País Valencià

Compromís posa l’Euroregió Pirineus Mediterrània sobre la taula

La coalició valenciana presenta una proposta no de llei exigint al Consell sumar-se a aquest lobby que sempre ha estat titllat pel PP valencià com a “eina imperialista” i que causa por al PSPV. L’Euroregió Pirineus Mediterrània, inventada per Pasqual Maragall i presidida actualment per Quim Torra, uneix el Principat, les Illes Balears i els territoris de la Catalunya Nord i d’Occitània. Què és exactament?

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Compromís ha presentat a les Corts valencianes una proposició no de llei amb una exigència clara: que el País Valencià forme part, per primera vegada, de l’Euroregió Pirineus Mediterrània. El diari Levante-EMV ha tingut accés al document que ho proposa, signat per les diputades Nathalie Torres i Mònica Àlvaro, i on es llegeix, segons el mateix rotatiu, que “el País Valencià es troba estretament vinculat a aquesta Euroregió”.

Aquesta iniciativa seria plantejada en la Comissió d’Afers Europeus de les Corts. PSPV, Compromís i Unides Podem en tenen majoria com per fer prosperar aquesta exigència que històricament ha despertat certes suspicàcies -un tant inexplicables- entre els governants.

Malgrat que el lobby de l’euroregió serveix per establir acords de cooperació transfronterera, la demagògia del discurs polític sempre ha estat decisiva a l’hora de rebutjar formar part d’aquest ens, que va néixer l’octubre de 2004 gràcies a la iniciativa del llavors president català Pasqual Maragall. Es tractava d’intentar connectar territoris a través de la vertebració territorial demandada per diverses entitats civils com ara l’Institut d’Economia i Empresa Ignasi Villalonga, que havia desenvolupat diversos treballs en aquest sentit.

Per defensar interessos comuns de cara a Europa, la idea era que valencians, balears, aragonesos, principatins, nord-catalans i occitans formaren part d’aquest lobby de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània, que mai no va veure a dins tots aquells territoris. El president valencià en aquell moment, l’ara encausat per presumpta corrupció Francisco Camps, preferia apostar per una altra via: la de l’Eix de la prosperitat. I és que la coincidència de color polític en els governs de les Illes Balears -llavors presidides per l’ara condemnat, també per corrupció, Jaume Matas-, del País Valencià i de la Comunitat de Madrid – aleshores presidida per Esperanza Aguirre, ara també imputada per presumpta corrupció- els feia apostar a tots tres pel denominat Eix de la Prosperitat, que va servir per alimentar resultats electorals però que va ser fallit i efímer. Amb aquell intent, el PP mirava clarament d’aïllar el País Valencià i les Illes de Catalunya, malgrat que les relacions comercials d’ambdós territoris amb el Principat eren molt més sòlides.

De fet, el fracàs de l’eix de la prosperitat va ser el previst. Les Illes Balears s’acabarien sumant a l’Euroregió Pirineus Mediterrània -que va ser presidida per l’actual presidenta illenca, Francina Armengol. L’Aragó, que també va entrar a l’Euroregió des del primer moment quan era governada pel socialista Marcel·lí Iglesias, va acabar abandonant la corporació després que s’intensificara la disputa amb Catalunya per les obres d’art històriques gestionades pel bisbat de Lleida i que reclama la diòcesi de Barbastro. Una situació que encara continua en procés judicial. Des de llavors, l’Euroregió ha quedat formada per Catalunya, les Illes Balears -també durant l’etapa de José Ramón Bauzá com a president (2011-2015), avui eurodiputat de Ciutadans i conegut pel seu declarat anticatalanisme- i els territoris del Llenguadoc-Rosselló i el Migdia Pirineus, avui tots integrats en la unitària Occitània francesa. Andorra és un altre dels territoris que, malgrat estar convidat a formar-ne part, mai no ha volgut entrar.

Pel que fa al País Valencià, el canvi polític de 2015 va animar els nous governants a reflexionar, si més no, sobre la idoneïtat d’entrar en aquesta Euroregió. De fet, eren molts els dirigents que, en privat, valoraven positivament l’entrada al lobby, si bé fins ara no hi ha hagut notícies. La petició de les dues diputades de Compromís, Mònica Àlvaro i Nathalie Torres, reobre un debat que serà interessant d’observar com es desenvolupa.

L’Euroregió

Segons defineix la Direcció General de Relacions Institucionals i Acció Exterior del Govern Balear, l’Euroregió “és un projecte polític que naix de la voluntat de construir espais de cooperació entre regions veïnes” i que va adreçat a “consolidar el sud d’Europa en un pol de desenvolupament sostenible basat en la innovació, en l’economia i també en la integració social i cultural dels seus territoris”.

L’Euroregió va obtenir capacitat jurídica el 2009 amb la constitució de l’Agrupació Europea de Cooperació Territorial. Una fórmula que li permet optar a subvencions europees a través de l’elaboració de projectes transfronterers i a tindre una bona dosi de capacitat d’influència al si de les institucions continentals. Sense constituir-se en una AECT, les subvencions dependran només de la voluntat dels Estats, que no sempre satisfan les demandes de vertebració territorial dels seus espais perifèrics, tal com s’ha demostrat a l’Estat espanyol. Aquesta realitat, però, no només correspon a Espanya. Prova d’això és que a Europa hi ha més de mig centenar d’agrupacions transfrontereres que miren d’aconseguir objectius comuns.

Projectes de millora de la innovació entre les pimes, d’augment de la capacitat competitiva entre empreses tecnològiques, d’impuls de la popularitat del patrimoni cultural comú, iniciatives d’ensenyament o favorables al desenvolupament sostenible són algunes de les qüestions en les quals treballa l’Euroregió Pirineus Mediterrània en aquests moments, tal com s’explica al seu web.

Davant els greuges patits pels valencians en matèria fiscal, d’infraestructures i d’inversió estatal, qüestions que estan al centre de l’agenda política valenciana, és evident que la capacitat d’influència i les possibilitats econòmiques que ofereix l’Euroregió són, si més no, dignes d’explorar. L’entrada del País Valencià, un territori amb més de cinc milions d’habitants, donaria al mateix temps més força i presència a aquesta entitat transfronterera i reforçaria, alhora, la integració dels valencians a Europa. Caldrà veure ara com es desenvolupa un debat plantejat per Compromís i que ha tardat més de quatre anys a establir-se, malgrat l’interès que el govern valencià va mostrar envers l’Euroregió des que el 2015 accedira al Palau de la Generalitat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.