Els segells del Grup 62 tindran com a protagonistes del setembre Melcior Comes, que torna amb una novel·la a Proa, L'home que va vendre el món, i Carme Riera, que publica unes memòries literàries, Gràcies, just quan fa cinquanta anys del seu primer èxit com a escriptora amb Te deix, amor, la mar com a penyora, una obra que Edicions 62 també recupera en nova edició d'aniversari.
L'obra de Melcior Comes —el 3 de setembre a llibreries— narra l'ascens d'un candidat populista a l'ajuntament de Barcelona gràcies, en part, a les idees del protagonista, un expert en comunicació i publicitat que no pot deslliurar-se del fangar. Tot plegat en una Barcelona que s'assembla cada cop més a Venècia, pels canals.
Vicenç Villatoro torna a la novel·la de ficció amb una història d'espies que han d'enfrontar-se al final de la guerra freda a Polonesa (Proa) i ressituar-se «malgrat la càrrega d'un passat —diu l'editorial— que no es pot esborrar i malgrat que un espia —també en l'esfera més íntima— té sempre més d'una identitat». El 10 de setembre a llibreries.
Una setmana després arribarà a les prestatgeries l'últim Premi Prudenci Bertrana de novel·la, que aquest any ha guardonat Rosita de Pep Prieto (conegut per les seues recomanacions de cinema i sèries televisives i la seva feina al departament de comunicació del PSC). «Una novel·la tendra i colpidora sobre la infància d'un nen a la Girona dels vuitanta que mira la vida com si fos una pel·lícula», anuncia 62.
En assaig, el director d'EL TEMPS, Víctor Maceda exposa Les cicatrius de València (Pòrtic) després de la dana de 2024. Recorda que després de la riuada de 1957, Martí Domínguez pare, llavors director de Las Provincias, va fer un discurs que va iniciar el valencianisme modern. «En quina direcció canviarà la societat de València?».
L'editorial Lleonard Muntaner continua publicant obres de Julien Gracq traduïdes per Julià de Jòdar. Fa uns mesos va aparèixer La casa i ara arriba Llibertat gran, que, segons la informació de l'editorial, és «un compendi de perplexitats, incerteses, tensions i epifanies que ens enfronten a l'estricta contemplació d'una bellesa esborronadora». Per l'octubre, Lleonard Muntaner anuncia l'última obra de Joyce Carol Oates, Fox, «un thriller d'alta literatura» traduït per Núria Busquet Molist.
Núria Busquet és també autora d'aquest setembre. Periscopi publica el dia 15 la seua novel·la, Fam, la història d'una dona que veu «com la seva vida s'ha convertit en tot allò que rebutjava de jove» i que veu com la seva filla està «afectada per la sobrefam i ha decidit, de manera dràstica, deixar de menjar».
Periscopi publicarà quinze dies abans, l'1 de setembre, l'última novel·la d'Andrea Bajani, del qual ja va traduïr El llibre de les cases ara fa tres anys. Es diu L'aniversari i ha estat el Premi Strega de 2025.
Un altre autor cabdal que torna a publicar aquest setembre és Joan-Lluís Lluís. L'escriptor rossellonès publica a Club Editor Una cançó de pluja, una història sobre un orangutan femella, Ella-Calla, que fuig d'un vaixell on està tancada amb vuit congèneres. Aquí comença una aventura singular amb una nova mitologia i personatges bèsties.
Toni Sala torna a L'altra Editorial amb l'obra que tanca la Trilogia del Mal, que va començar amb Els nois i va continuar amb Persecució. Ara Sala publica Escenaris, una novel·la en la qual «és una mort diferent la que fa de desllorigador». L'obra també parla «del teatre, la vocació, la solitud i l'aïllament».
Angle Editorial tradueix un clàssic de clàssics, La felicitat de Sèneca (versió de Núria Gómez Llauger), però també una novel·la moderna sobre «el Marroc dels vuitanta, un país escindit entre el desig de modernitat i la por de perdre la pròpia idiosincràcia». Es tracta de M'emportaré el foc, de Leïla Slimani (El país dels altres).
Ramon Llull per duplicat
El Llibre d'amic i amat de Ramon Llull serà doblement protagonista aquest setembre. Barcino recupera la versió «en català actual» que en va fer el poeta i novel·lista Sebastià Alzamora i, el mateix 3 de setembre, Barcino publica també publica un volum d'«assajos lírics sobre el Llibre d'amic i amat» de Vicenç Llorca: Entenguem-nos per amor té 65 reflexions que van precedides d'un versicle de l'obra de Llull.
L'altra aposta de Barcino és un volum amb dos poemaris de Maria Antònia Salvà, poeta mallorquina cada cop més reivindicada i, segons l'editorial, «la primera gran poeta en llengua catalana del segle XX». El volum 13 de la col·lecció Imprescindibles aplega Espigues en flor i El retorn, de Salvà.
ViBop Edicions edita dues petites joies: Terroir ficció, de Joan Carbó, una història que comença al massís del Garraf —i la seva història— i continua per Cinque Terre, la Borgonya i la Mosel·la per acabar en el concepte de mineralitat dels vins, i La copa d'or, una selecció de versos del poeta persa més important de l'edat mitjana, Hafez de Xiraz, provinents del seu Diwan i seleccionats i traduïts per Manuel Forcano. A les llibreries el 3 i el 17 de setembre, respectivament.
Raig Verd torna amb una novel·la de la gran Ali Smith, Gliff, una distopia on ningú no pot veure aquells que queden fora del sistema i «el Govern, amb la seva burocràcia implacable —explica l'editorial—, destrueix sistemàticament les llars marcades amb una línia vermella». Amb la doble garantia de l'autora i la traductora, Dolors Udina.
L'editorial Ela Geminada tradueix per primera vegada una de les primeres dones premis Nobel de Literatura que es van premiar, la noruega Sigrid Undset. Ha encarregat la versió catalana dels relats de L'edat feliç a Meritxell Salvany i arriba a les llibreries el 10 de setembre.
Sembra Llibres torna amb Filosofia en flames, de Xisca Homar. L'autora de Filosofia salvatge torna a barrejar actualitat i filosofia centrant-se en pensadors de tots els temps i llocs: Des de Sòcrates a Marina Garcès i de bell hooks a Franz Kafka, escriptores com Ursula K. LeGuin i Virginia Woolf, Maria Mercè Marçal i Hannah Arendt i autors com Kafka o Camus.
Anagrama presentarà La ciutat errant de Cesc Martínez (Manresa, 1974) que el 2019 ja va publicar en aquesta editorial Traça un perímetre. En aquest cas es tracta d'«un viatge entre el país real i el literari a la recerca d'una metròpoli sempre present i sempre llunyana». Paraula d'Anagrama.
També arriba la traducció de l'última novel·la de l'estatunidenc nascut al Vietnam Ocean Vuong: L'emperador d'Alegria, un relat on l'important és la relació entre un jove, Hai, i una anciana afectada per la demència. En aquest cas «un viatge inesperat a través dels laberints de la memòria i la identitat».
Les Hores publica El somni del jaguar, la novel·la més premiada de Miguel Bonnefoy, nascut a París el 1986, fill de pare xilè i mare veneçolana. L'acció se situa a Veneçuela i comença quan una dona muda recull un nadó abandonat a la porta d'una església. El llibre ha rebut el Premi Femina 2024 i el Gran Premi de Novel·la 2024 de l'Acadèmia Francesa que són una garantia de qualitat.
Pagès Editors ja ha editat Naturalistes morts, una novel·la de l'Anna Aguilar-Amat que promet perquè barreja no-ficció i alhora autoficció especular amb un estudi intens sobre el naturalisme científic i el literari a la Catalunya de principis de segle XX.
Al setembre, Pagès porta també a les llibreries una vida novel·lada molt interessant, la de la folklorista, compositora i poeta catalana Palmira Jaquetti. Meritxell Nus la reviu, pel Pirineu, rescatant cançons i creixent com a figura extraordinària de la nostra cultura, a Torneu-vos cant. Un gran títol.
William Faulkner torna a la col·lecció Mirmanda, d'Edicions del 1984, que el volen completament traduït al català. Ara arriba Els invictes, en la versió de la ja principal traductora de Faulkner, Esther Tallada. D'un altre autor «de la casa», Sorj Chalandon, arriba una altra novel·la que promet molt, Amb la ràbia al cos, que imagina la vida de l'únic noi que va aconseguir escapar d'un centre penal de menors de França el 1934.
Històries de presons
L'Avenç publica una joia testimonial que ha estat 50 anys arraconada, un diari de presó il·lustrat, obra de Roser Rius i Camps que va estar tancada a la presó madrilenya de Yeserías catorze mesos entre 1974 i 1975 per ser identificada com a militant de la Lliga Comunista Revolucionària. Memòria dibuixada és la «llibreta de presó» que va dibuixar durant aquella estada i les cartes que va escriure al seu marit. Roser Rius conversarà, a la Setmana del Llibre en Català, amb els autors de Trinitat, presó de dones ignorada, César Lorenzo i Carlota Falgueras en una presentació anomenada «Dones i resistència» (el 24 de setembre, a les 17.30 h).
El grup Abacus Futur aposta per una oferta molt diversa amb autors estrangers i locals. Ara Llibres presenta El meu refugi i la meva tempesta, l'autobiografia de l'escriptora índia Arundhati Roy, l'autora d'El Déu de les coses petites —novel·la que l'editorial també recupera aquest setembre.
A més, Ara Llibres (el món és dels valents!) inicia un segell d'assaig breu titulat Càpsula, amb Faraons de Silicon Valley d'Irene Cordón i 192 pàgines (per aclarir l'abast de la brevetat dels assaigs). La doctora en arqueologia de l'Autònoma de Barcelona explica amb els paral·lelismes entre els faraons i els caps de les tecnològiques californianes que «milers d'anys després, molts líders polítics i tecnològics demostren que les dinàmiques de poder han canviat menys del que podríem esperar».
Una altra novetat molt interessant és No va quedar res, de Maria Escalas, sobre la destrucció de Llers (Alt Empordà) a finals de la Guerra Civil, quan els republicans, abans de marxar, decideixen explotar el polvorí del poble i l'esborren literalment del mapa. La mallorquina Maria Escalas furga en aquesta absurda llaga provocada per la guerra —i les seues conseqüències.
Amsterdam porta un dels llibres que han estat finalistes del Booker Prize als Estats Units: La guardiana, de Yael van der Wouden, nascuda a Tel-Aviv el 1987 i professora de Literatura Comparada als Països Baixos, el mateix país on se situa l'acció de la novel·la quinze anys després de l'acabament de la Segona Guerra Mundial. Segons l'editorial parla «del desig, el trauma i la repressió dels sentiments».
Univers edita la segona novel·la de Maria Sellas Palat (Barcelona, 1995) que va debutar amb Drames per a principiants. Aquesta segona, Tot torna a començar, és una novel·la coming-of-age sobre una arquitecta jove.
La Casa dels Clàssics en prepara una de grossa, el Germinal d'Émile Zola traduït per Anna Casassas (560 pàgines), però caldrà esperar fins al 7 d'octubre.
Navona vol sorprendre amb una novel·la de Miquel Esteve sobre la relació entre un dels economistes més influents del segle XX, John Maynard Keynes, i el filòsof austríac Wittgenstein, tot plegat relacionat amb «els records del grup de Bloomsbury» (Virginia Woolf anc Co.). «El relat —afirma l'editorial— retrata una Anglaterra marcada per la repressió victoriana i la convulsió de les guerres, una època en què pensar i viure eren actes revolucionaris». Es titula Digue'ls que la meva vida va ser meravellosa.
Arcàdia publica el 16 de setembre un assaig del fotògraf i artista Joan Fontcuberta, Lliçons de coses. L'editorial adverteix que l'assaig «és fet des de l'experiència, a la manera d'una crònica de pensament visual, en què les intuïcions i les idees sorgeixen de la pràctica artística». L'objectiu és ajudar a «entendre la tensió que s'ha creat entre la imatge com a testimoni i la imatge com a gest crític, amb el pas de la literalitat a la simulació i la invenció, de la revelació a la rebel·lió.
La Segona Perifèria ja ha fet de les llibreries (des del 25 d'agost) la primera parada de la versió catalana de Ferrocarrils de Mèxic, una divertida novel·la de l'italià Gian Carlo Finni ubicada en el moment que els feixistes italians ja començaven a recular.
L'espurna de la història és un encàrrec seriós, però gairebé incomprensible, per al ferroviari protagonista (tot i ser una novel·la coral): la d'esbrinar tant com pugui de la xarxa ferroviària de Mèxic. La traducció de Pau Vidal és una garantia. I la novel·la s'ho val.