—Com està augmentant la proliferació dels discursos d'odi a l'àmbit digital?
—En dades quantitatives, és difícil saber-ho perquè els monitoratges són a una escala molt concreta. Tanmateix, sabem que és una problemàtica global. Estem veient que com més s'usen les plataformes digitals, els discursos d'odi proliferen encara més. Aquestes eines afavoreixen la polarització dels discursos, les respostes emocionals. I tot en un entorn en el qual no busquem ni informar-se, ni tampoc estem oberts a canviar d'opinió, sinó que només tractem d'enfortir el nostre punt de vista. L'anonimat, per exemple, fa que hi haja gent que se senta molt més lliure per contestar de manera agressiva. És molt complicat trobar gestos i actituds d'humanitat quan parlem per internet.
—Quina responsabilitat tenen les plataformes digitals en la propagació dels discursos d'odi?
—Tenen una responsabilitat enorme. Ara bé, no són els únics causants d'aquesta proliferació dels missatges d'odi. A mi m'agrada comparar aquestes plataformes, que són empreses, amb les indústries que produeixen escombraries químiques o altres que contaminen molt el medi ambient. Aquestes companyies estan sotmeses a regulacions nacionals i europees que marquen com s'ha de mitigar el seu impacte, així com s'han de tractar els residus que generen. De manera voluntària, no ho farien perquè aquests processos comporten uns costos importants per aquestes firmes. De la mateixa manera que ocorre en aquests sectors, també s'hauria d'obligar a tasques de moderació i fiscalització de l'algoritme a les plataformes digitals per evitar els missatges d'odi.
—Tanmateix, aquestes xarxes socials pressionen per evitar aquestes regulacions. No els interessen comercialment.
—Tant la moderació humana, a través de persones contractades per desenvolupar aquestes tasques, com la moderació algorítmica suposa un cost per a aquestes companyies. Encara més, si moderen els continguts, sabem que els seus guanys són inferiors. Els continguts que polaritzen, vinculats als missatges d'odi, són aquells que generen més impacte i, en conseqüència, més dades, publicitat i tràfic. Al remat, aquestes empreses no tenen cap mena d'interès en regular els continguts i, en cas que ho facen, és per la pressió d'associacions i organitzacions a favor dels drets humans, així com per una consciència social que empenta els governs a adonar-se que cal una regulació.
—La llei de serveis digitals que s'ha impulsat a la Unió Europea tindria aquest rol?
—Sí, perquè per primera vegada, i a escala europea, s'obliga les grans plataformes, a aquelles que tenen més de 45 milions d'usuaris a l'àmbit europeu, que són el 10% de la població europea, com ara Facebook, Instagram, TikTok o X, a fer un assessorament dels riscos per a la nostra societat i a desenvolupar unes mesures de mitigacions sobre temes importantíssims, com ara el contingut il·legal de pornografia infantil, d'imatges distribuïdes sense el consentiment dels afectats o d'audiovisuals lligats al que es denomina com a pornografia de venjança, una denominació que no m'agrada gaire. Estem parlant de continguts que ataquen els nostres drets fonamentals, com ara el dret a la igualtat, a la no-discriminació, la privacitat, el dret a la informació.
—Aquesta normativa ja és una consolidació de les advertències sobre els efectes que la desregulació pot suposar per a les nostres societats.
—Sí, sobre el risc que hi ha per a les nostres societats civils, per als processos d'eleccions democràtiques i per a la manera com fem informació política o sobre qüestions de salut pública. Si tornen al que va ocórrer durant la pandèmia i a tot allò que es va dir sobre les vacunes, ens adonarem de la quantitat de desinformació que hi havia. La normativa, a més, tracta la protecció dels menors, així com reconeix el risc amplificat que suposa la difusió de determinats missatges per a la violència de gènere i els impactes sobre la nostra salut mental i física pels seus dissenys addictius.
—Quin paper exerceix l'extrema dreta en l'expansió d'aquests discursos?
—Sabem que els partits i les associacions d'extrema dreta a Europa estan connectades moltes vegades amb grups racistes, de supremacisme blanc o amb espais misògins, com ara els incels. Les xarxes socials sovint són una eina molt útil per a aquests grups quan es tracta de construir comunitats, ja que els permet propagar desinformació. L'odi expandit per aquesta mena de grups podríem definir-lo com a interseccional, perquè és de gènere, racial, polític, contra determinades comunitats. Els grups d'extrema dreta estan llençant moltíssim contingut que, si bé igual no es podria considerar il·legal, sí que és indubtablement generador d'odi.
—Aquesta difusió de mentides deliberades, de desinformació que genera odi contra determinats col·lectius, acaba contaminant el debat públic.
—Desafortunadament, s'ha produït una contaminació elevada de l'opinió i de la discussió pública. De fet, hi havia una diferència entre la manera de redactar les notícies de molts espais digitals i les formes que emprava la premsa tradicional. Aquesta diferència s'ha difuminat perquè les xarxes socials s'han erigit en font primària.
—Vostè està especialitzada en l'odi que pateixen a les xarxes socials aquelles dones que es dediquen a la política. Hi ha singularitats en les estratègies i els missatges que pateixen aquestes dones a l'espai digital?
—La singularitat que he esbrinat i acreditat acadèmicament és que a les dones no se les insulta per les seues idees polítiques, ni tampoc per les seues decisions polítiques, sinó que sovint són atacades i víctimes de discursos d'odi per la seua simple presència a l'arena política. O dit d'una altra manera: no s'accepta que les dones es dediquen a la política i no estiguen recloses al seu rol tradicionalista de cuidar la llar, dels seus fills o de preparar el menjar. Molts dels insults, dels atacs, són dient-los a les polítiques que «tornen a la cuina» o que «són estúpides». Sovint, es posa en dubte la seua competència, simplement per ser dones, i els comentaris sobre l'aspecte físic, que hi abunden, estan relacionats amb la manera com vesteixen. Hi ha una doble vara de mesurar perquè als homes no se'ls jutja d'aquesta manera.
—Quines conseqüències tenen aquests atacs i qüestionaments constants a les xarxes socials per a millorar la presència de les dones a l'espai polític?
—Realment, empitjora el problema de la inclusió de la dona a la política. Els informes de diferents organismes i entitats ja assenyalen que, malgrat les quotes, encara estem lluny d'aconseguir la igualtat entre dones i homes en la representació política. Partint d'aquesta situació dolenta, l'estratègia d'odi a les xarxes contra les polítiques provoca que les dones, especialment aquelles més joves, consideren menys interessant i menys probable tenir una carrera política. Hi ha moltes polítiques que, arran dels atacs que reben, tenen menys activitat a la xarxa i, per tant, els acaba perjudicant en la seua projecció política, perquè aquestes plataformes socials són fonamentals per a vendre els seus missatges i poder guanyar eleccions.
—Al marge dels intents a la Unió Europea amb la llei de serveis digitals, quines altres mesures es podrien prendre per mitigar la propagació dels discursos d'odi a la xarxa?
—Per una banda, cal més educació digital, és a dir, aprendre com interactuar amb altres persones quan estem en les plataformes. És necessari tenir una alfabetització digital per ser conscients de la petjada digital que generem quan comencem a usar internet. D'altra banda, una possible regulació seria establir bosses de filtració de diferents paraules i missatges per evitar que es propaguen aquests insults i l'odi.