Catalunya

‘Pacta, non verba’

Analitzem els possibles pactes postelectorals a les quatre diputacions catalanes i les quatre capitals de demarcació. L’escenari d’aliances es veurà marcat per un joc d’interessos creuats entre diferents institucions.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Durant la campanya electoral és temps de promeses i paraules. Els partits rivalitzen entre ells, es diuen el nom del porc i expliquen a la gernació les seves filies i fòbies. Són dies de vets i mans esteses que, un cop desvetllat el sentir de la població a les urnes, els partits recorden o fan fonedissos en funció dels seus interessos.

Les darreres eleccions municipals han deixat majories difícils de conformar en bona part de les institucions catalanes i que obligaran els alcaldables a arribar a pactes sovint incòmodes i contradictoris amb allò promès durant la campanya. Els caldrà decidir si val més la pena governar empassant-se gripaus en honor a la realpolitik o iniciar quatre llargs anys d’abstinència de poder. És l’hora dels fets.

En aquest cas, però, no es pot obviar que qualsevol aliança es negociarà mirant de reüll el que pugui passar en altres institucions. Així doncs, la política catalana no s’escaparà d’allò que es bellugui a l’Estat espanyol. Amb el Govern de l’Estat encara per formar, Pedro Sánchez i el PSOE ara ja tenen totes les cartes sobre la taula per triar aliances que els han de dur a La Moncloa. Sobre la taula hi ha el pacte amb Podemos i els independentistes o l’opció de lligar-se a Ciutadans.

Després de la derrota de l’esquerra a Madrid, els socialistes ja exploren fórmules per tocar poder aliant-se amb la formació taronja: la presidència de la comunitat a canvi de l’alcaldia de la capital. El que pugui passar aquí, però, podria ressonar al Congrés i és possible que, a canvi, C’s i el PSOE consumessin l’amor negat tantes vegades durant la campanya prèvia al 28 d’abril. El principal damnificat de tot plegat seria Podemos i Pablo Iglesias que fa setmanes que treballen en l’escenari del pacte amb Sánchez per tocar poder des d’alguns ministeris.

 

Maragall i/o Colau

Tot plegat pot repercutir de ple en què passi a Barcelona. L’escenari postelectoral a la capital catalana és dels més enrevessats d’entre les principals institucions catalanes. ERC es va imposar per quatre mil vots a Barcelona en Comú i, malgrat tenir deu diputats ambdues formacions, en cas de no haver-hi cap pacte, Ernest Maragall podria governar la ciutat en solitari. És una opció que no desagrada a les files republicanes, però que els augura una legislatura extremadament complicada. Ada Colau ja ha tingut problemes per dur el timó de la ciutat i gaudia d’un escó més.

Lluny com està dels vint-i-un diputats que donen la majoria absoluta, Maragall desitjaria tenir el suport dels comuns i dels cinc regidors de Junts per Catalunya i fer un pacte de govern amb qualsevol dels dos. El problema és que Junts Per Catalunya i Barcelona en Comú no es poden ni veure entre ells. És possible que, per allò de tenir el primer alcalde nítidament independentista de la ciutat, els de Joaquim Forn no hi posin massa entrebancs. No serà així per part dels comuns. Ada Colau ja ha dit que per a ells l’ideal seria teixir un pacte d’esquerres a tres bandes, amb Maragall d’alcalde i amb el suport, com a tercera pota necessària per a la majoria absoluta, dels vuit regidors del PSC de Jaume Collboni.

Ada Colau / Efe

Aquesta possibilitat, però, també contradiu vets creuats. Des d’ERC, no volen sentir a parlar del PSC. Una aliança que els comportaria haver de sentir a dir que s’han aliat amb un dels promotors de l’aplicació del 155 i els comportaria més desgast en la pugna oberta per l’hegemonia independentista que tenen amb l’espai postconvergent. Al seu torn, els socialistes han promès, per activa i per passiva, abans i després de les eleccions, que no farien alcalde un candidat independentista.

Per evitar-ho, Collboni s’ha empescat una fórmula per fer alcaldessa Colau. Un pacte entre ells i els comuns necessitaria encara tres vots per arribar als 21 de la majoria absoluta. Aquesta aportació, ha proposat el socialista, vindria de Manuel Valls i Ciutadans. Tot sigui per evitar un alcalde independentista. Aquesta fórmula seria l’única que permetria fer alcaldessa Colau i l’ex-primer ministre francès ja s’ha mostrat disposat a cedir els seus vots en favor de la unitat pàtria sense demanar res a canvi.

La proposta ha generat reaccions dispars al si dels comuns que durant la campanya han contraposat el seu model de ciutat amb el de Manuel Valls, a qui relacionen amb els interessos de les elits barcelonines. La Vanguardia, després de quatre anys de duresa amb Colau, ara beneeix el pacte i veus de pes dins l’espai com la de Raimundo Viejo o la de l’exdiputat al Parlament Lluís Rabell ho acceptarien en ares de la profilaxi a l’independentisme. D’altra banda, però, l’exregidora Gala Pin va fer l’altre dia un tuit contundent: “A veure gent, no es pactarà amb Valls, estem bojos o què?”. A més a més, un possible pacte entre Ciutadans i PSOE al Congrés debilitaria aquesta opció, mentre que un acord entre socialistes i Podemos li donaria ales.

Per si no era prou complicat, des de Ciutadans van trigar poques hores a desautoritzar l’oferta de Valls i, a partir d’un comunicat a la premsa, van deixar clar que no pactarien amb “populistes” i que només acceptarien la investidura d’un candidat alternatiu, Jaume Collboni del PSC.

Tan si surt bé la jugada com si no, l’enrenou va bé a Colau perquè li dona més força per negociar un possible pacte amb Maragall.

 

Pactes supramunicipals

En tot aquest enrenou de negociacions, a ningú se li escapa que el que passi a la capital catalana podria acabar definint també qui governarà a la Diputació de Barcelona, fins ara en mans de JxCat i que ara es disputen ERC i el PSC. Tots dos tenen 16 dels 26 representants que calen per arribar a la majoria absoluta, malgrat que els socialistes són la força més votada. Excepte si decideixen pactar entre ells, qualsevol de les altres majories possibles té com a peça clau els 5 vots de Catalunya en Comú. ERC amb Junts per Catalunya, que té 7 representants, sumen 23 i el PSC amb Ciutadans (4) i PP (2), 22. Queda un vot de Tot per Terrassa, el partit de l’exsocialista Jordi Ballart, que seria intranscendent.

Des d’Esquerra Republicana i Junts per Catalunya ja fa dies que treballen per tenir el màxim d’institucions possibles governades pel que anomenen “pactes republicans” i que, a parer d’ERC, també abasten l’espai dels Comuns. De fet, la formació morada té un paper clau en les aspiracions d’Esquerra per accedir a una altra de les institucions clau, l’Ajuntament de Tarragona. Allà ERC va ser segona força empatant a 7 regidors amb el PSC, que va obtenir més vots. La majoria absoluta se situa en 14 i ERC compta amb el vistiplau dels 3 de Junts per Catalunya i els 2 de la CUP. Els 2 que els manquen, els de Pau Ricomà esperen treure’ls de Tarragona en Comú, malgrat que aquests no s’han pronunciat més enllà de la voluntat de forjar un pacte d’esquerres.

Pau Ricomà

Tot i que no són imprescindibles per als republicans, perquè en ser primera força podrien ser investits en absència de majoria alternativa, a Lleida els comuns tenen dos dels vots que calen a Miquel Pueyo per arribar a la majoria absoluta. ERC compta sumar els seus 7 regidors als 5 de Junts per Catalunya i als 2 dels Comuns en contra dels 7 del PSC sumats als 2 del PP i els 3 de Ciutadans.

Miquel Pueyo

Tots aquests suports a ERC, els comuns i, per extensió, Podemos, podrien intentar cobrar-los al Congrés per rebaixar el cost d’un suport independentista a la investidura d’un Govern Sánchez - Iglesias.

 

Front independentista

A les altres tres diputacions i a la ciutat de Girona, el més factible és que ERC i Junts per Catalunya repliquin el pacte que ja tenen a la Generalitat.

En primera instància, però, hi va haver rumors que JxCat i els PSC podrien revalidar l’acord que tenien fins ara a la Diputació de Tarragona i que donaria la presidència als postconvergents. No obstant això, sembla que finalment ERC, amb 11 representants, serà qui lideri l’entitat supramunicipal amb el suport dels vuit electes de Junts per Catalunya. Fora quedarien el PSC amb 7 i Ciutadans amb 1.

A la Diputació de Lleida també tothom dona per fet que ERC, amb 11 diputats provincials, i Junts per Catalunya amb 9 sumaran, deixant fora el PSC, que en té 3, i Ciutadans i els Comuns, que en tenen 1.

Si en aquests dos casos són els postconvergents els que han donat la majoria als republicans, el més previsible és que aquests els tornin el favor a la Diputació i l’Ajuntament de Girona. El més senzill és l’acord a l’ens supramunicipal on, si els republicans volguessin arrabassar-los la majoria, haurien de pactar amb els tres representants del PSC, deixant minvada l’aliança. Així doncs, els 11 de Junts per Catalunya i els 9 d’ERC sumarien prou, sense necessitat del suport dels representats que tenen, un per cap, Tots per l’Empordà, Independents de la Selva i la CUP.

Al seu torn, a la capital gironina Junts per Catalunya és la força més votada, amb 9 regidors, i n’hi manquen 5 per arribar a la majoria absoluta. ERC només en té 4. Confien, però, de ser investits vistes les dificultats de bastir una alternativa. Amb tot plegat, però, Guanyem Girona (on hi ha la CUP), que va quedar segona amb 6 representants, ha exposat, per boca del seu alcaldable Lluc Salellas la voluntat de presentar un candidat alternatiu a la investidura. Els números són complicats, però, cas d’arribar a un acord amb Esquerra, estarien a expenses de la possibilitat que el PSC, en les votacions, decidís que prefereix donar-los a ells l’alcaldia que no pas a Marta Madrenas. La jugada, però, hauria de tenir poc recorregut perquè, si ERC li donava suport, els republicans es jugarien els equilibris en molts dels altres pactes exposats en aquest reportatge.

Marta Madrenas

Els equilibris entre pactes seran clau per veure el desencadenament de tot plegat. Arribats a l’hora de la veritat, al partit els ha arribat el moment de mullar-se i intentar tocar poder al màxim d’institucions possibles empassant-se com menys gripaus millor. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.