Judici 1-O

Quasi vist per a sentència

La setzena setmana de judici, iniciada per sessions plenes de confusió i de lectura formal de documents, acaba tal com començava la vista: amb les parts acusatòries mantenint la demanda de penes de presó contra els encausats de l’1 d’octubre per rebel·lió, sedició i malversació. La situació s’allarga tant que fins i tot l’ONU ha reaccionat.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Dilluns, 27 de maig

És l’endemà d’una altra jornada electoral i d’una altra victòria independentista. Esquerra Republicana ha estat la força més votada a l’Ajuntament de Barcelona i Oriol Junqueras és escollit eurodiputat. També han estat triades dues persones que els jutges del Tribunal Suprem troben a faltar: Carles Puigdemont i Toni Comín. Sorgeix el dubte si aquesta nova condició d’electes de les persones esmentades tindrà conseqüències sobre el judici. Mentrestant, tot continua com estava previst. El judici segueix en marxa, si bé canvia l’ordre establert. Dilluns 27 de maig era el dia perquè s’iniciara la fase documental o, el que és el mateix, l’emissió de vídeos. La mateixa emissió que el jutge Manuel Machena va impedir quan declaraven els testimonis proposats per les acusacions. La majoria eren policies nacionals i guàrdies civils que descrivien un clima de violència ambiental provocat pels ciutadans catalans durant la tardor de 2017 que no encaixava amb el que les imatges evidenciaven. La comparativa entre la tardor catalana i els anys de plom a Euskal Herria era tan inversemblant com admesa per la Fiscalia.

L’emissió de les imatges, però, es retardaria. Perquè el dilluns dia 27 seria el de la proposta de documents com a proves. Una fase tècnica i soporífera en què les parts, defenses i acusacions, enumeraven els documents que calia tenir en compte en aquesta fase i es pronunciaven les respectives impugnacions. Així, Rosa María Seoane, representant de l’Advocacia de l’Estat, es proposava llegir 90 pàgines amb una llista exhaustiva. La lectura s’allargava fins a la pausa de mig matí. A la represa, els advocats donaven per coneguts els documents proposats i el president de la sala, Manuel Marchena, renunciava a la continuació de la lectura de tots els documents, per a sort de tothom. Pel que fa als documents proposats per l’Advocacia de l’Estat, cal destacar que Andreu Van den Eynde, advocat d’Oriol Junqueras i Raül Romeva, impugnava bona part dels escrits, postura amb què coincidien les defenses excepte Xavier Melero, advocat de Joaquim Forn i Meritxell Borràs, que entenia que les proves proposades també eren favorables als interessos dels seus clients.

Rosa María Seoane, representant de l'Advocacia de l'Estat / Efe

Les defenses llegien, tot seguit, les llistes de les proves que proposaven durant un parell d’hores. Només l’Advocacia i l’acusació popular proposaven impugnar els documents que estaven sota el paraigua de la “violència policial”, entenent que no eren pertinents per valorar els fets. L’endemà, els jutges determinarien quines impugnacions acceptaven i quines no.

Dimarts, 28 de maig

Arriba el dia dels vídeos i, sorprenentment, en una fase tan senzilla com la d’observar els visionats, també sorgeixen problemes. Perquè durant l’emissió, quan les defenses demanen a les acusacions que ubiquen el dia i el lloc en què es van gravar els vídeos, la Fiscalia no sap respondre. “L’important és demostrar el clima de violència”, diu el fiscal Jaime Moreno, excusant el desconeixement que té sobre la mateixa prova que havia proposat. Un argument que no li val, ni tan sols, a Manuel Marchena. La manca de preparació de la Fiscalia fa pensar que tenen tan clar el resultat final del judici que no es preparen mínimament les proves acusatòries, adreçades teòricament a donar-los la raó.

Els vídeos emesos eren d’entre el 20 de setembre i el 8 de novembre de 2017. Cal tenir present aquest espai temporal, atès que des del 16 d’octubre Jordi Sànchez i Jordi Cuixart ja estaven empresonats. I des del 2 de novembre, els membres del Govern que van comparèixer a l’Audiència Nacional, també. Pel que fa als vídeos, sorprèn que la Fiscalia en faça servir alguns en què s’observa a Jordi Cuixart i Carme Forcadell fent crides pacífiques als manifestants. O que es mire de demostrar sedició amb imatges d’unes cassolades al voltant de la caserna de la Guàrdia Civil d’Igualada, a la comarca de l’Anoia. O un vídeo a l’Escola Mediterrània de Barcelona on s’evidencia l’actuació violenta dels agents de la Policia Nacional. Un vídeo que, cal dir, es va gravar amb les mateixes càmeres policials i que tenia més sentit que fora exhibit a proposta de les defenses. En les imatges es pot veure un avi plorant desconsolat i una dona, també d’edat avançada, preguntant, desencaixada, en castellà, “qué hacéis?”. Potser els crits d’“asesinos, asesinos” dels votants que contemplaven l’escena eren els que volia mostrar la Fiscalia com a evidència de “violència ambiental” i així justificar els delictes de rebel·lió i sedició.

També sobtava un vídeo en què es veia la Guàrdia Civil actuant al petit municipi de Sant Martí Sesgueioles, a l’Anoia, de poc més de 350 habitants, on al dispositiu policial es parla de “desmuntar la barricada”, construïda amb unes taules amb dinar i refrescos, per després arremetre contra els qui defensaven el col·legi electoral. Per acabar-ho d’adobar, entre els vídeos proposats per la Fiscalia n’hi havia un d’una tertúlia d’Intereconomia, del programa El Gato al Agua, conegut pel seu anticatalanisme. Un vídeo que Marchena no permetia.

Actuació de la Guàrdia Civil a Sant Martí Sesgueioles (Anoia)

 

Dijous, 29 de maig

L’ONU determina, en un document no vinculant, que la privació de llibertat dels presos polítics és arbitrària. L’Estat espanyol reacciona menyspreant la màxima institució internacional. L’advocat Ben Emmerson, qui va fer la petició per estudiar el cas, es mostra del tot bel·ligerant contra el procés judicial que està protagonitzant el Tribunal Suprem. Mentrestant, funcionaris del Parlament Europeu impedeixen el pas als electes Carles Puigdemont i Toni Comín, que anaven a fer els tràmits previs per esdevenir eurodiputats. L’ordre de barrar-los l’entrada, feta pel president de l’Eurocambra, el popular Antonio Tajani, respon al desig expressat per Partit Popular, PSOE i Ciutadans. El context internacional, del tot inversemblant, s’agreujava una mica més amb el que passava dijous dins del Suprem.

Portes endins, les defenses feien emetre els vídeos que proposaven. Tothom observava les actuacions policials a l’escola Pau Claris de Barcelona, a Sant Carles de la Ràpita (Montsià), a Sant Iscle de Vallalta (Maresme), a Aiguaviva (Gironès). I de res no servia aquesta nova mostra de violència policial l’1 d’octubre, perquè la Fiscalia mantenia les seues peticions de condemna per rebel·lió i demanava aplicar als possibles futurs condemnats, a més, l’article 36.2 del Codi Penal, que prohibeix l’obtenció del tercer grau penitenciari fins que no complesquen la meitat de la pena, si és que se’ls acaba imposant. La Fiscalia demana 25 anys de presó per a Oriol Junqueras, 17 per a Carme Forcadell, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, 16 per a Jordi Turull, Josep Rull, Dolors Bassa, Joaquim Forn i Raül Romeva i 7 per a Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila. L’Advocacia de l’Estat continua sense demanar rebel·lió, però acusa de sedició Oriol Junqueras, contra qui demana 12 anys de presó; 11 anys per a Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, Raül Romeva i Dolors Bassa; 10 per a Carme Forcadell, 8 per als Jordis i 7 per a Santi Vila, Carles Mundó i Meritxell Borràs. L’acusació popular exercida per Vox demana fins a 74 anys de presidi. Com totes, una demanda inversemblant, si bé més exagerada i que obliga el jutge a contemplar-la, que haurà de redactar una sentència que pot decidir des del que demana Vox fins a l’absolució que exigeixen les defenses.

El judici finalitzarà, previsiblement, el dimecres 12 de juny amb les últimes paraules dels acusats. Abans caldrà que Fiscalia, Advocacia i Vox presenten els seus informes. Això és el que passarà la setmana vinent, tot just quan totes les mirades apuntaran, encara, al Parlament Europeu, a l’espera que es resolga la situació dels eurodiputats electes Carles Puigdemont, Toni Comín i Oriol Junqueras.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.