Política

JxCat i PSC pacten un acord de govern a la Diputació de Barcelona

Les dues formacions descarten un pacte amb ERC que podria haver permès que l'independentisme governés la institució, que recaurà en els socialistes. El nom que sona amb més força és Núria Marín.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

JxCat ha tancat un acord amb el PSC per governar junts la Diputació de Barcelona. Segons les indicacions de diverses fonts, la presidència de la institució recaurà en la formació socialista. El document on es recull el pacte, al qual ha tingut accés l'agència EFE, les dues formacions afirmen que se centraran en les polítiques pròpies de l'administració, deixant de banda qüestions "d'altra índole". Ni 155, ni repressió.

Ara mateix, el nom que més sona per presidir la Diputació és el de l'alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat, Núria Marín (1963), un dels pesos pesants del partit. És alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat des del 19 d'abril de 2008, quan va substituir Celestino Corbacho –ara és a les files de Ciutadans i regidor a Barcelona–, designat aleshores com a ministre de Treball i Immigració amb José Luís Rodríguez Zapatero.

L'acord entre PSC i l'espai polític que lidera Carles Puigdemont impedeix així que ERC –amb els mateixos diputats que els socialiates– presideixi l'entitat per primera vegada, fent possible que l'independentisme governi la institució.

L'excepció barcelonina

Tant a l'Ajuntament com a la Diputació, Barcelona ha estat una excepció política després del 26 de maig pel que fa als pactes. Si tant a Girona, com a Lleida i Tarragona els pactes entre l'independentisme han predominat, no ha passat el mateix a Barcelona. Concretament, a la Diputació, Junts per Catalunya i Esquerra Republicana, amb 7 i 16 regidors respectivament, no sumaven la majoria absoluta de 26 diputats. Tot apuntava que els comuns decidirien la majoria, però no ha estat així. Els d'Ada Colau i ERC exploraven un pacte, segons diverses fonts, que necessitava del suport d'una tercera força i que no s'ha materialitzat. Neoconvergents i socialistes tampoc arriben a la majoria absoluta -tenen 16 i 7 diputats respectivament-, però sí que reuneixen més cadires que un possible pacte entre comuns i republicans, per la qual cosa poden triar un president per majoria simple.

El pacte, ideològicament inesperat, evita tocar qüestions com el 155 o la repressió i es basa en acords estratègics sobre canvi climàtic, desigualtat i altres qüestions similars.

A la resta de les diputacions catalanes, els pactes entre Esquerra Republicana i Junts per Catalunya sí que han estat possibles. Lleida i Tarragona tindran presidents republicans: Joan Talarn, alcalde de Bellvís (Plana d'Urgell) i Noemí Llauradó, vicealcaldessa de Reus (Baix Camp) respectivament. A Girona continuarà Miquel Noguer, alcalde de Banyoles (Pla de l'Estany), aquest de Junts per Catalunya. En tots tres casos ha estat determinant l'entesa entre partits independentistes, si bé cal dir que sempre sumaven majoria. No era així el cas de Barcelona, on necessitaven el suport de tres diputats de PSC, Comuns o Ciutadans. Finalment, la falta de cadires ha provocat un pacte inesperat que, segur, donarà a parlar.

De moment, Esquerra Republicana ja ha advertit que les confiances estan malmeses després d'aquest pacte que, segons David Bonvehí, compta amb l'aval de Carles Puigdemont. Altres membres de Junts per Catalunya pròxims al president a l'exili, com ara els diputats Josep Costa i Laura Borràs, en canvi, s'han posicionat en contra d'aquesta entesa, si bé demanant "revertir" tots els pactes amb "els partits del 155", el que obligaria a refer desenes de pactes en el món municipal, allà on Junts per Catalunya i Esquerra Republicana no han estat fidels mútuament i han pactat amb el PSC per arrabassar-se diverses alcaldies. Un dels municipis que més ressò han tingut en aquest sentit ha estat Sant Cugat del Vallès, on ERC va pactar amb PSC i CUP per fer fora de l'alcaldia Junts per Catalunya. El partit de Puigdemont s'ha mostrat especialment dolgut per aquesta jugada que, segons integrants de la formació, justifica l'operació duta a terme a la Diputació de Barcelona.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.