No eren poques les veus de l’entorn de Junts que demanaven impedir una moció de censura contra la batllessa de Ripoll, Sílvia Orriols. Ahir mateix, la periodista Pilar Rahola assumia el relat de la líder d’Aliança Catalana i definia la possible moció de censura com «un cop d'estat». Ho va dir primer Orriols, en un especial de Catalunya Ràdio; i ho va repetir més tard Rahola en una de les seues intervencions audiovisuals.
I, finalment, Junts, el partit que havia d’ocupar l’alcaldia amb Maria Soldevila al capdavant, s’ha fet enrere. Tot i criticar durament la batllessa de Ripoll, a qui acusen «d’incapacitat per arribar a acords», «d’instal·lar-se en la confrontació sistemàtica», «d’instaurar un règim personalista» i «d’atiar una confrontació social entre els ripollesos per tal d’assegurar l’alcaldia», en un mateix comunicat el partit presidit per Carles Puigdemont assegura que «no és viable substituir un govern en minoria per un altre en minoria».
També calculen que, amb una moció de censura, «l’alcaldessa augmenti el victimisme i atiï una confrontació social de difícil reconducció», i demanen que l’alternativa que sorgisca a Orriols siga «forta i amb un gran suport popular». Tot després d’acusar la batllessa, també, de no tindre «cap límit ètic per aconseguir el seu propòsit».
Escenari
D’aquesta manera, Sílvia Orriols, líder d’Aliança Catalana i portaveu d’aquest partit al Parlament, continuarà com a batllessa de la capital del Ripollès com a mínim fins al 2027. L’alternativa era un govern liderat per Junts i integrat també per Esquerra Republicana, que podia optar a accedir a l’alcaldia durant l’últim tram de la legislatura.
També es va arribar a dir que el PSC s’integraria en aquest nou govern, si bé el partit no havia confirmat aquesta possibilitat. Sí que semblava clar que els socialistes donarien suport a la moció que s’havia de plantejar. També ho faria la CUP, tot i que no aspirava a integrar-se en el govern local que finalment no s’ha constituït.
Futur
Una de les pors que generava aquesta moció són els precedents que s’han generat en situacions com aquesta. La més coneguda és la de Xavier Garcia-Albiol, que va ser apartat de l’alcaldia de Badalona el 2015 amb un pacte de totes les esquerres, que va comptar també amb el vot de l’antiga Convergència Democràtica després de les eleccions municipals. Albiol va tornar a l’alcaldia el 2020 després de la dimissió de l’alcalde socialista Àlex Pastor, i en les últimes eleccions locals el PP es va imposar amb majoria absoluta clara, després de sumar 18 dels 27 regidors que té el consistori.
Aquest precedent i d’altres feien pensar que Ripoll podia experimentar un desenllaç similar si Orriols era apartada de l’alcaldia gràcies a l’aplicació d’un cordó sanitari. Dins del grup municipal de Junts semblaven disposats a fer el pas. Si més no Maria Soldevila, la qual havia d’esdevenir batllessa i s’havia exhibit de cara al públic amb un perfil tècnic adreçat senzillament a garantir l’estabilitat del govern local amb l’aprovació dels pressupostos, objectiu que Orriols no va aconseguir per manca de suports.
Per cert, Junts va perdre cinc regidors en les últimes eleccions municipals, i se'n va quedar només amb tres. Caldrà veure si aquest moviment li dona rèdits o castiga la formació encara més de cara als pròxims comicis.