Obituari

Fèlix Martí, el cap discret d'una diplomàcia incansable

Mai va ocupar una posició política visible, però sempre va fer política de pes, creant o dirigint entitats privades tan importants a Catalunya com el Centre Unesco per a Catalunya, Linguapax o la Fundació Bofill. La mort de Fèlix Martí als 87 anys deixa òrfenes moltes institucions de la societat civil.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La ingent feina de Fèlix Martí per l'alliberament nacional de Catalunya és impossible de quantificar perquè es va moure durant molts anys com una formiga incansable, organitzadora, omnipresent i catalitzadora. Sense ànsies de protagonisme ni cap voluntat d'amagar les veritables intencions de situar els Països Catalans al mapa: com un territori lingüísticament singular i reivindicable nacionalment.

Se'l podia trobar en congressos a favor de les llengües ameríndies a Cochabamba (Linguapax VII, Bolívia, 1999), qualsevol 25 d'abril a València, molts estius a Prada de Conflent o a Roma, esdevenint president del Moviment Internacional d'Intel·lectuals Catòlics Pax Romana (1975). Sempre amb tarannà dialogant, principis ferms i un somriure als llavis.

Nascut el 1938 en un ambient familiar no religiós, Martí va estudiar Filosofia i Lletres, va formar part dels Minyons Escoltes i allà es va acostar al catolicisme. Ho explicava en una entrevista que Lluís Bonada li va fer a EL TEMPS el 2006, quan va publicar Diplomàtic sense estat (Proa): «Vaig tenir la sort de conèixer, bàsicament a través de l'escoltisme, unes persones que em van indicar la possibilitat de tenir una experiència espiritual viscuda com a laic que em va satisfer molt», una «interpretació de la fe (...) més humanista i oberta».

Va estudiar filosofia, va ser el primer director de la Fundació Bofill (1969-1971), es va acostar al socialisme catalanista de Josep Pallach (PSC-Reagrupament) i va ser elegit president de Pax Romana (1975).

La convergència del pallaquisme amb el PSC el va decidir treballar des de la societat civil, va fundar el Centre UNESCO per a Catalunya el 1984, on va fer una feina inesgotable d'internacionalització de la cultura catalana, i alhora silenciosa i tenaç sense la qual no s'entendrien èxits institucionals posteriors com la Fira de Frankfurt.

Des del Centre UNESCO va impulsar i dirigir també Linguapax, l'ONG a favor de la pau i la diversitat lingüística creada el 1987 per la UNESCO i que el 2001 va establir la seva seu a Barcelona.

El 2004, dins del marc de Fòrum de les Cultures, va ser corresponsable del Parlament de les Religions del Món i posteriorment director del Centre Interreligiós de Barcelona.

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.