo -ara tinent de batlle de Palma-, que, juntament amb l'actual secretària general i consellera d'Agricultura,Mae de la Concha, s'alià amb els errejonistes com Yllanes per guanyar el congrés ara fa dos anys i acotar el poder intern dels "anticapis" que aleshores pareixin a punt de controlar la formació.

Aquesta aliança – que, de fet, és una fusió- entre pablistes i errejonistes ha possibilitat una nova direcció pragmàtica que deixà ben clar des de tot d'una que l'objectiu era fer "governs progressistes" a totes les institucions després de les eleccions locals i autonòmiques de maig passat. O sigui, res de fer antisocialisme. La conseqüència d'aquesta claredat estratègica fou l'allunyament entre l'actual majoria i el sector de Camargo.

Aquesta nova direcció de fusió vol crear un camí propi a les Illes, vol tenir prou autonomia per decidir la seva estratègia a Balears. Es nota, per exemple, amb les declaracions que feia Yllanes el passat dijous a RTVE quan deia que "si canviar el cartell electoral (en referència a Iglesias) significa dotar-nos de la possibilitat que amb un resultat semblant al que es va produir el mes d'abril tinguéssim (després del 10 de novembre) un Govern progressista en aquest país, per ventura hauríem de fer aquesta reflexió interna". Prova fefaent que l'objectiu essencial de Podem-Illes és buscar acords amb la resta de l'esquerra i no, com pareix ser el de Pablo Iglesias i la resta de l'actual direcció de Podemos, fer la guerra al PSOE.

A ben segur que la reflexió de Juan Pedro Yllanes no va caure gens bé en el sector pablista de Madrid. Però a Podem-Illes els és igual. O així ho pareix. Caldrà veure què passa si el divorci entre Podemos i PSOE a Madrid és absolut després del 10 de novembre: si acabarà per afectar a Palma o si, pel contrari, a Podem-Balears s'imposa la via pròpia.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.