Fake news

L'ofensiva del Consell contra els crims d'odi

La creació d'una Xarxa Antirumors contra les fake news o l’obertura d’un Observatori Valencià per a la prevenció dels delictes d’odi són algunes de les mesures que contempla l’Estratègia valenciana consensuada entre la Generalitat i 77 col·lectius. L’objectiu: acabar amb les discriminacions i la intolerància.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

En 2017, es produïren 1.419 delictes d’odi a l’Estat espanyol. 121 d’ells tingueren lloc al País Valencià, que es convertia en el cinquè territori amb més agressions d’aquest tipus. Tot i la gravetat de les xifres, l’Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europa adverteix que només representen la punta de l’iceberg. Solament denuncien un 10 % de totes les agressions situades baix el paraigües de l’odi al diferent. La resta queden silenciades. Resulta trasbalsador adquirir la consciència de víctima; per a moltes persones, ho és més encara tractar de denunciar-ho, i així ho adverteixen des de l’Agenda Valenciana de la Igualtat en la Diversitat.

Esta xacra s’incrementa amb la difusió de notícies falses, les conegudes com fake news, reproductores de prejudicis i estereotips. Per a lluitar, entre altres coses, contra aquestes peces que conreen la intolerància, naix l’Estratègia Valenciana per a la Igualtat de Tracte, la No Discriminació i la Prevenció de Delictes d’Odi 2019-2014. La iniciativa ha sigut presentada aquest dijous per la vicepresidenta i consellera de Polítiques Inclusives i Igualtat, Mònica Oltra, i el secretari de l’Agenda Valenciana de la Igualtat en la Diversitat, José Lamo i Pastor. Un projecte emmarcat en la línia de treball de la Generalitat Valenciana, on “es pretén avançar cap a una societat que reconega la diversitat com l’enriquiment col·lectiu”, ha destacat la vicepresidenta.

En ella, participen 77 organitzacions socials en representació de diferents col·lectius: les persones migrants, famílies amb pocs recursos o pertanyents al moviment LGTBI. Un projecte que contempla la creació d’una Xarxa Antirumors, per acabar amb estos prejudicis que, segons la consellera “dificulten la convivència”. Esta xarxa comptarà amb uns agents que s’encarregaran de combatre les “falses creences”. També planteja la creació d’un Observatori Valencià que coordine totes les actuacions de l’estratègia.

“Celebrem que s’haja tingut en compte als col·lectius per desenvolupar aquesta proposta”, ha destacat Miquel Ramos, periodista i tècnic de CEAR-PV, en el debat moderat per José Lamo, precedent a la presentació del projecte. Ramos també ha assenyalat que “tant els mitjans com els polítics han d’assumir la responsabilitat que tenen”.

L’expert en extrema dreta i delictes d’odi ha alertat, als seu torn, dels “laboratoris d’odi”, on diversos col·lectius “estan interessats en desfer la convivència democràtica”. “Existeix una batalla cultural entre aquells que sempre hem defensat els drets humans i aquells que parlen de qüestions xenòfobes”, ha afegit en referència a la ultradreta, la mateixa que “normalitza el discurs [de la intolerància]”.

Agressions a manifestants per part de l'extrema dreta el 9 d'octubre de 2017  | Miguel Lorenzo 

En aquestes intervencions, també ha participat l’activista i gerent de Jovesolides, Boutaina El Hadri. El Hadri s’ha definit com a dona marroquí, musulmana i “amb sobrepès”, i ha advertit de la “discriminació interseccional” que pateixen moltes persones sotmeses a diverses desigualtats (de gènere, de raça, d’orientació sexual, etc.). L’activista ha relatat que, fins i tot, ha experimentat discriminació en espais de mitjans de comunicació –en concret, a À Punt- en els quals se suposa que estan sensibilitzats amb el tema. En una tertúlia, mentre a la resta d’espanyols els denominaven amb el seu càrrec professional, a ella l’etiquetaven com a “migrant”.

Assenyalar la diversitat

Un mapa del País Valencià completat amb triangles invertits de diversos colors obria la presentació de l’estratègia. Uns triangles que recorden a la simbologia que s’emprava en els camps de concentracions nazi per etiquetar els presoners. Així, el groc marcava als jueus; el granat, a les persones gitanes; el rosa apuntava als homes homosexuals; el violeta servia per a separar als testimonis de Jehovà; els verds, per qui havia comés algun delicte; el roig pels que professaven una ideologia contrària al règim nazi; el blau, per les persones migrants; i el negre, les dones lesbianes, prostitutes i persones amb discapacitat o amb problemes de salut mental.

Marques que adquireixen un nou significat: la reivindicació. “Consisteix en convertir el símbol de l’horror en el símbol de la diversitat”, ha afegit la vicepresidenta. Una multiplicitat de veus entre les quals s’han consensuat sis línies: la sensibilització, la prevenció dels delictes d’odi, la detecció dels diferents casos, l’atenció a les víctimes, la memòria i el registre dels casos i la coordinació entre els distints agents socials per poder erradicar la violència causada, en molts casos, pels prejudicis i la intolerància.

“L’odi té la vocació d’expandir-se”, ha continuat Mònica Oltra. Aquesta Estratègia pretén ser una de les armes de la Generalitat Valenciana per frenar-lo o, si més no, per localitzar-lo. “L’objectiu és avançar cap a una societat on els delictes d’odi i l’odi mateix siga allò que s’estudie als llibres d’història”, ha tancat la vicepresidenta. Un escenari que s’albira complicat, i més amb l’auge de l’extrema dreta.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.