Hemeroteca

Homenets

Quan ha estat nomenada com a premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Marta Pessarrodona ha citat un article publicat en EL TEMPS en què exigia més dones que obtingueren aquest guardó. Rescatem aquest article publicat el 20 de juny de 2006, en el número 1149 d’aquesta revista.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

No puc ser més feliç que felicitant l'historiador Josep Termes per la recepció del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que es mereix absolutament, al meu entendre. Ni puc ser més desgraciada pel desgraciat (redundància, com l'anterior, del tot volguda) comentari d'algun membre del jurat d'aquest premi.

Anant per parts, em vaig assabentar tard de la concessió del premi. Concretament ho vaig saber a través del programa de TV3 de Mònica Terribas (genuflectori), que va entrevistar el guardonat historiador, qui va cloure l'entrevista dient el molt feliç que el feia que l'entrevistés una dona jove i de bon veure. L'endemà, camí d'Alcoi, d'alguna manera, ja no recordo quina, em va arribar el comentari d'un membre del jurat que atorga el premi, de qui no vull ni saber el nom. A la pregunta d'algun/una periodista respecte a la poca presència femenina entre els guardonats amb la "col·liflor natural" (Mercè Rodoreda dixit) no se li va acudir res més bo que dir que, si no hi havia dones guardonades, és perquè, ara mateix, no n'hi ha de la "talla" (com es feminitzen alguns mascles, per cert, i fins i tot l'enfilen per la modisteria!) d'una Clementina Arderiu (per cert també, no guardonada) ni de les guardonades Mercè Rodoreda ni de Teresa Pàmies. Amén. Fins aquí, dubto molt que a l'única, per sort, vivent de les dues guardonades esmentades li fes gaire gràcia el comentari.

Òmnium Cultural (genuflectori també) que atorga el premi pot donar-lo a qui vulgui i, també, pot tenir el jurat que vulgui, però modestament li recomanaria que s'ajorni una mica, que augmenti la dotació del premi, que, ara mateix, no és ni notícia de portada de diari en molts casos, i que amonesti per troglodita el jurat que fa declaracions pèssimes de pur estantisses. Han oblidat tots plegats que estem al segle XXI? Han oblidat que som ja hereves i hereus d'un segle de les dones, àdhuc a Catalunya o, si es vol, als Països Catalans? Per cert, un concepte en el qual, encara que no estigui de moda política, encara crec.

Josep Pla va popularitzar els seus "homenots". No dubto a creure que, cas de viure, faria de Josep Termes un "homenot" i, per adobar-ho, com a bon misogin, li riuria la gràcia de la flor que Termes va llançar a la periodista televisiva. Com deia Maria Aurèlia Capmany, no és veritat que l'home català no sigui masclista (jo en diria matxista, neologisme, pensant en el popularitzador del vocable, Hemingway, qui pensava en el macho style dels seus estimats torejadors). Passa, però, que a diferència del masclisme extremeny o andalús o gallec, per exemple, no és el de "pisa, morena", és més subtil i, en conseqüència, més perillós. (Insisteixo: això ho deia la Capmany.) Tan perillós és el masclisme o matxisme català que converteix un home no en un homenot ans en un homenet, per més que formi part del jurat d'un premi que vull creure prestigiós.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.