La ingent feina de Fèlix Martí per l'alliberament nacional de Catalunya és impossible de quantificar perquè es va moure durant molts anys com una formiga incansable, organitzadora, omnipresent i catalitzadora. Sense ànsies de protagonisme ni cap voluntat d'amagar les veritables intencions de situar els Països Catalans al mapa: com un territori lingüísticament singular i reivindicable nacionalment.
Se'l podia trobar en congressos a favor de les llengües ameríndies a Cochabamba (Linguapax VII, Bolívia, 1999), qualsevol 25 d'abril a València, molts estius a Prada de Conflent o a Roma, esdevenint president del Moviment Internacional d'Intel·lectuals Catòlics Pax Romana (1975). Sempre amb tarannà dialogant, principis ferms i un somriure als llavis.
Nascut el 1938 en un ambient familiar no religiós, Martí va estudiar Filosofia i Lletres, va formar part dels Minyons Escoltes i allà es va acostar al catolicisme. Ho explicava en una entrevista que Lluís Bonada li va fer a EL TEMPS el 2006, quan va publicar Diplomàtic sense estat (Proa): «Vaig tenir la sort de conèixer, bàsicament a través de l'escoltisme, unes persones que em van indicar la possibilitat de tenir una experiència espiritual viscuda com a laic que em va satisfer molt», una «interpretació de la fe (...) més humanista i oberta».
Va estudiar filosofia, va ser el primer director de la Fundació Bofill (1969-1971), es va acostar al socialisme catalanista de Josep Pallach (PSC-Reagrupament) i va ser elegit president de Pax Romana (1975).
La convergència del pallaquisme amb el PSC el va decidir treballar des de la societat civil, va fundar el Centre UNESCO per a Catalunya el 1984, on va fer una feina inesgotable d'internacionalització de la cultura catalana, i alhora silenciosa i tenaç sense la qual no s'entendrien èxits institucionals posteriors com la Fira de Frankfurt.
Des del Centre UNESCO va impulsar i dirigir també Linguapax, l'ONG a favor de la pau i la diversitat lingüística creada el 1987 per la UNESCO i que el 2001 va establir la seva seu a Barcelona.
El 2004, dins del marc de Fòrum de les Cultures, va ser corresponsable del Parlament de les Religions del Món i posteriorment director del Centre Interreligiós de Barcelona.