ELS ANTECEDENTS
L'apetència de BBVA pel Sabadell ve de lluny. A finals de 2020 totes dues entitats van mantenir converses, però l'apropament no arribà a rams de beneir. Les discrepàncies sobre el paper que Josep Oliu hauria de tenir en l'entitat i les diferències sobre el valor del Sabadell van frustrar l'operació.
La primavera de 2024, el BBVA tornà a la càrrega, amb una proposta de fusió amistosa. El no de l'entitat vallesana fou rotund. El 9 de maig de l'any passat, llançaren l'opa hostil, terme amb què es coneix una oferta de compra quan no hi ha acord previ entre les dues parts.
Des d'aleshores, el BBVA ha anat superant tots els tràmits administrativofinancers pertinents. Al llarg del procés, però, tant la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) com el govern espanyol han imposat condicionants extraordinaris.
DIVENDRES, DATA LÍMIT
El 8 de setembre es va iniciar formalment el termini d'acceptació de l'oferta per als accionistes del Banc Sabadell. L'OPA es va engegar amb una contraprestació d'una acció de BBVA i un pagament de 0,70 euros per 5,5483 accions del Sabadell. El 22 de setembre, l'entitat bascomadrilenya va millorar l'oferta, en passar a intercanviar una acció seua per 4,837 títols del Sabadell. A més, ha eliminat el pagament en efectiu de 0,70 euros, per evitar que els accionistes del Sabadell hagen de pagar a Hisenda, per bé que això només seria possible si l'acceptació supera el 50% del capital.
El termini perquè els accionistes venguen les seues accions venç la mitjanit entre el divendres 10 i el dissabte 11, si bé no serà fins al dia 16 d'octubre que la Comissió Nacional del Mercat de Valors disposarà de les dades. La previsió és que divendres 17 d'octubre es faça públic el resultat de l'operació.
QUI FORMA L'ACCIONARIAT DEL SABADELL?
El Sabadell s'ha caracteritzat, històricament, per ser un banc molt atomitzat. Es calcula que té prop de 200.000 accionistes. El 52% del capital està en poder d'inversors institucionals, és a dir, fons d'inversió, de pensions o bancs. Onze grans inversors sumen prop del 31% del seu accionariat.
DAVID MARTÍNEZ I ZURICH, LA CARA I LA CREU
En un ambient de secretisme i tensió, l'inversor mexicà, David Martínez va fer pública la setmana passada la seua intenció de participar en l'operació de venda. La decisió de Martínez, tercer inversor institucional més important de l'entitat (3,5% de l'accionariat), ha estat un cop dur per al Consell d'Administració de l'entitat. Un article publicat a El País, en el qual Martínez acusava els responsables de l'entitat vallesana de llançar «acusacions infundades, irresponsables i difamatòries» encara han encès més els ànims.
Contràriament, Zurich, segon accionista, amb el 4,7% de les accions, va anunciar ahir públicament que no té intenció d'acudir a l'operació.
GUERRA DE XIFRES
En els últims dies, els responsables de totes dues entitats han multiplicat les seues intervencions públiques. Són dies decisius per decantar la balança d'un costat o d'un altre. En una entrevista a La Vanguardia, aquesta cap de setmana, el president del BBVA, Carlos Torres, va assegurar que confia a assolir en aquesta OPA entre el 60% i el 70% del capital del Sabadell. Els càlculs del Sabadell, per contra, rebaixen la xifra a entre el 20% i el 25% del capital.
30%, LA XIFRA MÀGICA
El futur de l'operació estarà condicionat a una xifra: 30%. És el mínim que ha d'assolir el BBVA per tal que l'operació no siga un fracàs i puga tirar endavant en les seues pretensions. A partir d'aquest moment, el BBVA té dues opcions: o renunciar a l'OPA o formular una segona OPA sobre el 100% del capital de la societat.
Aquesta segona OPA, que s'hauria de llançar en les 24 hores següents al coneixement del resultat, s'hauria de fer a un «preu equitatiu». La normativa que regula aquestes operacions estableix que aquest preu «no serà inferior al més elevat» pagat pel BBVA durant l'operació anterior.
PERÒ, A QUIN PREU?
Però quin preu serà aquest? És un element sobre el qual hi ha diverses interpretacions. El Sabadell interpreta que la llei estableix que el preu d'aquesta segona OPA s'hauria de determinar després que el BBVA decidisca si fa una segona OPA o no. La CNMV, en canvi, considera que aquest preu ha de saber-se abans, per tal que BBVA puga decidir si tirar endavant amb l'operació o no. La definició d'aquest preu és motiu de picabaralla entre totes dues entitats.