Sovint la justícia s'ha convertit en un mur per a la reparació històrica. Les querelles per crims de lesa humanitat de la dictadura franquista habitualment s'han topat amb el tap de la llei d'amnistia. Només la interposició de la querella als jutjats de l'Argentina va obrir una via per a investigar tortures, desaparicions forçoses, robatoris de nadons i assassinats durant la llarga nit del general Francisco Franco. De fet, es va assolir la imputació de Rodolfo Martín Villa, exgovernador falangista de Barcelona i exministre durant el tardofranquisme.
La querella presentada per l'associació AltraItalia per delictes de lesa humanitat i crims de guerra contra l'Estat italià pels bombardejos feixistes a Barcelona durant la Guerra Civil s'ha quedat sense recorregut. La justícia catalana ha tancat la causa perquè «no s'ha trobat cap persona responsable» d'aquest atac bèl·lic a la capital catalana per part de l'aviació del dictador Benito Mussolini. De fet, ho arxiven perquè consideren que s'han esgotat les diferents vies per a investigar, adoptant els arguments exposats per la Fiscalia Provincial de Barcelona.
La causa va obrir-se quan aquesta associació, fundada l'any 2009 per residents transalpins a Catalunya, va personar-se als jutjats catalans en juny del 2012. L'escrit es dirigia contra les 21 persones enrolades a l'Aviació Legionària de l'exèrcit italià, comanda pel general Velardi i responsable dels bombardejos de Barcelona entre 1936 i 1939, és a dir, durant la croada antidemocràtica de Franco.
Aquest procediment ha acumulat un revés a cada intent per trobar un camí que evitara un final sense responsables judicials. «No ha aparegut cap referència del personal que conformava les esquadres investigades», assegura la sentència judicial, a la qual ha accedit EL TEMPS. Tampoc han trobat personal de l'aviació feixista italiana en la llista remesa pel Ministeri de Defensa de «les unitats enquadrades durant la Guerra Civil».
La magistrada afirma que no hi ha «constància dels noms de les tripulacions de les unitats de l'aviació italiana que participaren en els bombardejos de Barcelona», «ni dades per a la seua identificació», ni tampoc s'ha localitzat cap mena de referència. Una falta d'èxit que es va eixamplar quan es va intentar bussejar en els arxius militars espanyols: els investigadors van sol·licitar l'expedient de Luigi Gnecchi, un militar italià condecorat per la seua participació en el bàndol colpista, però els arxius militars d'Àvila, Guadalajara i Sòria van emetre una resposta negativa.
Arran de la manca d'obtenció de proves, la instructora considera que «s'han esgotat les vies d'investigació en relació amb els ministeris i els organismes oficials d'Espanya». La situació ha estat similar amb les comissions rogatòries demanades a Itàlia: només se n'han identificat quatre de la vintena de membres de l'aviació feixista, però havien faltat abans. L'únic identificat fou Gnecchi, que va declarar no haver participat en aquells bombardejos. Per arredonir-ho, va morir durant el transcurs de la causa.
«No s'han pogut confirmar de manera veraç i inqüestionable la participació en els bombardejos de les persones investigades per aquest jutjat, a excepció del pilot Castellani Gori, que va obtenir la medalla de plata al valor militar com a voluntari en l'escamot dels bombardejos», assenyala la jutgessa. Ara bé, reconeix que «no s'ha pogut determinar si en l'actualitat està viu, ni s'ha pogut localitzar». Atès que va néixer en 1902, «resulta impossible que es trobara viu», determina la togada.
El ministeri fiscal, de fet, és cristal·lí en les seues conclusions, assumides per la instructora: «Aquesta part conclou que s'han practicat totes les diligències d'instrucció necessàries per esbrinar la identitat, la localització i la fe de vida, així com l'estat de les persones que formaven part de l'aviació legionària d'Itàlia, i hagueren pogut participar en els bombardejos de Barcelona entre 1939 i 1936». O dit d'una altra manera: no observa una altra senda per prosseguir amb la recerca judicial.
L'anomalia espanyola
L'arxivament de la causa contra aquests crims de l'aviació feixista no ha estat una sorpresa per a l'associació. «Ens ho esperàvem. De fet, el nostre objectiu no era tant buscar responsables judicials, com que la justícia traçara relat dels fets, que implicara un reconeixement polític i de reparació de les víctimes», assenyala Rolando d'Alessandro, activista per la memòria democràtica i implicat a la causa des de bon començament.
«Aquest objectiu d'una reparació política de les víctimes tampoc s'ha assolit», retrau. I qüestiona l'interès de les institucions judicials d'ambdós estats: «Tant l'Estat espanyol com l'italià han tractat aquest procediment com un altre més. No s'ha volgut aprofundir en els fets, sinó que s'ha fet el mínim: intentar buscar als responsables». «La superficialitat en el tractament de la causa ha estat evident», critica.
De fet, censura «la falta de predisposició italiana»: «Han trigat tretze anys per oferir poc i res d'informació. S'han negat a col·laborar, la qual cosa és gravíssima». «Han hagut d'actuar organismes europeus perquè Itàlia fera cas de les comissions rogatòries. La falta d'interès ha estat absoluta per part de l'autoritat judicial italiana», ressalta. Ara bé, també apunta cap a l'Estat espanyol: «Si hi havia desinterès judicial per part d'Itàlia, l'Estat espanyol hauria d'haver actuat políticament, però mai s'hi han preocupat».
«S'ha de recordar que en els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial, la Itàlia democràtica va haver de pagar reparacions a tots els països agredits durant la seua etapa feixista», recorda, per contraposar-ho a l'exemple de l'Estat espanyol, on Itàlia no ha pagat res per aquells crims de guerra en forma de bombardejos de l'aviació feixista. «Itàlia va abonar indemnitzacions a Albània, Grècia, Rússia, Etiòpia, Egipte i, fins i tot, a Líbia, gràcies a un acord entre Moammar al-Gaddafi i Silvio Berlusconi», relata. «El cas de l'Estat espanyol fou inaudit: no va rebre cap compensació italiana i va haver de pagar fil per randa els seus deutes amb el dictador Mussolini fins a 1967».
Vies obertes contra l'oblit
Quan es va iniciar aquest procediment, la justícia catalana va oferir a la Generalitat de Catalunya i a l'Ajuntament de Barcelona la possibilitat de personar-se en el procediment judicial. «Cap executiu català s'hi ha preocupat i es va presentar com a acusació. Només l'Ajuntament de Barcelona durant l'etapa com a regidor de Jaume Asens, que havia estat el nostre advocat a la causa», critica.
«La Generalitat de Catalunya és hereva d'aquella institució republicana que va denunciar els bombardejos a Barcelona en la Societat de Nacions i fòrums internacionals. De fet, compta amb la legitimitat perquè puga presentar un contenciós contra Itàlia amb l'objectiu d'aconseguir aquesta reparació», proposa. Tanmateix, no és l'única via oberta contra la impunitat: hi hauria la possibilitat de presentar un procediment civil. «Tindria l'aval del Tribunal Constitucional italià, que va emetre un dictamen on reconeixia la no immunitat dels estats en casos de crims de lesa humanitat», assenyala.
L'activista, a més, recorda que fa dues setmanes un tribunal de Florença va emetre una condemna contra Alemanya per la deportació d'uns italians originaris d'Empoli. «Hi ha un degoteig d'aquestes condemnes que donarien força a la possibilitat d'activar un procediment civil a Itàlia», comenta, la qual cosa deixa una espurna d'esperança per buscar a l'altre costat del Mediterrani l'esgotament a la impunitat dels bombardejos de Mussolini sobre la capital catalana.