A Serafín Castellano, zaplanista irredempt que va convertir-se a la fe popular que pregonava l'expresident valencià Francisco Camps, va condemnar-lo aquella estampa. Els animals morts abatuts i els somriures amb el contractista inauguraven una caiguda política d'una de les figures rellevants de la llarga època d'hegemonia del PP al País Valencià. La seua participació en una mena de càrtel del foc va abrasar-lo políticament.
Castellano va encapçalar la conselleria de Governació, va ostentar la secretaria general del PPCV i, fins i tot, fou delegat del Govern espanyol al territori valencià. Una carrera prolífica que va truncar-se amb aquella detenció un 29 de maig del 2015. Feia escassos cinc dies que els conservadors havien perdut el seu poder omnímode a la Generalitat Valenciana i l'esquerra —en forma de tripartit parlamentari— havia retornat al capdavant de l'administració valenciana.
Aquell «quina hòstia, quina hòstia» pronunciat per l'exalcaldessa de València, Rita Barberá, a l'orella de Castellano era una predicció involuntària de la sort de l'antic responsable dels populars sobre els incendis i les inundacions. El vell capitost dels populars valencians ha estat condemnat aquest dijous per l'Audiència Nacional a un any i nou mesos de presó pels delictes continuats de suborn, prevaricació, malversació i falsedat en document oficial. Un càstig mínim arran del seu reconeixement dels fets i l'assoliment d'un acord de conformitat amb el Ministeri Públic.
Contractes captius
La sentència de l'Audiència Nacional narra com va funcionar una trama que va acaparar i repartir-se els contractes d'extinció d'incendis amb Castellano com a protagonista. «Entre 1999 i 2018, un grup d'empresaris del sector de la navegació àrea d'extinció d'incendis, després de concertar-se per a repartir-se geogràficament els concursos públics licitats a escala nacional, desenvoluparen a dintre els grups empresarials i les societats que representaven, les conductes il·lícites que es descrivien, contant, en alguns casos, amb la col·laboració d'autoritats i funcionaris públics amb competència en la matèria», desgrana la sala. Entre ells, hi estava Vicente Huerta, d'Avialsa i contractista predilecte de l'exconseller del PP.
La manera de funcionar d'aquest càrtel va consistir en «la fundació i posterior funcionament estable i permanent d'una associació de les persones i les empreses assenyalades del sector de la navegació àrea que, amb previs pactes clandestins i ànim de lucre, imposaven a les administracions contractants preus superiors d'aquells que es derivarien de la lliure concurrència». Ho feien a través «d'un repartiment fraudulent del mercat, la licitació per part dels associats acusats amb torns i ofertes prèviament pactades entre ells o mitjançant la concurrència d'un sols dels concertats».
Els empresaris, a excepció de determinats casos, «actuaven davant l'administració en els processos de contractació amb una enganyosa posada en escena, que aparentava la lliure concurrència, mitjançant la qual obtenien l'adjudicació contractual per a qui s'havien proposat». En altres ocasions, però, van assolir els contractes desitjats «amb l'auxili il·lícit d'autoritats i funcionaris públics». En el cas del País Valencià, gràcies a l'actuació de Castellano i l'exdirector general d'Interior, Pedro Hidalgo, qui va faltar.
Els contractistes, d'acord amb la sentència, «van delimitar per a cada un dels anys el total de la flota disponible per al conjunt dels socis, establint un estricte torn rotatori per optar a incrementar les contractacions amb administracions públiques, si bé això no afectava les pròrrogues de contractes vigents». Per si encara no fora suficient, «van fixar zones d'influència i d'adjudicació de cada companyia, de manera que si es convocava un concurs en una zona sobre la qual l'empresa tenia ja contractades les aeronaus, seria aquesta empresa la que presentaria una oferta en condicions d'èxit, però utilitzant l'avió de l'empresa que tenia adjudicat el torn rotatori en aquell moment».
Arran d'aquesta organització delictiva, Avialsa tenia preferència al País Valencià i Catalunya; el Grup Ridao a les Illes Balears, Castella la-Manxa, Andalusia i Galícia; Trabajos Aeros Espejo a les Canàries i Andalusia, i FAASA a Castella i Lleó i Andalusia. A Portugal, tenia via privilegiada Cegisa. «Van fixar i executar acords per aconseguir les adjudicacions, acudint únicament una Unió Temporal d'Empreses (UTE) per a la qual es contemplaven les disponibilitats d'avions i es predeterminava qui seria el seu gerent o representant», apunta la sala.
En algunes ocasions, fins i tot, «es decidia que no acudira ningú a presentar una oferta o licitar, per ocasionar que en una nova convocatòria s'inflara el preu final per part de l'administració pública, o presentar ofertes 'reclam' servint-se de la possibilitat de presentar una oferta concertada i successivament diverses empreses del grup perquè la diferència amb l'import finalment contractat fora més gran i s'obtingueren beneficis més grans». «Actuaven pactant l'obstaculització de la compra d'avions a un proveïdor que no fora del Grup Avialsa, com en el cas de l'empresa Lassa, sent així l'única proveïdora d'aeronaus», agrega.
Els suborns de l'exconseller
El contractista Huerta va desplegar una pluja de regals per a guanyar-se el favor de l'administració valenciana del PP. En el cas de l'exdirector general d'Interior, Pedro Hidalgo, l'empresari va atorgar-li un cotxe Volkswagen valorat en 46.742,60 euros per a l'ús del seu fill. Era la contraprestació per haver facilitat l'obtenció d'una adjudicació per valor de 874.676 euros. Ara bé, la sentència puntualitza: no queda acreditat que el descendent fora conscient que el vehicle era producte d'un intercanvi de favors.
L'adjudicatari estrella d'aquella època a l'àmbit dels serveis aeris d'extinció d'incendis «mantenia una intensa relació amb Castellano». «Ambdós, i la família i els amics de Castellano compartien múltiples activitats d'oci en les que fixaven la manera de procedir per al lucre del primer i les seues empreses a través de la contractació pública amb l'administració regional. Huerta, a canvi, realitzava regals i pagaments a Castellano i a qui eren, teòricament, convidats d'aquest», detallen.
«S'entenien entre si perquè en benefici d'Avialsa T35, s'ampliaren contractes a costa de l'erari públic i mitjançant pròrrogues indegudes; s'ometera la imposició de penalitzacions per incompliment de les condicions fixades; s'adjudicaren i es firmaren contractes, sense declarar-los deserts com procedia, davant l'incompliment de clàusules establertes en els plecs i que es satisferen indegudament quantitats importants», aprofundeixen. A través de societats o de manera personal, Castellano va rebre del contractista caceres, allotjaments, viatges, material cinegètic, diners en metàl·lic i altres presents com ara baüls amb cuixots 5J.
Els regals, d'acord amb l'Audiència Nacional, es traduïren en múltiples caceres i munteries; en material per activitats cinegètiques com ara un rifle de 1.861 euros, i en allotjaments en establiments hotelers d'Albacete i Altea (Marina Baixa). Els diners de Huerta també serviren perquè l'exdirigent del PP gaudira de sopars, menjars i serveis de càtering. En total, Castellano va percebre regals per un import no inferior als 167.177,02 euros, als quals «s'han d'afegir entregues puntuals de diners per a despeses». Els suborns que van situar l'exconseller a l'ostracisme polític.