Hemeroteca

Barcelona, després de la «batalla»

Les de 1987 eren les primeres eleccions municipals que cobria aquest setmanari. Ho va fer, com sempre, a Catalunya, País Valencià i Illes. Avui rescatem el reportatge que explicava el resultat en aquell moment al Principat. A Barcelona, concretament, el pastís consistorial se’l repartien entre CiU (17 regidors) i PSC (21). Aliança Popular en sumava tres i Iniciativa per Catalunya dos. Fúlvia Nicolàs explicava al número 157 d’aquest setmanari, publicat el juny de 1987.

Els esquemes estatals han tornat a ser diferents al Principat. PSC-PSOE i CiU hauran de pactar amb les restants forces en alguns ajuntaments —inclús el de Barcelona—, però el bipartidisme s'hi afiança.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Verda com el cafè que servien al centre de seguiment de dades del Palau Robert era la cara que portava posada el periodista Salvador Alsius quan, cap a les onze de la nit, passejava inquiet per les dependències de l'Hotel Manila. Allà, uns tres-cents militants i quadres del PSC esperaven conèixer els resultats de la ciutat de Barcelona. Els locutors dels serveis informatius especials de TV3 eren xiulats automàticament cada vegada que apareixien en la pantalla de televisió instal·lada a la sala. Així castigaven els militants socialistes la monumental vessada amb què TV3 havia començat a les vuit en punt del vespre la informació sobre els resultats. L'estimació, encarregada a l'empresa Sofemasa, llegida amb evident nerviosisme per Josep M. Ureta, atorgava cinc regidors al CDS i, amb això, la possibilitat que el convergent Josep M. Cullell fos alcalde de Barcelona. La pífia més grossa de la televisió de Catalunya havia estat però, a Girona, amb la predicció d'un empat entre convergents i socialistes. Després s'ha convertit en catorze regidors a nou a favor de la llista de Joaquim Nadal, del PSC.

Finalment, s'han repetit els vint-i-un regidors de què ja disposava l'equip de Pasqual Maragall a Barcelona. Un menys dels necessaris per obtenir la majoria absoluta. I, ben semblant a les eleccions del 83, caldrà el suport del grup comunista perquè el PSC assoleixi la majoria necessària per governar. Els esforços de Convergència per mantenir la incertesa dels resultats van allargar-se fins ben entrada la matinada. «Maragall m'acaba de dir, quan l'he trucat per felicitar-lo, que estem vint a divuit», deia Cullell a un grup de militants i periodistes que omplien encara l'antiga seu de Convergència al carrer de Provença. Aguantant amb ells la calor sufocant, el president Pujol animava la roda de premsa i comminava paternalment el seu candidat a alcalde a marxar a dormir: «Ja has fet prou, Josep Maria». A partir d'aquell moment, Miquel Roca prenia el relleu de Cullell i centrava l'atenció informativa tot posant en qüestió la victòria final dels socialistes. Roca insistia que el recompte final podia fer passar els dos regidors d'Iniciativa per Catalunya cap a Convergència o cap a Aliança Popular. En opinió dels funcionaris del servei de recompte de la delegació del govern central a Catalunya, la insistència de Miquel Roca «només eren ganes d'emprenyar».

Jordi Pujol saluda Josep Maria Cullell, candidat a l'alcaldia de Barcelona per CiU el 1987 / Arxiu EL TEMPS

La desil·lusió per la derrota de Cullell no bastava, però, per eixugar l'alegria convergent pels resultats que es preveien a Tarragona, Lleida i altres grans ciutats.

El «Noi de Can Nadal» va repetir la seva victòria a Girona, i s'estrenava com alcalde reelecte tot demanant a TV3 que indemnitzés «els nombrosos gironins que havia fet patir amb l'errada del primer sondeig». Del 15-6 s'havia passat al 14-9, sense perdre la majoria absoluta socialista de l'última legislatura. Tots contents, perquè la pujada convergent en un gran nombre de municipis de la circumscripció gironina, com ara Figueres i Olot entre els nuclis més importants, consola CiU.

Amb la col·laboració d'Aliança Popular, Convergència i Unió podria rellevar Recasens i Ciurana de les alcaldies de Tarragona i Lleida. El PSC ha passat a Tarragona de catorze a dotze regidors, i a Lleida de disset a dotze, en tant que Convergència ha augmentat en quatre i sis regidors respectivament. Ara, la Diputació de Lleida passarà a mans convergents, juntament amb les de Tarragona i Girona.

En els totals de Catalunya, Convergència ha passat d'un 25 per cent a un 34 per cent dels vots municipals i el Partit Socialista s'ha mantingut al voltant d'un 40 per cent, amb una pèrdua que no supera els 2 punts. En nombre de regidors, CiU ha passat dels 3.300 als 4.300 i, de 440 alcaldes pot arribar als 600, segons els pactes que s'establiran a cada municipi.

Els nous alcaldes de Convergència han estat fruit de les annexions de candidatures independents que s'havien presentat en anteriors comicis i de la pèrdua de les majories socialistes. Aquest partit manté 1.400 regidors, tot i que superen Convergència en nombre total de vots.

En el territori de l'ex-Corporació Metropolitana de Barcelona, CiU ha augmentat en 80.000 els vots de 1983, al voltant d'un 20 per cent d'increment sobre els resultats anteriors. Al cinturó industrial de Barcelona, el PSC ha intentat demostrar el seu creixement davant CiU a base d'atacar les alcaldies comunistes. Sabadell, Santa Coloma i Montcada i Reixac, són exemples clars del fracàs d'aquesta operació socialista. A Sabadell i a Montcada no tan sols s'ha mantingut l'alcalde comunista sinó que Convergència ha quedat per davant de la candidatura socialista. A Santa Coloma de Gramenet, on l'esforç per situar Manuela de Madre a l'alcaldia ocupada pel capellà comunista Lluís Hernàndez va arribar a l'extrem de portar-hi a fer mítings Alfonso Guerra, Narcís Serra i Carmen Romero, la victòria socialista no s'ha produït i, en canvi, han aparegut en escena dos regidors de Convergència i Unió, partit que fins ara no tenia representació en aquest ajuntament. La controvèrsia suscitada arran de la desaparició de la CMB no ha fet decantar els resultats clarament en cap dels municipis que la componien.

El paper de la resta de partits que es presentaven en aquestes eleccions municipals, fora d'excepcions molt localitzades, estava ja enfosquit des del principi per la pugna entre Convergència i PSC generada per l'anomenada «batalla de Barcelona».

Iniciativa per Catalunya —federació integrada pel PSUC, el PCC i l'Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra— manté pels pèls els dos regidors a Barcelona, en perd un, però continuarà sent imprescindible a Maragall per formar la majoria de govern. A Girona, IC manté el regidor que ja tenia, a Tarragona perd la seva representació de dos regidors, i a Lleida en continua sense cap. En el conjunt de Catalunya, però, els resultats d'Iniciativa no difereixen gaire dels que van obtenir plegats els dos partits comunistes —PSUC i PCC—, l'any 83. Tot sembla indicar que Eulàlia Vintró mantindrà la regidoria d'Ensenyament de l'Ajuntament de Barcelona, si Marta Mata hi està d'acord.

Els aliancistes de Catalunya han perdut tres regidors a Barcelona i a Lleida, i dos a Girona i Tarragona, respectivament. Malgrat el seu descens, però, AP haurà de fer d'àrbitre en més d'un ajuntament important.

Les paraules d'Hernàndez Mancha a Barcelona —«Aunque digan que Catalunya es una nación, lo cierto és que nación no hay mas que una, y es España»— no deceberen, sens dubte, els seus mes aferrissats militants, però donen una idea de com arribà a ser de fluixa la campanya d'Enrique Lacalle, ostensiblement desorientat. El candidat aliancista a l'alcaldia de Barcelona no s'animà fins l'últim moment. La feblesa de la seva proposta i l'escàs interès que AP pot tenir a Catalunya han fet

possible una pèrdua de cent mil vots. Aquest partit ha passat de 270.000 a 170.000. Paradoxalment, la candidatura de Manuel Fraga a les europees ha obtingut 335.000 vots, quasi el doble que els candidats municipals catalans d'AP en conjunt. Es diria que la meitat dels fraguistes no es refia, en absolut, dels seus representants a Catalunya: són, només, fraguistes. I els altres, a l'hora de la veritat, es veu que voten Convergència.

Pel que fa al CDS, la candidatura del qual encapçala a Barcelona el president del partit de Catalunya, Antoni Fernàndez Teixidó —un perfecte desconegut en àmbits polítics catalans—, i l'expectació desvetllada pel seu presumpte èxit, acabà en foc d'encenalls. «Hem patit molt», declarava Fernàndez Teixidó poc després de saber que no seria ni tan sols regidor en solitari. L'entusiasme inicial, quan TV3 es ficà de peus a la galleda atorgant cinc regidors al CDS, esdevindria a la fi cruelíssima decepció. Cap regidor a Barcelona, ni a Lleida i Girona, i tan sols dos a Tarragona. Una alcaldia, potser, a Castell d'Aro, i un escàs nombre de regidors a la resta de Catalunya.

Jimmy, el treballador negre que presentaven a Mataró com a cap de llista, protagonista d'entrevistes a quasi tots els mitjans de comunicació, tampoc no ha sortit, ni tan sols com a regidor. La campanya, basada quasi exclusivament en la imatge d'Aldolfo Suàrez, no ha quallat.

D’altra banda, l'aspecte desolat d'Heribert Barrera, la nit de les eleccions, parlant amb la premsa a la seu del carrer de Villarroel, expressava la decepció dels militants d’Esquerra Republicana davant el trist resultat obtingut a Barcelona per la llista que encapçalaven Alay i Colom. Aquest darrer, però, no estava tan descontent: «Que Barcelona era difícil, ja ho sabíem, però ara estem bastant satisfets perquè hem pogut col·locar gent molt maca, independentistes, en bastants ajuntaments».

Heribert Barrera, líder d'ERC, escolta els resultats electorals el 1987 / Arxiu EL TEMPS

Esquerra Republicana de Catalunya s'ha trobat amb grans dificultats per introduir el seu missatge a les grans concentracions urbanes, tret de Girona, on només li han faltat 40 vots per obtenir un regidor. A la resta de Catalunya, però, hi ha hagut un augment substancial dels regidors republicans, al voltant de 300 en total. ERC ja té vint alcaldies segures, i està pendent ara dels pactes per adjudicar-se'n deu més.

Continuant amb els possibles pactes, aquest partit ha anunciat ja que no pensa fer-ho en cap cas amb el CDS ni amb AP, ni tampoc amb CiU allà on el partit de Pujol governi conjuntament amb centristes i aliancistes. En canvi, Esquerra ha anunciat ja que formarà majories amb socialistes i comunistes en molts municipis. Els millors resultats d'ERC s'han obtingut en especial a Ripoll, Vic, Reus, Igualada, Manresa, Figueres i Olot, caps de comarca en què els republicans formaran part del consistori.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.