Judicialització

Nous passos per denunciar un judici polític

L’International Trial Watch (ITW) explica els següents passos judicials a nivell estatal i internacional en la defensa judicial dels dirigents independentistes empresonats en una conferència al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L’ITW, entitat integrada per observadors que han seguit ben de prop el judici al referèndum de l’1 d’octubre, posa de manifest que s’han comès una vintena de vulneracions de drets humans i processals durant el transcurs del judici de l’1-O al Tribunal Suprem. L’organització a favor dels drets humans ha compendiat el parer de 60 observadors internacionals que han seguit fil per randa el judici del Tribunal Suprem als dirigents independentistes. Ho han fet amb el suport de fins a 30 organitzacions internacionals. Es tracta d’un informe adreçat a la ciutadania, redactat per acadèmics i especialistes de renom, amb la voluntat de denunciar la violació de la llibertat dels presos. Són 900 pàgines relatant les sessions, amb comunicats setmanals i valoracions dels portaveus de la plataforma.

Un treball que s’ha presentat al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Emplaçat entre els carrers Valldonzella i Montalegre de Barcelona, el barri del Raval que envolta el CCCB és un batibull de tendències i cultures que concorden amb l’eclecticisme arquitectònic de l’edifici. L’estructura original consta de tres ales disposades en forma d’u al voltant d’un gran pati central, el Pati de les Dones i l’edifici de l’antic teatre de la Casa de Caritat, situat a l’actual plaça de Joan Coromines.

A falta d’un quart d’hora per dos quarts de set, l’hora d’inici de l’acte, l’auditori és gairebé ple. L’aula 1 del museu d’art contemporani barceloní és, com la façana de l’edifici, d’un blanc lletós sobri que concorda amb la disposició espacial. Sota uns arcs recolzats sobre columnes quadrangulars de marbre, desenes de cadires ocupen l’espai sense deixar cap pam de terra sense aprofitar.

Un ambient estiuenc i de modernor inunda l’espai que alberga especialistes en dret per analitzar el judici més important de la història recent espanyola.

Amb el judici vist per sentència, l’atenció de la societat civil per la sentència de l’1-O és total. El dret constitucional desperta l’interès de joves que estudien la matèria a la universitat i que copsen com els coneixements acadèmics que han rebut dels professors no sempre s’han avingut amb el que ha viscut la sala II del Tribunal Suprem.

D’entrada, el moderador de l’acte, l’activista i exdiputat de la CUP David Fernàndez, donava la benvinguda als congregats i agraïa l'assistència. I acte seguit, després d’expressar que “la sala fa goig” i explicar el funcionament de la ponència, donava pas a la catedràtica de Dret Constitucional de l’UAB i coautora de l’informe, Mercè Barceló, per desglossar l’informe preliminar acadèmic. Barceló indicava que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van actuar emparats pel dret de reunió i la llibertat d’expressió, àmbits que recull la mateixa Constitució espanyola com a drets bàsics. I remarcava que no es poden usar els conceptes de “violència” o “violència normativa” per imputar els acusats quan es parla de cares d’odi, insults o puntades de peu “esporàdiques” perquè hi ha absència total d’armes i ferits.

Al seu torn, el director de l’Observatori del Sistema Penal, Iñaki Rivera, assenyalava que el grup de Treball de l'ONU ha declarat, recentment, que els presos Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Oriol Junqueras pateixen presons preventives arbitràries perquè els empresonaments es deriven de l'exercici de drets i llibertats fonamentals. Rivera subratllava, també, que hi ha hagut una vulneració del dret de posar en pràctica la totalitat de les proves disponibles, ja que les imatges dels fets d’octubre no s'han pogut exhibir en la seva totalitat durant les declaracions dels testimonis.

D’altra banda, el membre de l'organització Erabakizaleak, Joseba Balaustegui, comentava que el judici és un missatge clar a totes les nacionalitats que vulguin exercir el dret a decidir. “L'Estat necessita de la violència per a deslegitimar el que considera l'enemic d'Espanya. I si no existeix aquesta violència, la crea". I la membre de l’Associació Pro Drets Humans d’Andalusia, Cristina Serván, manifestava que "ens sembla fonamental participar en un procés que posa en risc drets i garanties. Hem comprovat com la rebel·lió i sedició s'usen per a criminalitzar els drets bàsics. Això genera un greu precedent a nivell estatal". I insistia en la idea que la demonització de la ideologia independentista no només concerneix els independentistes, sinó que afecta el conjunt d’espanyols que veuen com qualsevol altra reivindicació que posi en escac l’establishment pot ser reprimida pels poders fàctics.

Amb tot plegat, el membre d’ITW Xavier Muñoz aclaria el contingut del segon informe que l’ITW presentarà l’informe Ombra. “És una contribució ciutadana que explica tot allò que l’Estat espanyol no vol veure, en aquest cas, la problemàtica del judici de l’1-O”. En aquesta línia, Muñoz anunciava que l’informe es presentarà el 18 de juliol a l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans (ACNUDH) per a la seva consideració en el marc de l’Examen Periòdic Universal que haurà de passar Espanya en la sessió del Consell de Drets Humans del gener de 2020. I declarava que l’escrit servirà per examinar la qualitat democràtica espanyola en 2020. I és que, cada quatre anys, els estats s’han de sotmetre a un examen periòdic universal, on es tracten les problemàtiques en l’àmbit de drets humans. El membre de l’Institut de Drets Humans de Catalunya, Karlos Castilla, seguia l’estela de Muñoz per recordar que la remissió dels informes no acaba aquí. “S'ha de fer una labor de lobbying amb els estats integrants del Consell de Drets Humans. Cal treballar perquè els estats coneguin de primera mà el que està passant a Espanya', expressava. Per la seva banda, l’integrant de la Federació Internacional de Drets Humans, Dominique Nogueras, reprenia el fil per evidenciar que "la justícia penal no ha de criminalitzar la dissidència, no ha d'ocupar-se de les opinions personals i no ha de ser una eina de dissuasió de moviments pacífics de protesta".

Per cloure, l’observador internacional italià Fabio Marcelli revelava que “es tracta d’un judici polític pur perquè s’han inventat el delicte de sedició i rebel·lió ja que no existeix cap tipus de violència tal i com es va demostrar als vídeos dels dies d’octubre, però això no ha estat tingut en compte”.

Finalment, malgrat que des de l’ITW pressuposen que el Tribunal Suprem obviarà els resultats dels experts, esperen que els gestos de la justícia espanyola canviïn, perquè creuen pot significar un abans i un després no només per la situació d’atzucac que viu el sobiranisme català, sinó pel que fa a la regressió democràtica i de drets fonamentals.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.