Política

Els presidents de les diputacions -i consells insulars- de casa nostra

A falta de la investidura dels nous presidents de les diputacions d’Alacant i Lleida -que ja se sap qui seran-, la resta de corporacions supramunicipals de Catalunya, País Valencià i Illes Balears han investit o estan a punt d’investir els presidents d’aquestes institucions suculentes i que acostumen a generar disputes polítiques de primer ordre, tal com s’ha pogut veure a Barcelona els darrers dies. Repassem, un a un, qui seran els presidents de les diputacions als Països Catalans els propers quatre anys.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Barcelona

Ha estat, sens dubte, la diputació més disputada i la investidura més polèmica després que PSC i Junts per Catalunya pactaren la presidència i apartaren la segona formació més votada a la demarcació barcelonina: Esquerra Republicana. La presidenta de la institució municipal serà la socialista Núria Marín, de 56 anys i militant del PSC des dels 18, després d'haver passat per les Joventuts Socialistes de Catalunya. Tot i que va ser elegida alcaldessa de l'Hospitalet el 2008, Marín acumula tres dècades d'experiència en la política municipal ja que va entrar com a regidora el 1995 -fa 24 anys- i llavors ja en feia deu que treballava en la direcció d'un mercat municipal. Dins del PSC és una peça important com a membre del Consell Nacional del partit. Com a anècdota, l'1 d'octubre no va cedir els locals municipals per al referèndum i al mateix temps es va enfrontar a la Policia Nacional que havia entrat a la força en l'Institut Can Vilumara del centre de la ciutat. El 26 de maig, Marín va assolir la majoria absoluta al segon municipi més poblat de Catalunya, assolint 14 regidories de 27 i quasi 44.000 vots en una ciutat de 260.000 habitants que des del 1979 manté alcaldia socialista.

Tarragona

Per primera vegada, la Diputació de Tarragona estarà governada per una dona i per un polític que no pertany a Convergència o als espais hereus d’aquesta formació. Es tracta de Noemí Llauradó (1978), vicealcaldessa de Reus, capital del Baix Camp, on el seu partit, Esquerra Republicana, ha pactat el govern fent mantenir l’alcaldia en mans de Carles Pellicer, de Junts per Catalunya. Durant l’anterior legislatura la presidència de la Diputació va ser fruit d’un pacte entre convergents i socialistes. Enguany, tot i que ERC era la força amb més representants a la corporació, els dos partits podrien haver revalidat el pacte, si bé no ha estat així. Llicenciada en Dret per la Universitat Rovira i Virgili i funcionària del cos de Tècnics Superiors de la Generalitat catalana, Llauradó ha estat cap de la secció de Secretaria de Serveis Territorials de Benestar Social i Família a Tarragona. Membre de l’ANC, milita a ERC des de l’any 2003, partit pel qual ha estat portaveu comarcal al Baix Camp, regidora de Salut i segona tinent d’alcalde de Reus -ara n’és vicealcaldessa. Amb experiència presidint distints consells d’administració d’hospitals, també és diputada al Parlament de Catalunya.

Girona

El pacte entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana també va ser possible a la Diputació de Girona, on hi haurà continuïtat a la presidència. Miquel Noguer va nàixer a Mieres, a la comarca de la Garrotxa, el 1963. Va ser-ne alcalde entre 1991 i 2006 i el 2007 va accedir a l’alcaldia de Banyoles, al Pla de l’Estany, on encara manté el càrrec. Va arribar a la Diputació de Girona al 2018 després que el seu antecessor, Pere Vila, hi renunciara per esdevenir delegat de la Generalitat de Catalunya a Girona. Noguer va ser votat per 20 dels 27 membres de la corporació provincial -els onze de JxCAT i els nou d’ERC. Noguer va presidir el Consell d’Iniciatives Locals pel Medi Ambient i també el Consell Comarcal de la Garrotxa (1998-2006). De jove va exercir com a àrbitre de futbol i du més de 30 anys dedicat a la política local. També ha estat implicat en la direcció de distintes empreses de tota mena. És conseller de la Caixa des del 2003.

Lleida

L’alcalde de Bellvís, localitat de 2.300 habitants ubicada al Pla d’Urgell, governarà la Diputació de Lleida, que per primera vegada estarà en mans d’Esquerra Republicana. Es tracta de Joan Talarn, qui a banda de governar el seu municipi des de 2015, també ha estat administrador de la Unitat Administrativa Judicial del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Anteriorment també ha estat subdirector general d’Equipaments Cívics i Activitats, una entitat vinculada al Departament de Governació, llavors en mans de Jordi Ausàs, també urgellenc. Amés d’haver estat docent a la Universitat de Lleida, Talarn, que es va llicenciar en filologia catalana, ha desenvolupat la major part de la seua carrera com a tècnic de Planificació Lingüística del Departament de Justícia, on va ingressar el 1991 i va durar fins el 2008. La Diputació de Lleida ja havia estat governada per ERC entre 2007 i 2011, quan va ser presidida per Jaume Gilabert. Històricament, però, els convergents havien dominat la institució que ara torna a mans republicanes gràcies a un pacte amb Junts per Catalunya.

València

Toni Gaspar (Faura, Camp de Morvedre, 1973). Economista de professió, el socialista Toni Gaspar repeteix com a president de la Diputació de València. Investit aquest dimecres, Gaspar va accedir a la vara de comandament de la institució provincial després de la destitució de Jorge Rodríguez, investigat a l'Operació Alqueria. Abans ocupava el departament d'Assumptes Taurins, al qual havia arribat després de cinc majories absolutes que l'han encimbellat com a batlle de Faura, petita localitat de 3.500 habitants situada a set quilòmetres de Sagunt, des de 2003. Gaspar és una figura de consens dintre del socialisme valencià, migpartit entre els partidaris del president valencià Ximo Puig i el ministre de Foment, José Luis Ábalos. Precisament, va enfrontar-se als dos en uns processos interns dels quals va sortir derrotat.

Alacant

Carlos Mazón (Alacant, 1974). Tot i que encara no ha sigut investit -ho serà el 19 de juliol-, el conservador Carlos Mazón ocuparà la presidència de la Diputació d'Alacant. Amic del secretari general del PP, Teodoro García Egea, d'ençà que van compartir pupitre universitari a Múrcia, Mazón va ser pròxim a Eduardo Zaplana al si del PP. De fet, va considerar-se com l'hereu del principal valedor d'Eduardo Zaplana, l'expresident de la Diputació d'Alacant, José Joaquín Ripoll. Tant Ripoll com Zaplana estan imputats en causes de presumpta corrupció. Exdirector general de Joventut i de Comerç i Consum, va ser director de la Cambra de Comerç d’Alacant gràcies al suport del torroner José Enrique Garrigós. La seua habilitat per relacionar-se als centres de poder del PP i l'amistat amb García Egea van situar-lo com a número dos de la llista municipal d'Alacant. Com a president de la corporació provincial, s'ha convertit en un dels grans barons del PP valencià. I la seua ambició política no s’atura aquí.

Castelló

Josep Martí. Catedràtic de Filosofia, professor heterodox i apassionat d'il·lustrats valencians com ara Gregori Mayans i Siscar, Josep Martí, del PSPV, va convertir-se la setmana passada en president de la Diputació de Castelló, una institució que havia restat més de dues dècades en mans del PP. Exdirector de l'Institut d'Educació Secundària del Penyagolosa, és alcalde de la xicoteta població de Suera (Plana Baixa), de només 520 habitants. Avalat pel secretari general del PSPV a la província de Castelló, Ernest Blanch, Martí s'ha marcat com a gran objectiu combatre el despoblament que pateixen els municipis d'interior, especialment a les comarques del nord del País Valencià. «Cal discriminar positivament aquells que viuen al món rural», va afirmar en una entrevista a EL TEMPS.

Consell insular d’Eivissa

Vicent Marí (Santa Eulària des Riu, Eivissa, 1965), del PP, economista, va ser elegit el passat divendres dia 5 de juliol com a nou president del Consell eivissenc. Anteriorment havia estat batlle de la seva localitat natal, Santa Eulària des Riu, des de 2007. S’ha convertit en la referència conservadora de poder institucional a les Illes, cosa que ja ha fet incrementar molt la influència del PP eivissenc a la cúpula. N’és la prova que Marí seguirà de diputat del Parlament, cosa que no agradava gaire al president del PP balear, Biel Company, que s’estimava més que ningú sumés més d’un càrrec polític. Tanmateix, Marí té tot el victoriós PP eivissenc rere d’ell i Company ha hagut d’acceptar que segueixi com a diputat.

Consell insular de Menorca

Susana Mora (Maó, Menorca, 1982), advocada de professió i membre del PSOE, ja va ser presidenta del Consell menorquí els últims dos anys, en virtut de l’acord de 2015 amb Més per Menorca de repartir-se el càrrec dos anys per hom. Ara, però, el seu partit ha exigit, i assolit, tenir en exclusiva la presidència durant els pròxims quatre anys. Com a advocada, ha estat assessora laboral de la UGT-Menorca. Entrà a militar en el PSOE el 2011 i ha fet una carrera fulgurant: el 2015 va ser cap de llista al Consell, el 2017 arribà a la presidència de la institució insular i el mateix any fou elegida secretària general del PSOE-Menorca.

Consell de Formentera

Alejandra Ferrer (Alemanya, 1977), empresària, és membre de Gent per Formentera i la nova presidenta del Consell d’Eivissa. Va ser la candidata sorpresa de Gent per Formentera per al càrrec, després que l’anterior president, Jaume Ferrer, del mateix partit, anunciés que no es presentaria a la reelecció. Ferrer confiava que, tal i com havia passat en els últims 12 anys, Gent per Formentera pogués gaudir de la presidència en exclusiva, però no serà el seu cas. D’acord amb el pacte amb el PSOE, ella tindrà durant 28 mesos el càrrec i, després, el cedirà per a la resta del mandat als socialistes d’aquesta illa de 12.200 habitants.

Consell de Mallorca

Catalina Cladera (Sa Pobla, Mallorca, 1972), economista i del PSOE, és la nova presidenta del Consell de Mallorca. Durant els últims quatre anys fou consellera d’Hisenda i Economia del Govern balear. Fidel a Francina Armengol, la secretària general del PSIB li demanà que assumís la prefectura de la candidatura al Consell i ella no ho dubtà. Gràcies a uns resultats electorals excel·lents -els socialistes sumen més del 25% del vot a l’illa de Mallorca- s’ha convertit en presidenta de la mateixa institució que Armengol presidí entre 2007 i 2011. És la cap del PSIB al seu poble, Sa Pobla, des de 2017 i membre de l’executiva del Partit Socialista a Mallorca, i tot indica que serà la futura secretària general del PSOE-Mallorca.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.