La millor novel·la de 2024 va ser, segons el jurat, La casa tapiada (Comanegra) de Julià de Jòdar, l’última seqüela de la trilogia L’atzar i les ombres, que també Comanegra va reeditar en un únic volum el 2022.
De Jòdar va recordar que ell escrivia sobre «la gent damnada i desatesa», un guant que va recollir la premiada per la millor obra poètica del 2024 en català (Contracant), Susanna Rafart: «Contracant són poemes dramàtics de veus, també silenciades i desateses, a través de l'arquitectura i els mites. És per a aquestes veus que he parlat».
El premi al millor assaig el va guanyar una obra de Neus Penalba que ja va obtindre l’any 2023 el Premi Joan Fuster d’Assaig que atorga —i edita— Tres i Quatre: Fam als ulls, ciment a la boca (una lectura de La mort i la primavera de Mercè Rodoreda). Va recollir el premi el director editorial de Tres i Quatre, Jan Brugueras, perquè Penalba imparteix classes a una universitat de Filadèlfia (EUA) i no s'hi va poder desplaçar. Des d’allà va enviar un missatge on descriu La mort i la primavera com «una novel·la sobre l'obsessió ideològica de tancar i vigilar permanentment les fronteres físiques del poble, però també la del darrer límit: la dels cossos que són frontera per a les ànimes que en volen fugir. La pluralitat d'evocacions històriques i de lectures en clau distòpica que, des del nostre present, accepta la novel·la rau en la seva vaguetat espacial i temporal».
El còmic més ben valorat pel jurat dels Crítica Serra d’Or va ser una obra del ninotaire Jaume Capdevila Kap, que va agrair a Jaume Barrull, responsable de còmic (Doble Tinta) a Pagès Editors, que el convencés a fer el salt a la novel·la gràfica i va celebrar haver rebut «aquest premi sense dotació econòmica», perquè, segons ell, a Catalunya la qualitat dels premis és inversament proporcional a la dotació econòmica que els pertoca.
L’últim guanyador del Premi Joan Fuster d’Assaig, el de 2024, Eusebi Ayensa, també va rebre un premi Crítica Serra d’Or però en la modalitat de Traducció. La Poesia completa de Konstandinos P. Kavafis editada per Flaneur en dos volums ha merescut el reconeixement del jurat per l’esforç de la versió catalana aconseguida per Ayensa. A l’assaig guanyador del Premi Octubre també reflexiona sobre la seva influència en la nostra literatura a El bell viatge. Kavafis a la cultura catalana. Ayensa va llegir un poema de Kavafis sobre un poble grec que va perdre la llengua, els posidoniates, amb la voluntat que serveixi d’avís per als catalans i «no premonitori».
El jurat de Recerca va premiar una obra d’Albert Rossich, Del naixement del teatre modern al neoclassicisme ( seglesXVI al XVIII), editat per la Universitat de Barcelona; Una vida en deu equacions (IEC), del físic i poeta David Jou, i la traducció de L’Atlàntida de Verdaguer (Atlantis) a l’anglès per Ronald Puppo (editada per Fum d’Estampa Press, que precisament acaba de publicar una traducció de Crisàlide. Simfonia en si menor, de Susanna Rafart, a l'anglès).
En Arts Escèniques el premi a la Trajectòria va ser per a la directora de teatre i dansa Inès Boza; el millor espectacle per a Tots ocells de Wajdi Mouawad dirigida per Oriol Broggi; el Millor Creador Teatral, Jordi Oriol, i la Millor Aportació a l’Escena Contemporània la companyia Centaures Produccions d’Albert Arribas.
Pel que fa a la literatura infantil i juvenil, el premi a l’obra dirigida al Públic Infantil va ser per a Finestres, de Dani Espresate i il·lustracions de Marta Comín; la Juvenil per a La veritable història de la Flora Pomerània d'Anna Vilar (text) i Jordi Vila Delclòs (il·lustracions) i el de Coneixements per a 72 dies i un vestit (A Fin de Cuentos, 2024), amb text de Pep Molist i il·lustració d’Ina Hristova, i el millor Còmic Infantil i juvenil per a la trilogia Noceà de Ricard Efa (MaiMés). Ell va llençar el missatge més optimista: «Escolteu la joventut sense paternalisme ni condescendència».