Les obres afectades per aquesta sentència són les pintures murals romàniques que es conserven al Museu Nacional d’Art de Catalunya i que provenen d’una col·lecció privada adquirida el 1936 per Josep Gudiol (Vic, 1904-Barcelona, 1985). Es tracta de les pintures murals de cinc arcs de la sala capitular del monestir, que van ser arrencades mitjançant el sistema de l’strappo (el mateix que es va fer servir, per exemple, a Taüll) i traslladades a Barcelona.
Gudiol les va comprar poc després que un incendi destruís bona part del monestir de Sixena i amenacés les obres murals que ara es reclamen (de fet, aquestes pintures van ser afectades pel fum d’aquell incendi, segons diversos estudis elaborats pel MNAC).
A diferència de les obres de Sixena que es van comprar en les dècades dels setanta i els vuitanta a la comunitat de monges que havien viscut a Sixena (i que una sentència anterior ja va fer traslladar des del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal), aquestes obres havien estat comprades quaranta anys abans (el 1936).
Segons explicava l’exdirector del Museu de Lleida Albert Velasco a EL TEMPS, aquestes pintures romàniques «van ser salvades —el que en quedava d’elles després de l’incendi— per Josep Gudiol amb diners aportats per la Generalitat de Catalunya, la mateixa institució a la qual ara alguns acusen de ser la culpable de l’incendi del monestir, quan està documentat que va ser cremat pels mateixos veïns del poble»: en un dels judicis sobre les obres del monestir, un alcalde de Vilanova de Sixena va dir que havia estat una columna d’anarquistes catalans que va cremar el monestir, però se sap que, en realitat, els responsables de l’incendi van ser veïns del mateix poble de Vilanova de Sixena.
La decisió actual del Tribunal Suprem considera que el MNAC no és el propietari de les pintures, sinó que les ha conservat durant dècades com a «dipositari».
El MNAC es va encarregar de presentat al Suprem diversos informes que desaconsellen un trasllat a Sixena pel bé de les pintures mateixes, que ara es conserven com a frescos traspassats a tela.
La doctora Simona Sajeva, una enginyera experta en conservació de pintura mural a qui el MNAC va demanar un informe, afirma que «el trasllat resulta impossible de fer sense danyar les pintures». Segons aquest museu: «La doctora Sajeva assenyala que és necessari mantenir els suports actuals per preservar les pintures. La separació d’aquests suports infligiria greus danys a les pintures i suposaria la pèrdua total de les parts restituïdes, que suposen el 30% del total, i tenen també un valor històric. D’altra banda, els suports, fets expressament per a la instal·lació al Museu Nacional d’Art de Catalunya, fan impossible el seu trasllat: les estructures dels arcs, tot i desmuntats, no caben pels accessos ni del museu ni del monestir i seria necessari enderrocar murs. Tampoc existeix un transport de les mides i amb les condicions necessàries».
El MNAC també «alerta que la documentació aportada pel Govern d’Aragó» sobre la manera com s’efectuaria el trasllat «no compleix les condicions mínimes exigibles».
Un estudi del CSIC sobre els efectes que va tenir l’incendi del 1936 i «l’exposició a altes temperatures» demostra la «completa alteració del color i la composició dels pigments, així com la notable reducció de cristal·linitat dels morters, que han perdut la seva capacitat de cohesió».
A més «l’anàlisi de les estructures sobre les quals estan instal·lades les pintures, de fusta i guix, demostren que són extremadament sensibles als canvis de temperatura i humitat» que implicaria el trasllat.
Un altre estudi de la Facultat de Biologia de la UAB ha estudiat els bacteris que afecten les pintures. Conclouen que «les condicions mediambientals controlades i estables a la sala del museu mantenen inactives els bacteris», però «un augment de la humitat de l’entorn o un canvi de microclima» facilitarà el creixement de microorganismes latents i la degradació de l’adhesiu de caseïna, un dels elements que s’utilitzen per traslladar les pintures amb el mètode de l’strappo.
El Tribunal Suprem prefereix arriscar-s'hi.