A finals de maig passat es van complir dos anys de l'arribada de PP i Vox al Govern valencià. Des d'aleshores, els canvis s'han deixat notar en molts àmbits, també en l'educatiu, on l'aprovació de la Llei de llibertat educativa —i el seu efecte sobre la llengua— ha estat l'element que més titulars ha acaparat. Tanmateix, durant aquests vint-i-cinc mesos s'han produït canvis menys cridaners, però que denoten el tarannà ideològic dels responsables de la Generalitat. Canvis que tenen a veure amb la batalla cultural que desplega la dreta des de fa anys.
Un d'aquests canvis és el que té a veure amb els CEFIRE, els centres de formació, innovació i recursos educatius que proporcionen formació continuada al professorat, que depèn directament de la Conselleria d'Educació. L'organisme ha decidit retirar-se d'un seminari que està previst celebrar aquest juliol a la Universitat d'Estiu de Gandia i que duu per títol «Eixamplar la democràcia? Vessants de l'antifeixisme històric per a portar-les a les aules».
El seminari, que està programat per als dies 14, 15 i 16 d'aquest mes, està destinat, entre altres públics, a professorat de quart d'ESO i batxillerat, i compta amb la participació de docents universitaris i d'investigadors de reconegut prestigi, entre els quals acumulen múltiples beques d'investigació, premis acadèmics i universitaris, i projectes de recerca en l'àmbit valencià, espanyol i europeu.
Conselleria ja va desmantellar fa any i mig l'Aula de Memòria Democràtica
El seminari té el suport de la Càtedra Alfons Cucó de la Universitat de València I havia de tindre la participació del CEFIRE, tal com havia passat en totes les edicions precedents. Els responsables del curs, de fet, en tenien confirmació des de principis d'any. Tanmateix, el 30 de juny se'ls va comunicar que el CEFIRE s'hi despenjava.
Això té una doble conseqüència. D'una banda, perquè afecta el finançament del curs. D'una altra banda —i encara més important— perquè la retirada del CEFIRE suposa que l'assistència al curs no computarà com a hores de formació per al professorat, la qual cosa desincentiva la participació.
El seminari té previst abordar qüestions com ara la crisi de la democràcia; la conformació dels Fronts Populars a Espanya i França; la importància del referent antifeixista a la Guerra Civil Espanyola i a la II Guerra Mundial; les Brigades Internacionals, o la importància de l'antifeixisme en la construcció de les democràcies europees de postguerra.
No es tracta, en tot cas, de l'única formació a què el CEFIREha donat l'esquena. Ha seguit la mateixa pauta amb el curs «Història, memòria i didàctica del franquisme i la transició cinquanta anys després de la mort de Franco», organitzat per l'Aula d'Història i Memòria Democràtica de la Universitat de Valencià. Aquestes jornades estan programades en el Centre Internacional de Gandia els dies 19 i 20 de novembre i comptaven, de bon començament, amb la participació del CEFIRE.
També en aquest cas, l'organisme depenent de la Conselleria, s'hi ha fet arrere. Es dona la circumstància que aquest era un curs específicament dissenyat per a professorat de secundària. Estava previst que els experts de la Universitat de València en aquesta matèria hi actualitzaren els coneixements que s'han dut a terme en aquest camp d'investigació.
No tenir el suport del CEFIRE significa, també, que aquests seminaris i cursos no figuren en el catàleg de formacions disponibles que consulta el professorat per formar-se i, de retruc, millorar o consolidar la seua situació professional.
Aquesta dinàmica no és nova. L'abril de 2024, el CEFIRE ja va negar la certificació a unes jornades sobre memòria democràtica organitzades per l’Institut d’Educació Secundària Benigasló de la Vall d’Uixó, a la Plana Baixa.
L'aula incòmoda
La incomoditat del Consell de Mazón amb tot el que tinga a veure amb educació i memòria democràtica és ben palès. L'estiu de 2023, poques setmanes després d'arribar al Govern, la Conselleria de José Antonio Rovira va desmantellar l'Aula Didàctica de Memòria Democràtica que el Botànic havia posat en funcionament l'any 2022.
Durant l'any i mig que va estar en funcionament, l'Aula va desenvolupar diverses activitats destinades a ajudar el professorat a sensibilitzar l'alumnat en aquesta matèria. Entre més activitats, organitzaren: material didàctic per a les aules; un scape room en Sant Miquel dels Reis, que fou presó dels represaliats durant el franquisme; visites guiades al cementiri de Paterna (on afusellaren 2.238 persones) i al terrer; rutes per la València franquista, o tallers per aprendre sobre antropologia forense. Més de 2.000 estudiants van participar en aquestes propostes didàctiques.
Aquesta posició contrària a la memòria democràtica estan en línia amb el contingut de la Llei de concòrdia que Partit Popular i Vox van aprovar l'abril de 2024 i que va suposar derogar la legislació impulsada durant l'etapa del Botànic.