L'empresari Vicente Huerta va convertir-se durant anys en una mena de Pare Noel particular per a l'exconseller de Governació i responsable llavors del servei aeri d'extinció d'incendis, el popular Serafín Castellano. Huerta va regar-li caceres, munteries, rifles, àpats, nits hoteleres i, fins i tot, li entregava diners en metàl·lic quan l'exdirigent del PP volia algun capritx. El contractista va erigir-se en el seu caixer automàtic.
A canvi de les prebendes i els presents, Castellano va obrir de bat a bat l'administració valenciana i, més concretament, el departament que encapçalava a la firma Avialsa. Segons acredita la sentència de l'Audiència Nacional, que condemna l'antic capitost de la formació de la gavina a un any i nou mesos de presó per la seua implicació al càrtel del foc, la conselleria de Governació va abonar de manera «indeguda» i «arbitrària» tres factures per valor de 874.676 euros, 118.322,40 euros i 904.407,28 euros.
Encara més, va atorgar a Avialsa tres contractes d'11,5 milions d'euros, 35,1 milions d'euros i 67,3 milions d'euros que haurien d'haver-se declarat «deserts». Avialsa va facturar a la Generalitat Valenciana un total de 151,5 milions d'euros entre els anys 1999, amb els populars al capdavant de l'executiu valencià, i 2017, amb el gabinet de les forces botàniques assumint l'herència anterior.
Pagaments «indeguts» i un Volkswagen
A cada expedient de contractació entre la companyia de Huerta i la Generalitat Valenciana del PP, es produïen accions anòmales. Fins i tot, quan encara no havia arribat Castellano a la direcció de la conselleria responsable de l'extinció d'incendis. Un exemple és un contracte per valor de 6,9 milions d'euros per al període 1999-2001. En gener de 2002, i una vegada s'esgotava el temps d'adjudicació, es va formalitzar una pròrroga per un import de cinc milions d'euros sense que, segons afirma la sentència, «conste cap motiu, ni justificació a la memòria de l'expedient».
Avialsa va obtenir un altre contracte per al període 2004-2007 marcat per l'ombra de les irregularitats. La licitació estava xifrada en 6,6 milions d'euros, però «es produïren successives pròrrogues i modificacions contractuals que comportaren un increment del cost per a l'administració d'un 235,92% respecte de la contractació inicial». Arran d'aquelles decisions, la companyia de Huerta va obtenir 8,9 milions d'euros de manera extraordinària.
El contracte, al seu torn, va estar sotmès a dues modificacions més per imports de 623.858 euros i 672.945 euros que en cap dels dos casos «consta el motiu». «De la primera, no consta la memòria justificativa; i de la segona, encara que s'expressa que s'afegiria a la prestació un avió amfibi semipesant, no consta el motiu d'aquesta addició», narra l'escrit judicial de l'Audiència Nacional.
En 2006, el rei de les adjudicacions per a la prestació del servei aeri d'extinció d'incendis al País Valencià va assolir un contracte de poc més d'un milió d'euros. Arran de l'aplicació d'una reducció del temps de contractació, l'import va quedar-se en 200.355 euros. Ara bé, i segons l'òrgan judicial, «mitjançant una conducta fraudulenta i arbitràriament improcedent» Avialsa va percebre la resta de la quantitat inicial, és a dir, 874.676 euros. «Amb l'auxili del ja mort Pedro Hidalgo [llavors director general d'Interior], Avialsa va aconseguir que l'administració satisfera indegudament 874.676 euros», constata la sentència.
La sala apunta que aquest alt càrrec del PP va validar un altre rebut en benefici de la companyia de Huerta per valor de 118.322,40 euros. «A pesar de la inexistència de contracte fins al 12-12-2006, la inexistència d'actes d'inici i finalització del servei, així com de parts mensuals de treball, Hidalgo, a petició de Huerta, va emetre, a efectes de pagament i de manera arbitrària, les al·ludides certificacions i actes de conformitat amb el servei prestat (suposadament) en relació amb les expressades factures, les quals foren efectivament satisfetes per part de l'administració i comptabilitzades per la pagadora i l'arbitrària beneficiària», desgrana.
A canvi d'aquesta intermediació, l'Audiència Nacional acredita el suborn que va percebre el director general d'Interior d'aquella Generalitat Valenciana del popular Francisco Camps: «Hidalgo es va entendre amb Huerta per a rebre posteriorment per a ús i matriculació a nom del seu fill, un Volskwagen Touareg [...], valorat en no menys de 46.742,60 euros». El cotxe havia estat adquirit abans per Avialsa amb un cost de 86.400 euros.
Via oberta als sobrecostos
Amb Castellano al capdavant de la conselleria de Governació, van entregar-se contractes a Huerta que haurien d'haver-se declarat deserts. A finals de 2007, per exemple, l'exdirigent del PP va concedir un contracte per valor d'11 milions d'euros a l'empresa Avialsa «malgrat la manca de disponibilitat dels avions indicats» i «en expressar un compromís d'adquisició [d'aquests avions] que després no es va complir».
En juny i agost del 2008, la companyia de Huerta va enviar dues comunicacions al conseller sol·licitant una modificació dels plecs perquè no havia rebut els avions que, segons deia, havia demanat i estaven previstos en les bases de la licitació. La demanda va acceptar-se «sense cap variació del preu» del contracte, segons ressalta l'Audiència Nacional, i firmant-se un nou contracte. En abril del 2009, Avialsa «reiterava que seguia sense disposar dels avions inicialment oferits», amb la qual cosa demanava una altra modificació del contracte sense alterar el preu. La petició va ser complida.
Si en juny del 2009 es firma un nou contracte amb els nous canvis per a l'etapa juliol-setembre d'aquell any, més tard es faria «una pròrroga injustificada i arbitrària per part del conseller Castellano, mitjançant una resolució del 30 de desembre del 2009, formalitzant-se per un import de 341.769,69 euros». «En relació amb aquest expedient, es va produir [...] un pagament injustificat d'una factura per un import de 904.407,28 euros», indica la sentència, que apunta com va materialitzar-se gràcies a una resolució firmada pel mateix conseller del PP.
«El servei en qüestió al qual es referia la factura i, com s'ha indicat, no hauria d'haver estat objecte de formalització de cap contracte i, en cap cas, hauria d'haver-se satisfet per part de l'administració regional», sosté la sala de l'Audiència Nacional, que detalla totes les anomalies: «De fet, mancava de consignació pressupostària en el moment de l'autorització de la despesa; no s'havia respectat cap pauta subjecta a la publicitat i la concurrència exigida en els plecs; no s'havia aprovat per cap òrgan de contractació, ni en cap clàusula administrativa reguladora de cap contracte; s'havia omès la fiscalització prèvia de la despesa i tampoc existia cap aprovació de la despesa per l'òrgan competent».
A totes aquestes irregularitats, se sumava que «la resolució aprovatòria de la despesa [...], no concordava amb el que s'especificava a la factura [...]; no constava el motiu de la realització d'aquells serveis, ni en què consistiren; no constaven les perceptives actes d'inici i de finalització d'aquests serveis extraordinaris, ni parts mensuals de treballs en conformitat». En el cas d'un altre contracte, adjudicat per tramitació urgent i xifrat en 22,6 milions d'euros, es van fer dues modificacions que suposaven atorgar 761.797,50 euros més al beneficiari i una revisió de preus que suposava afegir-li 147.678, 96 euros. Més tard, s'aprovaria una pròrroga d'11,6 milions d'euros.
«En suma, el cost total del contracte per obra de modificacions, revisions de preus i pròrrogues va ascendir a 35,1 milions d'euros, la qual cosa representava un 155,24% més en relació amb l'import de l'adjudicació originària», remata la sentència de l'Audiència Nacional. És el rebut que van pagar els valencians arran del càrtel del foc que va liderar l'empresari Huerta al País Valencià i que va tenir a l'exconseller Castellano com el principal protagonista polític.