Més per Menorca no formarà part del futur Govern balear que liderarà Francina Armengol. El partit insularista i sobiranista ha decidit, en l’assemblea prèvia a l’inici de les negociacions per formar els governs de les Illes i del Consell menorquí, que s’estima més no entrar en l’Executiu. Es limitarà a votar afirmativament la investidura d’Armengol i, després, donarà suport extern, negociant cada llei, cada norma i actuació que requereixi del seu vot a favor en el Parlament.
Ni Govern ni grup amb Més per Mallorca
La decisió presa és sorprenent perquè és un dels partits imprescindibles per formar la majoria parlamentària que donarà suport a l’Executiu. Per tant es podria entendre que els menorquinistes voldrien, com feren el 2015, entrar en el Govern per allò que val més estar a dins, i així poder decidir, que mantenir-se a fora. Al mateix temps, també ha sorprès a Palma que no vulgui fer grup parlamentari amb Més per Mallorca. És cert que el 2015 els menorquinistes tingueren grup propi, perquè el podien fer gràcies als seus 3 escons –que són els mínims per tenir-lo. Ara, però, amb dos, no pot: haurà d’anar al grup mixt. S’ho estima més abans que negociar fer un sol grup, com abans de 2015 sempre havia fet, amb els seus socis mallorquins.
En una decisió i una altra ha prevalgut una mena de recolliment cap a l’illa pròpia. Es podria dir, doncs, que Més per Menorca intensifica el seu insularisme. Per ventura ha pesat en l’ànim dels menorquinistes la greu crisi que tingueren ara fa dos anys tant amb Més per Mallorca com amb el PSIB. Com es recordarà, el març de 2017 la consellera de Cultura del grup menorquinista a l’Executiu, Ruth Mateu, es veié obligada a dimitir per l’escàndol d’uns contractes atorgats –des de la seva conselleria- a qui fou el cap de campanya de Més per Mallorca, Jaume Garau. Aquesta història acabà judicialment en no res, arxivada, però aleshores aixecà una gran polseguera política. Més per Menorca ho va viure com una mena de traïció per part de Francina Armengol –que fou qui obligà Mateu a dimitir, o si no la destituïa- i dels socis mallorquins de Més que no els feren prou costat, al seu entendre. De resultes d’aquell afer la formació menorquinista decidí no fer més part del Govern. Des d’aleshores donà suport extern a l’Executiu del PSIB i Més per Mallorca, negociant llei a llei.
Exactament això és el que volen fer ara, però des de bon començament. Res de tornar a entrar al Govern. Ni tampoc crear un sol grup amb els mallorquins deMés. Prefereixen marcar perfil propi i compartir el grup parlamentari mixt amb l’única diputada de Gent per Formentera, Sílvia Tur. Dues decisions que són de prou rellevància política i que indiquen, al capdavall, que Més per Menorca intensifica el seu insularisme per així marcar de forma inequívoca el seu territori.
No hi hagut reaccions públiques ni del PSIB ni de Més per Mallorca a la decisió presa per part dels menorquinistes. En privat canvia la cosa. Igual que ja havia passat durant la legislatura anterior, des dels dos partits que han format en exclusiva des de març de 2017 el Govern balear s’ha criticat, si bé mai en públic, el que consideren un “excés insularitat” dels menorquinistes. Han procurat, això sí, que les divergències no suressin. Però no vol dir que no existissin. Qui les ha reconegudes expressament ha estat Alberto Jarabo, dirigent de Podem, que en l’entrevista publicada en aquest setmanari –vegeu el número imprès 1.811- deia que les relacions tant de la seva formació com dels socialistes i dels mallorquinistes amb els menorquinistes havia estat difícil: “el fet que sigui tan insularista (Més per Menorca) ha generat alguna vegada discrepàncies puntuals degut a la seva voluntat de no mirar pel benefici comú de tots els ciutadans de Balears”.
Ara, amb la doble decisió de no estar en un grup parlamentari amb Més per Mallorca i de no entrar en el Govern d’Armengol, pareix clar que els menorquinistes intensificaran l'estratègia engegada.