Històricament l’aristocràcia mallorquina vivia als edificis senyorials que tenia a Palma i passava l’estiu a les cases de les seves possessions -terrenys d’explotació agrícola- de la part forana, per evitar la calor molt humida que es patia a la capital.
Progressivament, els burgesos més rics imitaren els usos de la noblesa —a més de mesclar-s’hi a través de matrimonis, sovint de conveniència— i adquiriren possessions. Però a partir de l’últim terç del segle XIX això anà canviant, en el sentit que cada cop més plebeus palmesans enriquits es començaren a fixar en el turó situat a prop i a ponent de ...