Judici 1-O - L'ENTREVISTA

«Arreu del món, la gent sap que la violència va ser per part de l’Estat espanyol»

La trajectòria política i acadèmica de Daniel Turp és extensa. Actualment és professor de dret a la Universitat de Montreal i president de l' Institut de recerca sobre l'autodeterminació dels pobles i les independències nacionals. Amb anterioritat, però, havia estat diputat de l'Assemblea Nacional de Quebec com a membre del Partit del Quebec i director d'estudis de l'Acadèmia de Lleis Internacionals de la Haya. Parlem amb ell de les conclusions que ha extret de la setmana en què ha estat present al judici contra els líders polítics independentistes al Tribunal Suprem.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Quines són les principals conclusions que extreuen del seu pas com a observadors al Suprem?
Encara no hem escrit les conclusions. Però hi ha coses que ens preocupen en la mesura que aquest en judici el president del Tribunal mostra una actitud que no denota la necessària imparcialitat entre el fiscal i l'acusat. Per com la sala deixa o no veure els vídeo. El dret a la igualtat entre les parts és un dret important en el judici. Aquesta és una de les coses principals que hem pogut veure

L'ha sorprès res?
Quan observes un cas en un tribunal esperes que els drets de l'acusat siguin respectats completament. Això és una cosa que ens ha preocupat des del principi, perquè no està essent respectat en aquest judici. Hi ha normes de la Constitució espanyola i del dret internacional que cal que siguin respectades. Això sembla un problema. És una cosa que direm en el nostre informe. Alguns drets legals no estan essent respectats per aquest jutjat.

Com ha vist els testimonis dels agents policials?
Hi ha molts policies que són dolents com a testimonis. Ahir crec que n'hi va haver més de 15, i en total més de 160. El seu testimoni és confrontat pels advocats i l'acusació, però hi ha dificultat per posar totes les evidències davant el tribunal perquè aquest no permet mostrar vídeos per mostrar contradicció entre els testimonis dels policies sobre el que van fer i el que realment van fer i es mostra als vídeos. Això és problemàtic quan es parla sobre els drets d'un judici i la imparcialitat d'un tribunal en relació a les evidències. Hi ha una cosa més general sobre aquest judici, és realment un judici sobre activitats criminals o és un cas sobre el tema de la independència política de Catalunya, el dret a decidir i la llibertat per expressar opinions polítiques? Darrere aquesta acusació criminal potser hi ha una altra agenda per fer adonar-se a la gent que no té dret a decidir el seu futur. És un tema que no serà discutit pel jutjat, però que ens ha de preocupar.

Creu que hi ha arguments per a les acusacions de sedició o rebel·lió?
Quan es tracta d'aplicar en aquest cas la llei espanyola que recull la rebel·lió i la sedició no hi ha arguments perquè la violència no hi és present. Hi havia testimonis durant el referèndum i la campanya de què la violència és la de les forces de seguretat. Crec que aquestes acusacions han de ser rebutjades. Més quan altres països han dit que no hi ha motius per la rebel·lió o la sedició, com Alemanya o Bèlgica. A les audiències sobre la qüestió de l'extradició del senyor Puigdemont van ser rebutjats els fonaments d'aquestes acusacions. Arreu del món, la gent sap que la violència va ser per part de l'Estat espanyol. Potser és la gent de l'Estat espanyol la que hauria d'estar encausada per l'ús de la violència.

La societat quebequesa està seguint aquest cas?
Sí, molt. La gent està interessada en el que ha passat Catalunya i Espanya el darrer any, en el procés per organitzar el referèndum... Hi ha un sentiment comú per l'autodeterminació. Al Quebec molta gent mostra la seva solidaritat cap als catalans. Et puc dir que aquest judici, vist des del Quebec, és molt surrealista. Canadà mai ha intentat vetar líders polítics independentistes. No és acceptable per a persones que ha volgut fer un referèndum democràtic. És per això que som aquí també. Al final, és també una qüestió sobre l'autodeterminació democràtica. Sobre gent decidint esdevenir un país o, com a passat a Quebec i Escòcia, mantenir el vincle amb el país. Si reconeixes el dret a decidir, no necessàriament la gent decidirà marxar. Així doncs, perquè els espanyols estan tan espantats per l'autodeterminació? No necessàriament ha d'acabar en independència. I si hi porta, bé l'autodeterminació és un dret fonamental reconegut internacionalment. Per tant, et puc dir que aquest interès es manté.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.