Si persistir és vèncer, a l'Associació de Juristes Valencians (AJV) ningú no li pot negar que la seua obcecació és digna de victòria. Aquesta entitat treballa des de fa una dècada per tal que les Corts Valencianes puguen legislar en matèria de dret civil, una opció prevista en l'Estatut (després de la reforma promoguda per Francisco Camps l'any 2006), però que el Tribunal Constitucional va foragitar amb consecutives sentències.
De bon començament, l'entitat va apostar per una reforma de la Constitució —un canvi mínim i quasi anecdòtic—, però aquesta opció se n'anà en orris per la negativa de PP i PSOE a tramitar aquesta iniciativa en la Mesa del Congrés dels Diputats. Això fou el gener de 2024 i va suposar una galleda d'aigua freda per a l'AJV.
Un any i mig després, però, els Juristes Valencians tornen a la càrrega amb una nova proposta a sobre de la taula: promoure una proposició de llei per derogar els decrets de Nova Planta amb què, entre 1707 i 1716, Felip V va abolir la jurisdicció i les institucions pròpies dels regnes que formaven la Corona catalanoaragonesa. És a dir, derogar els decrets que van liquidar el dret foral i així tornar a una mena de casella d'eixida.
La proposta de Juristes Valencians pot semblar extemporània, però, asseguren, no ho és pas. El recurs d'inconstitucionalitat que va presentar el Govern espanyol contra la Llei de règim econòmic matrimonial que va donar peu a la posterior sentència del Tribunal Constitucional —i les subsegüents sentències— citava el Decret de Nova Planta.
En concret, deia: «Tot recordant que el Decret de nova planta promulgat el 29 de juny de 1707 va suposar la definitiva abolició i derogació dels furs de València —que mai es van recuperar, a diferència del que va passar en altres territoris—, el representant del Govern de la nació conclou que després de quasi tres segles de vigència del dret civil comú en aquesta comunitat autònoma, el dret civil valencià que puga estar vigent és exclusivament de caràcter consuetudinari i vinculat essencialment a costums de caràcter agrari i pesquer, a més dels arrendaments històrics. Per això, tot i que l'opinió doctrinal majoritària admet la possibilitat de recuperar aquests costums, rebutja, no obstant això, la "recuperació romàntica i indiscriminada" del dret foral valencià. Així doncs, la raó de la impugnació de la Llei de les Corts Valencianes 10/2007 (Llei de règim econòmic matrimonial) radica en el fet que no reflecteix una realitat consuetudinària efectivament existent, com a condició constitucional imprescindible, sinó que la crea ex novo, sense connexió amb els seus usos vigents, tot tractant a més de ressuscitar pràctiques ja abandonades per haver estat formalment derogades».
«Estem convençuts —explica José Ramón Chirivella, representant de l'AJV— que la derogació del Decret de Nova Planta aplanaria el camí per a la recuperació del dret civil valencià». «És, a més, una forma de reparar una injustícia històrica», assegura.
Per això els Juristes Valencians fa mesos que treballen en diversos fronts. En primer lloc, el front autonòmic. Des de l'abril s'han reunit amb representants polítics de Catalunya i l'Aragó (a més dels valencians, clar) per tal de promoure que els parlaments es posicionen de forma favorable a la derogació. Del que es tracta és, en definitiva, de generar moviment, que se'n parle. Una mena d'internacionalització del conflicte.
A l'Aragó s'han reunit amb representants de la Chunta Aragonesista i del Partido Aragonesista, partits que han presentat una proposició de llei a les Corts. De fet, l'Estatut d'aquesta autonomia, en la seua disposició final primera, estipula que el govern d'Aragó ha de dirigir-se a l'Estat «amb l'objectiu de fer possible la superació històrica de les conseqüències negatives que, derivades dels decrets d'abolició foral de 1707, encara pateixen».
A Catalunya, Juristes Valencians s'ha trobat amb el PSC, Junts, Esquerra i els Comuns. En tots quatre casos, han trobat sintonia per part dels partits polítics, si bé la proposició de llei encara no ha passat pel plenari.
Al País Valencià, va ser Compromís qui aquesta setmana va dur la qüestió al plenari, per bé que tant PP com Vox van oposar-s'hi frontalment, en considerar-la una proposta «anacrònica». Com que tots dos partits tenen majoria absoluta, la proposta no va prosperar. La posició dels populars a les Corts, en tot cas, no deixa de ser cridanera: tot coincidint amb la commemoració del 25 d'Abril, el plenari de la Diputació de València va instar el Congrés i el Senat a la derogació. Els partits de l'oposició, de fet, no van perdre l'ocasió de tirar-li en cara aquesta contradicció.
Madrid té l'última paraula
L'altre front en què està treballant Juristes Valencians està obert a Madrid. Al capdavall, les iniciatives legislatives que s'han dut a Catalunya, País Valencià i l'Aragó són exhortacions perquè els parlaments autonòmics respectius insten el Congrés a derogar el Decret de Nova Planta. Són, doncs, una manera de situar el tema en l'agenda política. En realitat, però, és sobre el teulat del parlament espanyol que està la pilota.
Allà, a finals de maig, Compromís, Chunta Aragonesista, Més per Mallorca i en Comú van registrar una proposició de llei que explícitament demana la derogació. Recorden, en el text presentat a la Mesa, que aquells decrets firmats entre 1707 i 1716 van abolir de forma autoritària els drets històrics, institucions pròpies i sistemes jurídics d'uns territoris que fins aleshores havien conservat la seua autonomia.
«Acabar amb aquests decrets és el primer pas per poder recuperar el nostre dret civil valencià. És una exigència que figura en el nostre Estat d'Autonomia i que augmentarà el nostre autogovern», diu Àgueda Micó, diputada al Congrés per Compromís.
En tot cas, la presentació de la proposició de llei és el primer pas d'un tràmit que, previsiblement, es trobarà bona cosa d'obstacles, com abans havia passat amb la proposta de reforma de la Constitució. Grups com Junts o Esquerra Republicana ja s'han manifestat partidaris de tramitar la proposició.
«La hipotètica aprovació de la proposició de llei no tindria conseqüències pràctiques per a Catalunya, perquè ja podem legislar i legislem en matèria de dret civil. Tanmateix, fer aquest pas tindria un valor simbòlic. Els decrets de Nova Planta són la màxima mostra del centralisme espanyol i de la desaparició de les nostres estructures d'autogovern», exposa Josep Pagés, diputat de Junts al Congrés. És previsible que els diputats nacionalistes bascos i gallecs hi donen suport. Més imprevisible és la posició de la resta de socis de Sumar, grup que Àgueda Micó acaba d'abandonar.
En tot cas, per a la seua tramitació cal el suport explícit del Partit Socialista i és ací on sorgeixen alguns interrogants. Els socialistes —com també els populars— han demostrat en més d'una ocasió una doble cara en aquesta matèria: aproven a València allò que després neguen a Madrid. Va passar, per exemple, amb la proposta de reforma de la Constitució, sol·licitada des de les Corts pels socialistes i menystinguda al Congrés dels Diputats pels del puny i la rosa. Una mena de doctor Jekyll i Mr. Hyde que no auguren resultats positius per al propòsit dels Juristes Valencians. No s'ha de passar per alt, d'altra banda, que fou un govern socialista —el de José Luis Rodríguez Zapatero— el qui primerament va plantejar un recurs d'inconstitucionalitat contra una llei promulgada per les Corts en matèria de dret civil.
La veu dels juristes
Siga com siga, el debat sobre la viabilitat i la transcendència de la mesura està obert també entre els juristes. Cal destacar que la Constitució conté una disposició derogatòria que deixa en via morta les legislacions anteriors. És a dir, en teoria és com si a escala jurídica hagués fet taula rassa de l'ordenament jurídic pretèrit i, per tant, també del Decret de Nova Planta. És per això que no són pocs els juristes que no troben raó de ser a aquesta proposta impulsada per Juristes Valencians.
«És una proposta benintencionada, però soc escèptic respecte de la seua viabilitat», sentencia Joan Ridao, exdirector de l'Institut d'Estudis d'Autogovern de Catalunya, professor de dret constitucional de la Universitat de Barcelona i lletrat al Parlament.
Ridao recorda que la Constitució «en el millor dels casos, presenta un ampli marge d’interpretació, i, en el pitjor, pot esdevenir, com així ha estat, un vehicle perquè el legislador estatal faci un ús intensiu d’alguns dels seus títols exclusius o lectures expansives d’altres de menys específics fins a convertir-los en clàusules d’intervenció horitzontal omnipresents i hàbils per uniformitzar la legislació o disminuir el marge d’iniciativa normativa autonòmica, sobretot en el camp econòmic, administratiu o en el de l’exercici de drets».
F. J. Palao: «El decret d'abolició dels Furs és un cas excepcional de violència simbòlica contra el poble valencià»
Catalunya, al contrari que el País Valencià, sí que pot legislar en matèria de dret civil. «En part, això passa perquè durant el segle XIX el catalanisme polític modern, davant l'ofensiva codificadora de l'Estat, va posar la possibilitat de legislar en dret civil damunt la taula. Als anys trenta del segle passat, la Generalitat republicana va treballar molt el tema. Als anys seixanta, el franquisme va acceptar l'aprovació d'una compilació de dret civil de Catalunya», explica. Un procés similar van seguir altres autonomies com Euskadi, Navarra o Galícia. Però no al País Valencià.
Ridao lamenta, en tot cas, que des de fa gairebé dues dècades, el Tribunal Constitucional haja entrat en una espiral restrictiva a l'hora d'emetre sentències en l'àmbit competencial del dret civil. «Una interpretació moderna de les competències hauria de dur el TC a ser més flexible», explica aquest expolític, que anima les Corts Valencians a continuar legislant en aquesta matèria, amb l'esperança que la nova composició del TC derive en sentències més comprensives amb el legislador autonòmic.
Francisco Javier Palao, director fins a la seua extinció de la Càtedra de Dret Foral de la Universitat de València (càtedra liquidada per voluntat de Vox), té tota una altra opinió. «Si al segle XIX el dret civil valencià no es va compilar va ser perquè els ministres de Justícia a Madrid no van deixar que es fera quan es va crear la Comissió General de Codificació de 1843 i quan es va refer el 1876. En canvi, sí que van permetre la compilació del dret civil gallec bàsicament perquè el ministre de Justícia d'aleshores, Saturnino Álvarez Bugallal, era gallec», explica.
A parer de Palao, que no s'està de recordar l'esment al Decret de Nova Planta que han fet els advocats de l'Estat a l'hora de plantejar recursos d'inconstitucionalitat contra les lleis valencianes en matèria de dret civil, «si bé aquesta mesura pot tindre un vessant pràctic discutible, tindria un caràcter simbòlic molt potent».
«Va ser Pierre Bourdieu qui va establir el concepte de violència simbòlica. El decret d'abolició dels Furs, que ens va llevar la llengua, les lleis i les institucions, és un cas excepcional de violència simbòlica contra el poble valencià», exposa Palao.
Aquesta no és, en tot cas, la primera ocasió que es reclama la derogació del decret d'abolició dels Furs. Acció Nacionalista Valenciana ho va sol·licitar l'any 2014 i ho tornà a fer Compromís al Senat el 2016 i al Congrés el 2020. La proposta, però, mai ha arribat a rams de beneir. Tirarà endavant ara? I, en tot cas, servirà per a legislar en matèria de dret civil? Només el temps ho dirà.