FINANÇAMENT

El preu de la solidaritat interterritorial

El País Valencià, el territori que menys diners rep del sistema de finançament; Catalunya i Balears són aportadores netes. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Que la solidaritat interterritorial del conjunt de l’Estat li surt cara als territoris de parla catalana no és, a aquestes altures, una novetat. Ho han tornat a posar en evidència les dades de liquidació publicades pel Ministeri d’Hisenda corresponents a l’any 2017, que indiquen que Catalunya i Balears van aportar a la caixa comuna més diners que no en van rebre.  

Així, Balears va ser la segona autonomia que més diners va aportar al sistema de finançament. En concret, cada balear va contribuir-hi amb 2.927 euros, això és un 27,3% de la mitjana. En canvi, va rebre del sistema de finançament 2.497 euros. És a dir, cada balear va fer una aportació neta de 430 euros. D’aquesta manera, les Balears es situen com la segona comunitat que més recursos aporta però la novena en recursos rebuts, una posició que empitjora si es té en compte l’impacte del diferencial de preus.

Catalunya també es situa entre els territoris pagadors. Cada català va aportar al sistema de finançament 2.757 euros, un 19,9% més que la mitjana. Fou, de fet, la tercera autonomia més pagadora, per darrere de Madrid i les Balears. En canvi, va rebre 2.468. Féu, per tant, una aportació neta de 289 euros per cada habitant. Si es té en compte el diferencial de preus, Catalunya es va situar com la catorzena autonomia en recepció de recursos.  

Per la seua banda, el País Valencià va aportar 2.195 euros per habitant i va rebre’n 2.309, una xifra que deixaria un saldo positiu de 114 euros. Des de la Conselleria d’Hisenda de la Generalitat Valenciana destaquen, però, el fet que aquestes xifres no contemplen el conjunt dels tributs que, com ara l’impost de societat, s’aporten des de les autonomies. En tot cas, la posició del País Valencià crida l’atenció: és una autonomia amb un PIB per capita per sota de la mitjana espanyola i, tanmateix, surt malparada dels repartiments de recursos. En concret, és, segons les dades del Ministeri d’Hisenda, la novena autonomia en aportació de recursos però se situa la quinzena en recepció de recursos. O el que és el mateix: l’autonomia que menys recursos rep de la caixa comuna.

Les dades del Ministeri tornen a posar en qüestió l’actual model de finançament, caducat des de 2014. La reforma del model és la condició que Compromís posa a Pedro Sánchez per votar a favor de la seua candidatura a la Moncloa de cara al pròxim setembre. En la reunió que aquest dilluns Sánchez va mantenir amb els representants de Compromís -Joan Baldoví i Mónica Oltra- es va comprometre a abordar la qüestió durant el primer any de legislatura.

També des de les Illes, el govern de Francina Armengol va insistir durant tota la legislatura passada en la necessitat de renovar els criteris que actualment s’utilitzen per repartir d’una forma més equitativa els recursos del sistema de finançament.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.