«Amb les condicions que posa sobre la taula el Govern, aquesta opa hostil la podem donar per amortitzada, perquè no interessa els accionistes». Amb aquesta contundència es va manifestar dimarts el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre. La patronal catalana sempre s'havia manifestat reticent a l'operació empesa pel BBVA per absorbir el Sabadell.
Ho va fer l'any 2020, quan va tenir lloc el primer intent, i ho va tornar a manifestar l'1 de maig de 2024, quan pocs dies abans de les eleccions al Parlament l'entitat d'origen basc va fer pública una nova oferta per engrapar el banc que presideix Josep Oliu. Sánchez Llibre havia estat sempre insistent a l'hora de reclamar al Govern espanyol que obstaculitzara l'operació.
Per això l'anunci aquest dimarts de les condicions imposades per l'executiu de Pedro Sánchez a l'OPA han estat rebudes amb satisfacció en el teixit empresarial català. No només els grans patrons havien manifestat les seues reticències. També la mitjana i xicoteta empresa de Pimec hi era contrària des de bon començament. La seua oposició havia estat tan activa com la de la gran patronal.
Al capdavall, el Sabadell és un banc amb una gran implantació en el teixit empresarial català. Les pors que l'OPA significara menys competència bancària, d'una banda, i un allunyament de les necessitats reals del teixit productiu autòcton, de l'altra, eren ben fonamentades.
La possibilitat que el Sabadell acabe en mans del BBVA té transcendència financera, però, sobretot, simbòlica.
Aquest estira-i-arronsa —encara inconclús— s'ha viscut amb molta intensitat, quasi com una qüestió de punt d'honor. No s'ha de perdre de vista que Catalunya va perdre part del seu teixit financer durant el procés de reestructuració bancària que va emprendre el ministre Montoro en temps del Govern espanyol de Mariano Rajoy. El BBVA fou un dels grans guanyadors d'aquella fase de concentració: entre els anys 2012 i 2014 va acabar deglutint Unnim Caixa (fruit de la fusió de Caixa Manlleu, Caixa Sabadell i Caixa Terrassa) i sobretot Catalunya Caixa. Foren, en tot cas, operacions que van restar poder de decisió al Principat i que van evidenciar algunes febleses.
La possibilitat que el Sabadell acabe en mans del BBVA té transcendència financera, però, sobretot, simbòlica. Significaria, al capdavall, deixar CaixaBank com l'única entitat financera netament catalana. Suposaria també bascular definitivament el poder financer a Madrid, perquè, si bé el BBVA és una entitat d'origen basc, la seua activitat s'ha concentrat com més va més a la capital espanyola.
Retorn de seus i un aeroport que s'enlaire
Preservar el Sabadell té una importància geoestratègica per al Govern català i també per al teixit empresarial autòcton. La complicitat de les patronals amb el banc vallesà és total, més encara després que el passat gener la cúpula de l'entitat anunciara la seua decisió de retornar la seu social a Catalunya després d'haver-se instal·lat a Alacant l'any 2017 per les incerteses generades al voltant del procés. Al març, la Fundació "la Caixa" i CriteriaCaixa, hòlding inversor de CaixaBank, van anunciar també que retornaven al seu lloc d'origen. El desembre ho havia fet Ciments Molins.
L'empresariat català, doncs, surt de moment reforçat. Juny està sent un mes prolífic pels patrons. El posicionament del govern de Pedro Sánchez sobre l'OPA és la segona bona notícia que reben en poques setmanes. L'anunci de Salvador Illa de l'ampliació de l'aeroport del Prat va ser rebuda amb entusiasme per part dels patrons catalans. Aquests demandaven, de feia anys, la concreció d'una infraestructura que ha crescut a ritmes inferiors als del seu més directe competidor, l'aeroport de Barajas. L'ampliació, havia insistit Foment del Treball, era imprescindible per mantenir i ampliar els vols intercontinentals.