Quan el calendari avisa de la primavera i la grossor de la roba disminueix, els festivals irrompen com les flors a les branques dels cirers. Les mànegues s'acurten, la temperatura escala i la febra de la música en directe trenca els termòmetres. La mar Mediterrània i, especialment, la costa valenciana es converteix durant les èpoques de calor en l'epicentre de la ruta de festivals, amb un predomini hegemònic de les noves sonoritats urbanes.
A la xicoteta població d'Aiora, ubicada a la Vall de Cofrents, s'ha construït durant dues dècades una particular Gàl·lia musical. El Gazpatxo Rock s'ha erigit en una cita sonora contracultural: s'ubica en un municipi de l'interior i no a la costa; se celebra durant l'etapa d'hivern —enguany tindrà lloc el 28 de febrer— i està ancorat en les melodies contundents del punk-rock. No debades l'edició del 2026 comptarà amb la presència de grups com ara Non Servium, Los de Marras, El Último Ke Zierre, Rat-Zinger, El Reno Renardo o Juantxo Skalari & la Rude Band.
Del romanticisme sonor a referència punk-rock
La resistència musical del Gazpatxo Rock va néixer l'any 2006. «Érem un grup d'amics que ens agradava el mateix tipus de música —punk-rock, metal— i viatjàvem a diferents llocs per acudir als festivals que es feien d'aquesta música», explica Alfonso Blanco, un dels organitzadors i fundadors d'aquest festival. «Després d'anar cap ací i cap allà a veure actuacions de música en directe, vam pensar per què Aiora no podia acollir un festival així. No hi havia cap espai a la comarca que programara aquesta música i ens vam posar en marxa», desenvolupa.
Empentats per la motivació, van crear una associació. «Amb més il·lusió que mitjans, vam fer possible la idea romàntica d'organitzar el nostre esdeveniment musical al nostre poble», expressa. En aquest cas, van trobar el suport de l'Ajuntament d'Aiora. «Mai hem tingut cap problema. No ha importat si ha governat el PP o ho ha fet el PSOE», ressalta. «Al final, estàvem dinamitzant el poble, organitzant un esdeveniment que situa en el mapa un xicotet municipi de l'interior del territori valencià», assenyala. Van trencar, com subratlla, «amb la idea que un festival només es pot organitzar a les zones de costa o a les grans ciutats».
«Nosaltres no ens dedicàvem a la música. Simplement, érem fans i sense cap experiència ens vam posar a dissenyar cartells i buscar artistes. Ho fèiem de manera amateur», recorda sobre una primera edició amb els valencians Benito Kamelas i Transfer com a caps de cartell. Una banda local i una altra de València completaven la proposta. «La primera edició va ser una bogeria. Va haver-hi una resposta bestial. Hem tingut anys sense tanta acollida del públic, però sovint hem gaudit d'una línia més o menys constant, amb una molta bona afluència de gent», subratlla.
Amb el pas dels anys i de la consolidació del festival, l'amateurisme ha desaparegut i l'organització està absolutament professionalitzada. De fet, una part d'aquella colla d'amics han convertit el seu hobby en una professió. Sota la denominació de Gazpatxo FestCultura, ha nascut una entitat de representació i gestió d'artistes i concerts. «La programació del festival ja no és tan caòtica, no està tan sotmesa a les nostres preferències. Intentem una combinació de grups consolidats amb altres emergents, així com que hi haja presència femenina i bandes que canten en valencià», explica.
A contracorrent
La penetració aclaparadora de l'electrònica i de les noves sonoritats urbanes al panorama estatal ha provocat que la programació siga cada vegada més complicada. «Els caps de cartell, al final, s'esgoten i si no hi ha relleu generacional, s'ha d'intentar buscar pels contorns dels nostres estils», reconeix. L'elecció enguany de Biznaga ha estat un exemple. «No és punk-rock clàssic», afirma, «però entronca amb el tipus de música i la personalitat de l'esdeveniment». «Hem de bastir ponts cap altres espectres musicals sense renunciar a la nostra essència. Hi ha una base de públic que envelleix i cada any ens toca reinventar-nos», admet.
En la seua recerca per innovar sense trastocar la fórmula que els ha empentat a la consolidació, el Gazpatxo Rock ha incorporat distincions per a grups, com ara l'entrega de la Cullera d'Or. Aquest premi el lliuren a bandes que han marcat la trajectòria del festival. «El donem quan obrim el festival. Es tracta d'un reclam perquè la gent acudisca a les primeres actuacions», indica. El Último Ke Zierre tindrà enguany aquesta responsabilitat.
«L'avançament dels concerts dona importància al dinar, on és s'ofereix gaspatxo d'Aiora a tots els assistents amb entrada al festival. Aquest àpat popular és un dels valors afegits del festival, mostra la nostra filosofia i el nostre esperit», reivindica. «Per a ser viables, hem de cuidar el públic com si fórem nosaltres», remata. La fórmula d'èxit de la dissidència aiorina a la terra dels festivals mainstream.