Els pactes del conjunt municipal i supramunicipal del Principat han enterbolit, encara més, la relació entre els dos socis de govern de la Generalitat. A dia d’avui, tot fa pensar que els partits independentistes s’han decidit a trencar la política de blocs i explorar altre vies d’entesa. I els partits que en període electoral demonitzaven el PSC per la seva complicitat amb l’aplicació de l’article 155, ara tracten de justificar-se.
L’ens supramunicipal més important del Principat i el tercer en termes pressupostaris de l’Estat espanyol, la Diputació de Barcelona, que gestiona més de 950 milions d’euros, ha estat el detonant que ha fet esclatar la relació entre JxCat i ERC. A hores d’ara, amb el judici als líders independentistes vist per sentència i la “més que probable” llarga condemna de presó, ambdós partits estan condemnats a entendre’s. Tanmateix, les discrepàncies estratègiques i els pactes en clau municipal i supramunicipal han portat fins a l’extrem la lluita aferrissada per timonejar el vaixell del procés.
En aquest context, l’acord més polèmic -o almenys el que més ressò ha tingut- ha estat el pacte entre JxCat i el PSC a la Diputació de la capital catalana, que deixarà de lluir el llaç groc a la façana sota el comandament de Núria Marín.
Després d’una campanya de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) per aturar els pactes dels partits independentistes amb els actors del 155 que ha estat endebades, s’han confeccionat els Consells Comarcals. Amb la constitució de la darrera pota de l’espectre supramunicipal català, la controvèrsia s’ha fet més gran ja que l’aliança entre socialistes i independentistes no només ha esquitxat alcaldies i diputacions sinó també consells comarcals. I és que s’han format 13 pactes entre JxCat i el PSC. Més, fins i tot, que entre JxCat i ERC, que en sumen 11. Els republicans d’Oriol Junqueras, d’altra banda, també han arribat a un pacte comarcal amb el PSC, al Consell Comarcal de l’Urgell. No obstant, convé esmentar que també s’han produït aliances amb partits de caire municipal i governs en solitari d’alguna de les dues formacions independentistes. Un panorama que recorda al de la legislatura anterior quan capitals de comarca i grans ciutats catalanes eren governades per CiU i PSC com ara Terrassa, Mataró, Girona, Sant Cugat, Vilanova i la Geltrú, Figueres, Vic, Vilafranca del Penedès, Olot o Tàrrega. La mateixa situació es va produir als Consells Comarcals després de la contesa electoral de fa quatre anys. Dels 42 consells comarcals existents al Principat, el pacte PSC-CIU va ser el més repetit, amb set governs en total.
Enguany, el blau JxCat i el roig PSC reediten aquestes enteses amb més força.
Les raons dels neoconvergents per decantar-se pel PSC són diverses. D’entrada, JxCat ha aprofitat la voluntat del PSC d’escombrar ERC, l’únic partit capaç de competir amb el socialistes a l’Àrea Metropolitana atenent-nos als darrers resultats electorals. I els republicans han tret rèdit de la mà estesa del socialistes on, tradicionalment, han governat els postconvergents com ara a Sant Cugat, Figueres o Tàrrega, pactes municipals molt discutits per JxCat.
Pel que fa als consells comarcals, en un total de 13 casos, JxCat i PSC s’han entès. La presidència, però, no sempre l’ha guanyada el mateix partit. Al Consell Comarcal de l’Alt Empordà, per exemple, Sònia Martínez (JxCat), alcaldessa de la Jonquera, governarà gràcies als socialistes, tot reeditant el pacte del darrer mandat. Al Baix Llobregat, per contra, la socialista Eva Martínez, alcaldessa de Vallirana, ha estat elegida presidenta del Consell Comarcal amb els vots de JxCat i Comuns.
La dinàmica és repeteix arreu. A l’Anoia, les forces més votades han estat JxCat i ERC. Allà, però, JxCat ha preferit optar per entendre’s amb el PSC per atorgar a l’alcalde de Masquefa, Xavier Boquete, la presidència. I a l’Alt Penedès, l’alcalde de Font-Rubí, Xavier Lluch, va renovar, entre protestes veïnals que demanaven trencar amb el PSC i pactar amb ERC, el mandat. Al Baix Penedès, l’alcalde socialista d’Arboç, Joan Sans, substitueix l’exconvergent Eva Serramià, amb els vots de JxCat. I al Tarragonès, JxCat i el PSC es reparteixen la presidència, dos anys per a cada partit. També al Berguedà, on l’espai postconvergent romandrà al capdavant d’un Consell Comarcal que ostenta des de 1979, també, gràcies al suport del PSC malgrat que les forces independentistes sumaven majoria. Al Consell Comarcal del Garraf, el mandat es dividirà: dos anys per cada formació.
Un cas més sorprenent és el del Consell Comarcal del Ripollès. Allà, tot i que ERC és la força amb més consellers, un pacte amb el PSC ha donat la presidència a JxCat. I a la Selva, Salvador Balliu (JxCat), alcalde de Caldes de Melavella, ha estat nomenat president amb els vots del PSC i Independents de la Selva. Al Vallès Oriental la presidència serà repartida, amb els primers dos anys en mans de Francesc Colomé (JxCat), alcalde de Les Franqueses, al primer torn i el PSC en el següent. Al Vallès Occidental el president és Ignasi Giménez (PSC), alcalde de Castellar del Vallès, gràcies a la sorprenent aliança amb JxCat i Comuns. Al sud, a l’Alt Camp, el president és Joan Maria Sanahuja (JxCat), alcalde de Vilabella, que també ha pactat amb el PSC.
Els pactes de “la unitat independentista” que han evitat que s'agreugi més la inestabilitat governamental s’han fet realitat a 11 consells comarcals. Per començar, a l’Alt Urgell es reparteixen la presidència, amb els primers dos anys i mig per a JxCat i la resta per a ERC. Al Bages, la presidenta serà l’alcaldessa d’El Pont de Vilomara, Estefania Torrente (ERC). Al Baix Camp, els dos primers anys seran per a JxCat i els dos últims per a ERC. A la Cerdanya també es reparteixen la presidència, però en l’ordre invers. A la Garrotxa, JxCat tindrà la presidència en mans de Santi Reixach, alcalde de la Vall de Bianya. Al Gironès es repeteix l’esquema, amb Quim Roca, alcalde de Sant Gregori, al capdavant.
A Osona, en canvi, la presidència serà per a ERC. Al Pallars Jussà el president serà l’alcalde de Castell de Mur, Josep Maria Mullol (JxCat) després que els postconvergents miraren de pactar la institució comarcal amb els socialistes. Una intenció que va evitar la pressió popular, que després de diverses manifestacions va aconseguir que JxCat pactés el consell amb ERC. Mentrestant, al Segrià, el consell comarcal serà per a David Masot, alcalde de Maials i també de JxCAT. Al Pallars Sobirà la presidència la tindrà ERC, però amb el suport de JxCat i també Som Poble, marca vinculada a la CUP. El darrer acord que s’ha tancat és el del Maresme. El president serà Damià del Clot (ERC), alcalde de Vilassar de Mar. En un principi, tot apuntava a una reedició del pacte entre JxCat i PSC, però ha acabat primant l’entesa entre independentistes.
Amb tot plegat, els republicans no només s’han negat ha revocar els pactes amb el PSC que els demanava JxCat per trencar amb el mateix partit a la Diputació de Barcelona, sinó que han expulsat JxCat del Consell Comarcal de l’Urgell, amb el suport del PSC i la CUP. Allà, Gerard Balcells (ERC), alcalde de Sant Martí de Riucorb, presidirà el Consell Comarcal de l’Urgell tot i que JxCat va ser la força més votada.
ERC també menarà l’òrgan comarcal de la Terra Alta, en aquest cas gràcies a un acord amb diverses formacions independents com ara Unió per la Terra Alta, la Federació d’Independents de Catalunya (FIC) i l’Agrupació d’Electors de Bot. I al Baix Ebre, el regidor d’ERC a Tortosa, Xavier Faura, serà el president gràcies a l’acord amb Movem, la marca comarcal dels Comuns. Al Baix Empordà, la presidència serà per a ERC amb el suport de la Unió de Partits Municipalistes de Catalunya. A la Conca de Barberà, ERC es divideix el mandat amb la FIC, mentre que al Pla de l’Estany el president és Francesc Castañer (ERC), alcalde de Porqueres, amb el vot de Sumem Banyoles – Alternativa Municipalista, marca local de la CUP. Al Solsonès, el pacte d’Esquerra Republicana també és amb la CUP.
Els republicans governaran en solitari els consells comarcals de la Noguera, el Montsià, el Priorat i la Ribera d’Ebre, amb majoria absoluta, mentre que també estaran al capdavant dels de la Segarra i el Moianès, tot i que sense majoria. I l’Alta Ribagorça, les Garrigues i el Pla d’Urgell són els tres governs comarcals monocolors que tindrà Junts per Catalunya.
Per contestar l’embat amb l’Estat, l’independentisme necessitarà coordinar-se al carrer i a les institucions. Amb aquest escenari, avui, la sincronització sembla difícil.