Dimecres es feia pública la resolució del Grup de Treball contra les Detencions Arbitràries de l’ONU. Tal com es preveia, aquesta entitat internacional exigia l’alliberament immediat dels presos polítics catalans i qüestionava el procés judicial a què estan sotmesos. Com calia esperar, l’Estat espanyol va respondre menyspreant la resolució, l’organisme i les seues conclusions.
Però la cosa no s’ha quedat ací. Dos dies més tard, l’ambaixador d’Espanya davant l’ONU a Ginebra, Cristóbal González-Aller, anunciava que el Govern espanyol demanaria formalment a l’organisme internacional la inhabilitació de dos dels cinc membres de l’esmentat grup de treball que van resoldre contra el procediment judicial que s’està duent a terme a l’Estat espanyol. Es tracta del mexicà José Guevara i del sud-coreà Seong-Phil Hong.
L’anunci l’ha fet Cristóbal González-Aller Jurado, diplomàtic espanyol de llarg recorregut.
«Cuando uno habla con los González-Aller se da cuenta de que está ante una familia de marcada tradición militar», deia el diari La Razón a l’inici d’un reportatge publicat el 2013. Militars de quarta generació, José Ignacio González-Aller, que va faltar el 2014, era un gran testimoni directe d’aquesta tradició. Va ser director del Museu Naval de Madrid i un historiador referent de les forces armades. Va dirigir-ne submarins durant el franquisme i era digne hereu del passat familiar. «Ni la más honrosa, bondadosa y épica elegía le hace justicia a tan grandísimo ser humano», deia el diari Abc en la necrològica. Un dels seus descendents, Antonio González-Aller Suevos, excap de la caserna militar de Joan Carles I, signaria un manifest contrari a l’exhumació del cadàver del dictador Francisco Franco.
Cristóbal González-Aller es movia dins d’una anonimat malmesa pel seu cognom i però garantida, també, per la gran quantitat de persones que integren la família. Més enllà dels qui encara es dediquen a la vida militar hi ha els qui també formen part del poder polític. Per exemple Luis González-Aller, que va esdevenir cap del Departament d’Informació de la Ràdio Televisió Olímpica el 1992, un instrument creat per produir el senyal internacional dels Jocs Olímpics de Barcelona.
Amb bones connexions a dins de l’Estat, Cristóbal González-Aller té un llar currículum diplomàtic representant l’Estat espanyol a la Unió Europea a través de diversos càrrecs i fent d’ambaixador en aquest organisme. També va ser ambaixador d’Espanya a Turquia i subsecretari del Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació. D’aquest càrrec va ser expulsat el juliol de 2017 després que fora denunciat per assetjament laboral, tal com va destapar el diari El Mundo. La denúncia es basava en el fet que un diplomàtic havia vist denegades fins a 21 sol·licituts de treball a l’estranger que el pertocaven pel seu currículum. González-Aller, l’assenyalat per aquesta negativa, justificava que els qui havien estat triats tenien més antiguitat que el denunciant. En canvi, en alguns dels llocs on el denunciant sí que comptava amb l’antiguitat necessària, les concessions anaven a parar a altres diplomàtics que es trobaven fins a 500 llocs per sota del seu estatus. Segons el denunciant, el Partit Popular, en aquell moment, havia convertit el Ministeri d’Exteriors, llavors presidit per Alfonso Dastis, en «una agència d’amics» entre els quals hi havia Cristóbal González-Aller.
Segons explicava ElMundo, davant la denúncia que hi havia contra González-Aller, Dastis no volia arriscar que la denúncia prosperara, que l’inculpat fora citat com a investigat i que hi haguera una destitució forçada. Per la qual cosa, González-Aller va ser enviat a Ginebra per fer de representant de l’ONU, l’Organització Mundial de la Salut o la Creu Roja. I és des d’allí que ha demanat el cap de dos membres del Grup de Treball sobre Detencions arbitràries, que ha denunciat el procediment judicial contra els líders polítics i cívics catalans.
Reaccions
L'advocat Ben Emmerson, qui va impulsar l'estudi sobre el procés judicial que afecta als líders polítics i cívics catalans, ha reaccionat a Twitter de manera molt seriosa, assegurant que els funcionaris espanyols menteixen i criticant el menyspreu de l'Estat a l'ONU.
The Spanish Government’s response to the WGAD ruling is looking increasingly desperate. Now they are complaining about an alleged conflict of interest, and alleging that the decision was leaked to me in advance. There is no truth whatsoever in either of these claims. 1/3
— Ben Emmerson (@BenEmmerson1) 1 de juny de 2019
I have never met (or spoken) to any of the current members of WGAD. Two of them were formerly UN Special Rapporteurs at the same time as I was. Our staff members collaborated on joint letters, but I never dealt directly with either of them. There is no conflict of interest. 2/3
— Ben Emmerson (@BenEmmerson1) 1 de juny de 2019
Nor did anyone on the WGAD or it’s Secretariat leak the decision in advance. The Government deliberately leaked it, as the cover letter makes clear. This was a dishonest attempt to smear the WGAD by the Government of Pedro Sanchez. #ShameOnSpain
— Ben Emmerson (@BenEmmerson1) 1 de juny de 2019
Ad hominem attacks like this are the last refuge of a desperate government. The officials working for Sanchez have deliberately lied to the UN, claiming the decision was leaked to me in advance, when they knew full well that they leaked it themselves to El Pais. They set this up.
— Ben Emmerson (@BenEmmerson1) 1 de juny de 2019
It will all become clear when these bogus complaints are investigated by the UN. This level of deliberate dishonesty from the officials of a UN Member State is rare. Spain is acting like a rogue State. By making these desperate allegations, Sanchez has shot himself in the foot.
— Ben Emmerson (@BenEmmerson1) 1 de juny de 2019
Sanchez would do better to show some political judgment and maturity. He needs to accept the verdict of the WGAD, and stop this Stalinist show trial now. And Pedro, remember the reason Barcelona is so great at football: “Play the ball, not the man”.
— Ben Emmerson (@BenEmmerson1) 1 de juny de 2019