Judici 1-O

Gonzalo Boye: «Aquest judici no té cap viabilitat més enllà dels Pirineus»

L’advocat Gonzalo Boye (Xile, 1965) és un dels juristes més populars dels que estan implicats en la causa del procés. Integra l’equip d’advocats que defensa el president a l’exili Carles Puigdemont i també el raper Valtònyc. Parlem amb ell sobre el judici al referèndum de l’1 d’octubre, tot just quan ha quedat vist per a sentència, del futur dels presos polítics, dels exiliats, dels eurodiputats independentistes, de Valtònyc i de moltes altres qüestions.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La primera pregunta és tòpica, però obligada. Acabat el judici, quin balanç fa d’aquestes 52 sessions?

Tinc la impressió que el judici no ha servit per res. Evidentment, les de les parts són posicions irreconciliables.

Vostè, des del principi, com molts altres advocats, ha estat molt crític amb aquest procés. Ha transcorregut tal com esperava?

Crec que és evident. Sempre vaig dir que aquest era un judici sense garanties, que calia centrar-lo en el dret i no en els fets. No existeix discussió sobre què va succeir el 20 de setembre i l’1 d’octubre. Tots ho vam veure. La discussió és una altra: és quin dret es vol aplicar. Aleshores, ni eren necessaris 400 testimonis ni tampoc quatre mesos: era un judici de drets, no de fets.

Això com es tradueix en llenguatge extrajurídic?

Bàsicament, que hi ha uns fets que tots coneixem. És indiscutible el que va succeir, i per tant, el que cal veure és si aquests fets són o no constitutius de delicte. Si els fets tenen un encaix en l’ordenament jurídic europeu o no. Si anem a fer una aplicació distinta del dret a la que es fa a Europa o anem a fer una interpretació homogènia. Em referesc a això: que calia discutir sobre drets, i no sobre fets. Si hi va haver més o menys violència és irrellevant, perquè aquest treball ja s’havia fet fora d’Espanya.

Aquest judici de dret en quin estament judicial s’hauria d’haver celebrat?

Aquest judici no s’hauria d’haver celebrat en cap estament, però el que en tot cas s’hauria d’haver fet al Tribunal Suprem és introduir tot el dret de la Unió Europea, que demostra que aquest judici no té cap viabilitat més enllà dels Pirineus.

Què és el que més li ha sorprès d’aquest judici?

El poc que s’ha parlat de dret europeu quan aquest és un afer europeu i no nacional.

Si haguera recordar algun moment del judici, el que més l’ha impactat, quin seria?

Bàsicament, l’última paraula d’alguns dels acusats.

Quins?

Rescataria Jordi Sànchez, Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Cuixart, entre d’altres.

Va arribar a assistir a alguna sessió del Suprem?

No, les he seguit sempre per televisió.

Hi ha juristes, com ara Gemma Calvet, que han dit que els hauria agradat que vostè estiguera al Suprem. A vostè li hauria agradat estar?

Al seu dia m’hauria agradat, però pense que per a mi hauria acabat sent molt perjudicial en termes personals.

En quin sentit?

Bàsicament, jo hauria discrepat profundament del Tribunal Suprem i de moltes coses que van ocórrer a la Sala.

Ara que el judici està vist per sentència, gairebé tothom pronostica que la sentència s’emetrà després de l’estiu, però també n’hi ha qui la pronostica abans de l’agost. Vostè què en pensa?

És absurd que es vaja a emetre una sentència d’ací a cinc o sis setmanes. Això no ocorre ni en un judici per furt.

Per tant, la sentència arribaria, segur, després de l’estiu.

Sens dubte. Una sentència destinada a ser analitzada des de la primera lletra fins l’últim punt, és impossible que sis magistrats es posen d’acord per dictar-la en quatre o cinc setmanes si és que no la tenen ja feta. Per tant, no m’ho crec.

Sé que els pronòstics són difícils, però com pensa que serà la sentència?

No ens agradarà gens.

No vol entrar en possibles delictes...

No. Hi ha famílies i preferesc esperar. Però no ens agradarà en cap sentit.

Vostè sempre ha defensat que la qüestió es resoldrà a Europa.

Si es fan les coses bé, sí.

Si se’n fan bé des de les defenses?

Parle en termes generals. Si les coses es fan bé, sí. La qüestió es resoldrà a Europa.

Què és per a vostè fer-ho bé?

Treballar les coses amb una comprensió clara del que busca Europa, del que està en joc i que això transcendeix la sort dels 12 acusats. Hi ha drets individuals i col·lectius en joc.

En canvi, les últimes resolucions del Tribunal d’Estrasburg, la de Carme Forcadell i la del ple del 10 d’octubre de 2017 al Parlament, han fallat contra els interessos de l’independentisme.

Eren previsibles.

Per què?

Li pose un exemple. Sempre ho he dit, i està publicat: no es pot recórrer al Tribunal Europeu de Drets Humans per una presó provisional en una causa que encara no està judicialitzada, perquè el mateix terme parla de provisionalitat. Per tant, el d’Estrasburg és un tribunal d’última instància, quan s’ha esgotat la via interna. I el tema de presó provisional no està esgotat. Això és així per definició.

El camí d’Europa només és el d’Estrasburg? Hi ha una altra opció que tinga menys recorregut temporal? Molts pronostiquen que si el cas arriba al TEDH es resoldria d’ací a sis o set anys, aproximadament.

Hi ha opcions de menys recorregut temporal. I jo no estic d’acord amb el fet que una resolució d’Estrasburg haja de tardar sis o set anys. Hem tingut resultats positius en prou menys temps perquè a Estrasburg no es tracta només d’omplir un formulari. Els recursos tenen una altra dinàmica.

Em posaria algun exemple de resolucions d’Estrasburg que hagen tardat menys temps?

Per exemple les devolucions en calent que vam guanyar contra Espanya. Es va tardar tres anys.

I de què depèn que la via d’Estrasburg tarde menys temps que el que molta gent preveu?

De fer les coses bé.

Quina opció proposaria, doncs, per fer bé les coses?

Sempre he dit que caldria haver plantejat una qüestió prejudicial europea, però no s’ha fet i ara ja no es pot fer.

Això caldria plantejar-ho al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb seu a Luxemburg.

Exacte. Això té un temps màxim de resposta de sis mesos.

Advocats del Suprem afirmen haver plantejat qüestions prejudicials a aquest tribunal però que no han tingut cap resposta.

Les qüestions prejudicials tenen uns requisits molt concrets que no s’han complert en aquest cas.

En quin termes caldria plantejar aquesta qüestió de prejudicialitat?

S’hauria d’haver plantejat al final del judici oral fent un contrast amb allò que ja està resolt. El tribunal d’Schleswig-Holstein va dir que aquests fets concrets que s’estaven jutjant no eren delictius. I això caldria contrastar-ho amb el dret a la lliure circulació de la Unió Europea. La pregunta concreta és: poden els mateixos fets no ser delictius sense que això afecte a la lliure circulació de la Unió Europea? La resposta és òbvia, però caldria plantejar-ho.

No discutesc el seu criteri, però sorprèn que vostè ho diga amb aquesta seguretat i que, si és tan viable, no s’haja presentat aquesta qüestió de prejudicialitat.

Jo no era qui havia de presentar-la. I si en les meues mans haguera estat, ja estaria presentada.

Ara hi ha la qüestió de la immunitat parlamentària. Carles Puigdemont i Toni Comín podran exercir com a eurodiputats, malgrat els intents de la Junta Electoral Central i del Tribunal Suprem per impedir-ho?

Sens dubte.

La Fiscalia no està d’acord, per exemple, amb que Oriol Junqueras reculla l’acta de diputat europeu.

L’escrit de Fiscalia diu una altra cosa. Diu que no el deixen agafar l’acta perquè llavors tindria immunitat absoluta.

Per això li pregunte si Oriol Junqueras podrà accedir a aquesta acta.

Jo espere que sí. Altra cosa seria una flagrant il·legalitat respecte al dret de la Unió Europea.

Tornant als casos dels exiliats Carles Puigdemont i Toni Comín, vostè pensa que podran exercir com a eurodiputats, però el cert és que fins ara, el poc que podien fer no se’ls ha permès. Ja vam veure l’episodi a les portes del Parlament Europeu, quan no els van deixar entrar, o la decisió de la JEC d’obligar els electes a passar per Madrid per recollir la credencial d’eurodiputats.

Ja veurem.

Tem que, davant els previsibles impediments de l’Estat espanyol perquè aquestes tres persones esdevinguen eurodiputades, la cambra europea no garantesca la seua condició d’electes?

Si no la vol garantir la cambra, que és un òrgan polític, no oblide que hi haurà òrgans jurisdiccionals que sí que ho garantiran. En tot cas, sap per què no em cap dubte que el president Puigdemont i Toni Comín seran eurodiputats?

Per què?

Perquè ja ho són.

Han estat elegits democràticament, però...

Necessitaven ser triats per vots i ja els van obtenir.

Però el cert és que s’han inventat un mecanisme perquè hagen d’anar a Espanya a recollir una credencial.

Bé, ja veurem. Sap què passa? Que crec que tinc el dret a haver-me guanyat credibilitat. No explicaré com farem les coses. Fins ara les hem fet bé després d’estudiar-les.

No ho pose en dubte. Seguint amb Europa, el dia 2 de juliol el Consell per la República ha convocat una manifestació a Estrasburg. És un risc que Puigdemont es trasllade a França?

Per què? Si té immunitat! Jo desafie al Tribunal Suprem que curse demà mateix la pròxima euroordre. A veure què diuen els tribunals belgues, francesos o de qualsevol país europeu sobre la immunitat que té aquest senyor. Desafie perquè ho cursen ja.

Li ho pregunte perquè sembla significatiu que els senyors Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig hagen passat per França i en canvi no ho haja fet el senyor Carles Puigdemont.

Estem segurs que no ho ha fet?

Públicament, almenys...

...

No preveu, per tant, cap problema en aquest sentit.

En absolut. Perquè a més, la qüestió és la següent: l’única raó per la qual el Tribunal Suprem no cursa l’euroordre en aquests moments és perquè sap que la resposta que li donaria qualsevol país de la Unió Europea és que no el poden detenir perquè té immunitat.

Canviant de tema, vostè plantejava aquest judici com l’oportunitat per establir un litigi estratègic per canviar, cap per avall, el sistema judicial espanyol o la perspectiva d’aquest sistema. Ateses les circumstàncies, després del judici, encara creu en aquesta possibilitat?

Per la manera en què s’ha celebrat el judici és clar que no, evidentment. Nosaltres el litigi estratègic el plantegem des del punt de vista de l’exili.

Per què l’exili evidencie les mancances del sistema judicial espanyol?

És que queden en evidència cada dia, perquè mire com en cada país que ho han intentat, els ha eixit malament. Aleshores, estem en una situació en què es pensen que jo soc l’únic que està en contramà. Com qui va en sentit contrari per l’autopista i es pensa que és la resta de gent qui condueix en contradirecció. Això no és així.

D’altra banda, hi ha veus que no descarten que els presos queden en llibertat fins que no s’emeta la sentència. Què en pensa?

La interlocutòria per la qual acorden el trasllat del senyor Joaquim Forn a Barcelona perquè assumesca el càrrec de regidor electe és esclaridora pel que fa al que pensa el Tribunal Suprem.

Per tant, no confia en la llibertat provisional?

Anem a veure. Una interlocutòria que diu que el duguen i el tornen el mateix dia, que només pot prendre l’acta de regidor i no celebrar cap altre acte, no sembla la resolució d’un tribunal que vaja a deixar algú en llibertat, no?

Tampoc veu factible el trasllat a Lledoners i altres presons catalanes en el cas de Carme Forcadell i Dolors Bassa?

El Tribunal Suprem ha ordenat que Joaquim Forn torne a Soto del Real. No ho poden posar més clar.

Un cop s’emeta la sentència, hi ha la possibilitat que arriben noves euroordres de detenció i extradició contra els exiliats?

Sí, tot i que els exiliats compten amb la immunitat. Nosaltres sempre hem dit que si hi ha un moment en què cursen una nova euroordre serà, bàsicament, quan hi haja sentències. Però en aquest cas hauran de demanar abans el suplicatori [al Parlament Europeu].

La immunitat, però, no la tenen els exiliats que no són eurodiputats, que són Meritxell Serret, Lluís Puig, Marta Rovira, Anna Gabriel i Clara Ponsatí.

Estem tremendament tranquils al respecte, perquè el problema de tot això no és com es diu el títol d’imputació, sinó la imputació en si mateixa. És a dir: em dona el mateix si s’anomena euroordre de detenció o processament de sentència. El problema són els fets. Són fets que no resisteixen el seu contrast a Europa.

La justícia espanyola té més possibilitats d’aconseguir les extradicions si les demandes tenen com a base una sentència condemnatòria i no una investigació o un processament, com és el cas de les anteriors euroordres?

El problema continuen sent els fets, que no són constitutius de delicte fora d’Espanya.

Per tant, segons vostè, si hi ha pròximes demandes d’extradició, aquestes no funcionaran.

Les guanyarem. No càpiga el menor dubte.

Per últim, vostè també és un dels advocats de Valtònyc, i prompte es decidirà sobre la seua extradició.

Aquesta setmana el Tribunal de Justícia de la Unió Europea resoldrà la qüestió prejudicial que planteja la cambra d’apel·lació. Un cop resolta, la cambra d’apel·lació ens convocarà a una vista en algun moment de juliol o agost i després dictarà sentència.

I com pensa que es resoldrà?

Estem tranquils. Perquè la pregunta ens beneficia a nosaltres, la que se li ha fet al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Quina pregunta?

Una pregunta sobre l’aplicació retroactiva del dret penal, que és la que fa l’Audiència Nacional en la reclamació de l’euroordre. És a dir, quan el reclamaren [a Valtònyc], s’aplicà una norma que no estava vigent en el moment dels fets. I el que s’ha preguntat al Tribunal de Luxemburg per part de la cambra d’apel·lacions, no per part nostra, és si això invalida o no l’euroordre cursada. És a dir: puc canviar les regles del joc en meitat del partit? Sí o no? Això és, bàsicament, el que li han preguntat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.