Ho canta Joan Colomo, com si fos un assumpte pueril que amaga una gran transcendència: "És màgic, és meravellós". Així ha començat la gala d'uns XI Premis Gaudí, amb música i el toc necessari de màgia, amb aquella innocència que diu més del què sembla, evidenciant com de fascinant i il·lusionant és aquest univers que es crea al voltant de l'art de la ficció audiovisual. "No vull pas la veritat, vull ser feliç", seguia la cançó que ha servit de preludi a una gala que ha coronat Isaki Lacuesta i Entre dos aguas com a grans triomfadors del curs cinèfil català, amb set premis.
La pel·lícula del gironí tornava a San Fernando i als personatges de La leyenda del tiempo dotze anys després. Tan punyent com ho era aleshores, però encara amb un punt més de cruesa per mostrar-nos com la realitat sempre acaba vencent les expectatives que havíem planejat. Guanyadora de la Conxa d'Or a Sant Sebastià, i reconeguda a festivals com el de Mar del Plata o els premis Feroz, l'èxit als Gaudí la certifica com una de les gran obres de l'any.
Un altre dels títols més destacats, Les distàncies –dirigida per Elena Trapé–, només ha pogut sumar el premi en la categoria de Millor film. Viaje al cuarto de una madre ha aconseguit quatre guardons (entre elles, millors Actriu principal i secundària –Lola Dueñas i Anna Castillo–), i tres El fotógrafo de Mauthausen. En la categoria de Millor documental el triomf ha estat per Petitet, de Carles Bosch.
Una gran gala i un gran conductor
La cerimònia, que ha estat dirigida per Lluís Danés –per tercera ocasió, sempre amb solvència, ritme i elegància– i conduïda esplèndidament pel Mag Lari –ha estat punyent, divertit, fresc i encertat– , s'ha celebrat per primera vegada al Palau de Congressos de Catalunya, amb la màgia com a gran fil conductor i amb “Ens cal el vostre cinema” com a lema. Molt més que un simple eslògan, la frase pretenia evidenciar la necessitat del públic per fer sobreviure el cinema català, però també la presència d'una indústria i d'uns creadors, esperonats per un talent que cada vegada té més ressò internacional.
Amb una escenografia plena de miralls –referint-se a una de les frases d'Ettore Scola, "el cinema és un mirall pintat"–, la gala ha arribat amb la intenció de posar aquest gran mirall davant dels espectadors i de la indústria, per qüestionar-nos on som, on anem i on volem anar. Però ha estat una ambició irresolta, vist el gruix de les intervencions i les reivindicacions, bona part d'elles obviant qualsevol referència a presos polítics, censura i procés d'involució de l'Estat, representat enguany per primera vegada pel ministre de Cultura, José Guirao.
"Mal al cor", crits de llibertat i un to baix
"Seguirem desobeint ara i sempre la injustícia", ha dit Sergi López just abans d'un dels moments més aplaudits i reivindicatius de la nit, quan Roger Mas ha interpretat Diguem no de Raimon. Un alè de dignitat, necessari com mai: "Hem vist tancades a la presó persones plenes de raó". No, nosaltres no som d'aquest món d'injustícies i desigualtats, una proclama més viva que mai, com si no haguessin passat més de quatre dècades des que el cantant ho escrigués. Sense dilació, l'auditori ha esclatat en uns sonors crits de "llibertat" just acabar la interpretació del solsoní, senyal de les ganes de dir, de fer i d'existir.
Un altre dels moments més esperats ha estat el discurs d'Isona Passola, la presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català. "Si els interessa tant la cultura, com és que només hi destinen un 0,7% als pressupostos?", en una intervenció on ha estirat les orelles als polítics assistents. "La cultura és igualadora d'oportunitats, ascensor social, emoció, intel·ligència, esperit crític. Una societat sense cultura és molt incompleta". La presidenta s'ha adreçat al president i al vicepresident de Catalunya i al ministre de Cultura del Govern espanyol, tot reclamant més pressupost, més taxes i més promoció i diversitat lingüística i cultural de l'Estat.
"Tinc mal al cor, m'agradaria que la gent que tenim a l'exili o la presó tornessin a casa. Visca la llibertat d'expressió i visca el cinema català", ha conclòs Passola, emocionada. El seu discurs ha aixecat el to polític, però s'ha afegit a la tònica general de no alçar la veu més del compte, una opció difícil d'entendre en un any especialment delicat pel que fa a llibertats i excepcionalitats repressives.
Gaudí honorífic per Joan Pera
La gala ha reconegut Joan Pera amb el Gaudí Honorífic,un dels moments més emotius de tota la nit, amb l'actoremocionat i amb un discurs d'agraïment on ha recordat companys –de Capri a Paco Morán–, on ha reivindicat el doblatge i on ha clamat per un teatre i cinema "lliures". L'auditori, dempeus. L'Acadèmia ha volgut distingir l'actor –un dels més estimats de Catalunya– "pel seu talent interpretatiu davant i darrere de les càmeres, per la seva dedicació entregada a l’ofici d’actor i per fer-nos nostres els personatges cinematogràfics més carismàtics amb la seva veu".
Fins avui, han estat guardonats amb el Premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter Jaime Camino (2009), Josep Maria Forn (2010), JordiDauder (2011), Pere Portabella (2012), Montserrat Carulla (2013), Julieta Serrano (2014), Ventura Pons (2015), Rosa MariaSardà (2016), Josep Maria Pou (2017) i Mercedes Sampietro (2018).
