Més per Mallorca va encarregar una enquesta a l’institut demoscòpic Opinòmetre, de Barcelona, que fou elaborada entre el 28 de gener i el 18 de febrer, el resultat de la qual per a l’Ajuntament de Palma ha publicat al detall la pàgina web electografica.com —que utilitza com a font la informació del Diario de Mallorca—, on l’ha consultada aquesta revista.
A primera vista destaca que la suma dels dos partits de dretes, PP i Vox, segueix instal·lada en els mateixos 17 escons —sobre 29— de fa tres anys i, per tant, mantenen la majoria absoluta, tot i que el primer perd una enorme quantitat de vots —més d’una quarta part— i el segon fa gairebé el mateix percentatge de 2023.
També és prou rellevant que la distància en vots entre Vox i els dos partits encara majoritaris, PP i PSOE, s’estreny molt. I això és degut sobretot al fet que el PP s’enfonsa: el 2023 els populars feren el 32,3% dels sufragis vàlids i ara es quedarien només en el 24%. Una espectacular caiguda de 8,3 punts percentuals. Una minva brutal de més de la quarta part de suports, exactament del 25,6%.
El PSOE, pel seu costat, només restaria dos punts. Baixaria de 24,9% que va obtenir el 2023 al 22,8%. De la caiguda dels dos grans, no se’n beneficiaria el tercer de fa tres anys, Vox, que amb prou feines incrementaria tres dècimes, del 20,5% d’aleshores al 20,7% d’ara.
Una mica millor li aniria a Més, que passaria de 9,3% a l'11%. I per sota, l’esquerra del PSOE es quedaria fora de l’Ajuntament perquè Sumar registraria el 4,5% i Podem el 3,7%, quan el tall per entrar en el repartiment d’escons, com és conegut, és del 5%. També quedaria fora del consistori, talment com el 2023, el PI-Proposta per les Illes, que gairebé apareix com a inexistent, amb un testimonial 0,8% de suports, molt per sota fins i tot de la segona formació ultra, Se Acabó la Fiesta, que arribaria a l'1,6%.
Respecte a la distribució d’escons, la dreta seguiria gaudint de la majoria absoluta: l’institut demoscòpic atorga als populars 9 escons, en lloc dels 11 que van obtenir fa tres anys i, en canvi, la ultradreta, tot i que gairebé repeteix el seu percentatge anterior, suma dos regidors més, de 6 a 8. En total 17, dos per sobre del mínim que marca la majoria absoluta, que són 15. Mentrestant, els socialistes mantenen la representació, amb 8. O sigui, un empat a regidors entre PSOE i els ultres mentre que els conservadors només en tendrien un per sobre dels altres dos partits.
A banda, Més augmentaria de 3 a 4 escons i l’esquerra del PSOE es quedaria sense representació, igual que els regionalistes.
L’enquesta no preveu la possibilitat que a l’esquerra dels socialistes hi hagi unitat, com passarà a les eleccions andaluses a conseqüència dels tres desastres autonòmics consecutius —a Extremadura, Aragó i Castella i Lleó— soferts per haver concorregut a les urnes per separat. Si Sumar i Podem s’ajuntassin per als comicis locals a la capital baleàrica, tendrien l’opció teòrica de sumar els respectius suports i, així, situar-se en un més que rellevant 9,2%. Això els donaria entre 2 i 3 representants en lloc de quedar fora de l’Ajuntament, com passaria si participassin en urnes cadascun pel seu costat.
En resum, l’institut demoscòpic que ha fet l’enquesta per a Més per Mallorca mostra que si es combina l’estranya i intensa caiguda del PP amb, per una banda, el mínim increment de Més i el manteniment del PSOE i, per l’altra, amb la potencial entrada de l’esquerra socialista —sempre que arribàs als 3 regidors— s’albiraria una possibilitat teòrica de victòria —15 sobre 31 escons— de l’esquerra sobre la dreta.