Tot i que sone malament dir-ho, les catàstrofes meteorològiques sempre han estat benèfiques per a À Punt. Ho va ser la dana que va arrasar el Baix Segura durant tres dies de setembre de 2019, ho va ser la borrasca Gloria de gener de 2020 i el temporal Filomena de gener de 2021. És en aquestes ocasions quan la condició de servei públic pren tot el seu sentit. Connexions en directe, informació al minut, registres de pluges acumulades, carreteres tallades... El teleespectador s’aboca a la televisió de proximitat per saber-ne més i anticipar els possibles efectes que els aiguats poden tindre sobre la seua vida.
La dana del 29 d’octubre passat ha estat la prova més difícil que ha hagut de superar la radiotelevisió pública valenciana. Amb un grapat de treballadors i treballadores afectats i amb casos de diversos informadors atrapats mentre cobrien els primers instants de la tragèdia, la plantilla va treballar al límit per donar fe del que ha estat la pitjor catàstrofe natural patida al País Valencià en la història recent.
Un desplegament de mitjans sense precedents que s’ha prolongat durant pràcticament un mes i que ha tingut la seua recompensa en termes de seguiment: el novembre de 2024 va registrar el seu rècord històric d’audiència, amb 2,7 milions d’espectadors. L’audiència mitjana fou del 4,4% i la programació en directe (s’arribaren a emetre 337 hores en directe) del 5,7%. És una xifra espectacular, si es compara amb l’anèmic 2,4% que, segons la consultoria Barlovento, va marcar de mitjana entre setembre de 2023 i juny de 2024.
Entre els membres del consell d'administració, hi ha un exdiputat de Vox i fundador del 'lobby' Disenso i una exconcursant de First Dates
En part per tot el sobreesforç fet aquestes darreres setmanes, han caigut tan malament les declaracions que va fer recentment el president de la Diputació de València, Vicent Mompó, en una entrevista a Las Provincias. “Tenim uns professionals excel·lents, però crec que la direcció d’À Punt, com tot el que ha fet el Botànic, està totalment polititzada. També À Punt ha col·laborat a eixe linxament que s’ha fet del president de la Generalitat”, va dir Mompó. A ningú se li escapa que al PP no li va agradar, en absolut, la retransmissió en directe de les successives manifestacions on s’ha demanat la dimissió de Mazón i, especialment, la històrica i multitudinària del 9 de novembre.
Siga com siga, l’afirmació de Mompó ha caigut com una bomba en la redacció i ha merescut també el rebuig del Consell Rector de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC) i de la Unió de Periodistes. Ha estat, en tot, el Consell d’Informatius, l’òrgan que vetlla per la independència, l’objectivitat i la veracitat de les notícies, qui més contundent s’ha mostrat al respecte. “Sempre hem actuat amb un respecte absolut als principis d’imparcialitat i professionalitat que ens imposen la llei i l’exercici de la professió periodística”, ha replicat aquest òrgan.
Nova temporada
Les declaracions de Mompó, en tot cas, han encès els llums d’alarma davant els temps de canvi que s’aproximen. Són, al capdavall, un avís a navegants de l’etapa que ara s’obri. Està previst que en les pròximes setmanes es faça el pas definitiu per liquidar la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació dissenyada pel Botànic i es done pas a la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana (CACV), l’ens dissenyat per PP i Vox per organitzar els mitjans públics valencians. És un canvi propiciat per l’aprovació d’una nova llei, que va molt més enllà de les sigles. Té a veure amb el funcionament orgànic de la casa i la mateixa filosofia que l’ha de guiar.
El canvi més substancial, de moment, serà la defenestració del Consell Rector, que fins ara supervisava l’activitat d’À Punt, i la seua substitució per un Consell d’Administració. El Consell, fins ara, estava format per nou membres, dels quals cinc eren nomenats per les Corts, dos pel Consell de l’Audiovisual, un pel Consell de la Ciutadania i un en representació de la plantilla.
El Consell d’Administració actual s’assembla al model de Canal 9: dels seus vuit membres, set són nomenats per les Corts Valencianes i un per la Federació Valenciana de Municipis i Províncies. Com que el Partit Socialista i Compromís han renunciat a nomenar candidats, el nou Consell d’Administració està íntegrament format per consellers designats per Partit Popular i Vox. Els membres del Consell són Vicente Ordaz, fins ara cap d’informatius de Cope València; José Aramburu, experiodista de Cope Castelló i actualment membre de l’equip de comunicació de l’alcaldessa de Castelló, la popular Begoña Carrasco; Alfonso Gil, exredactor cap de l’agència EFE a València; Rosalia Major, presidenta de l’Asociación de Periodistas de la Provincia de Alicante, i Pilar Caro, directora general del lobby empresarial de la Fundació Connexus.
A ells cal afegir els dos consellers nomenats per Vox: un és Julio Utrilla Cano, exdiputat de Vox per la circumscripció de València i patró de la Fundación Disenso, el think tank promogut per Santiago Abascal. L’altra és Susana Pérez, una comunicadora que ha treballat en productores de reality shows i que compta en el seu currículum amb una participació en el programa de cites First Dates.
Vicente Ordaz exercirà de president del Consell d’Administració. En serà, per tant, l’home fort. També ha estat responsable de buscar un director general de l’ens, la identitat del qual es sabrà els pròxims dies. L’escenari que es dibuixa és una mena de bicefàlia entre ell i el nou director general. “Amb mi, À Punt no serà ni telePP, ni telePSOE, ni teleCompromís”, assegura Ordaz a EL TEMPS.
En tot cas, la confecció del nou Consell d’Administració i la llei que dona carta de naturalesa al nou ens preocupa. En ocasions, pel que diu; en altres ocasions, pel que no concreta.
Els vells tics
“Cal veure com es substancia tot, però, sobre el paper, fa la impressió que la nova llei conté vells tics que, en el seu dia, van derivar en el control de la televisió pública —exposa Andreu Casero, catedràtic de periodisme de la Universitat Jaume I de Castelló—. El context legal en què naix el nou ens em preocupa. Hi ha el risc de tornar a ser el que va ser Canal 9”.
Andreu Casero: "La nova llei conté vells tics que, en el seu dia, van derivar en el control de la televisió pública"
Per a Àlvar Peris, que és professor de comunicació audiovisual i membre del Consell de l’Audiovisual de la Comunitat Valenciana (CACV), la llei té un problema de gènesi. Enfront de la llei del Botànic, que fou amplament discutida pels sectors afectats, la nova legislació, aprovada per les Corts l’estiu passat, “es va redactar a mida dels partits que governen, sense consultar a ningú i trencant qualsevol punt de connexió amb la resta de forces polítiques, universitats, sector audiovisual i una part significativa de la societat valenciana”.
El fet que tots els membres hagen estat nomenats per PP i Vox suposa, en opinió d’Àlvar, “tornar als temps més foscos de Canal 9, quan la televisió pública valenciana estava al servei del PP, aleshores al capdavant de la Generalitat, i les pràctiques de manipulació i sectarisme informatiu eren habituals a la cadena”.
“En la formació del nou Consell d’Administració s’eliminen les aportacions tant del CACV, l’autoritat audiovisual independent del País Valencià, com del Consell de la Ciutadania, una entitat plural encarregada de defensar l’audiència i traslladar al Consell Rector les queixes i els suggeriments de la societat valenciana, que desapareix totalment de la nova redacció —exposa Peris—. D’altra banda, el director general serà elegit pel Consell de la Generalitat a proposta del Consell d’Administració i no necessitarà la validació de les Corts, com succeeix actualment. Això permetrà que els directors generals a partir d’ara siguen persones afins a un Consell d’Administració controlat políticament”.
El risc de la manipulació
Al marge dels òrgans de direcció, l’altre aspecte que preocupa és la independència dels periodistes que treballen en la casa. L’anterior llei de la CVMC preveia l’existència del Consell d’Informatius com a òrgan per vetllar per la independència dels professionals i establia els mecanismes per a la seua conformació. Ara, en canvi, la nova llei deixa en mans d’un reglament el detall de com s’ha de conformar aquest òrgan, una circumstància que preocupa, i molt, a la redacció.
La nova llei no explicita en cap moment que un dels objectius de la ràdio i la televisió públiques siga promocionar i normalitzar el valencià
De fet, el mateix Consell d’Informatius va presentar al·legacions a la llei per demanar que es respectara el funcionament vigent actualment, que ha permès, segons totes les fonts consultades, treballar amb independència total i atenent criteris periodístics. El risc, en aquest sentit, és que amb el nou reglament es repetisquen els errors de Canal 9. Aleshores, el Consell de Redacció va acabar completament desmantellat i inoperatiu, i la manipulació va campar en la graella d’informatius.
No fou, de fet, l’única esmena que va presentar el Consell d’Informatius —i que es va ignorar. L’altra tenia a veure amb la participació de la plantilla en el nomenament del cap d’informatius. Fins ara, la llei establia que aquest lloc de feina havia de comptar amb el vistiplau de la redacció. Ara, en canvi, la llei no especifica res en aquesta matèria.
No s’ha de perdre de vista, en aquest sentit, que la situació d’interinitat en què es troben els professionals mena en aquest sentit. La liquidació de la CVMC i la creació de la CACV ha suposat que s’hagen desconvocat les proves d’oposició per a l’estabilització de la plantilla que havien estat anunciades pel Consell Rector.
Al nou Consell d’Administració li correspondrà la redacció d’una nova Relació de Llocs de Treball (RLT) i la consegüent convocatòria d’unes oposicions en el mitjà termini. Siga com siga, ningú amaga que l’interinatge de la plantilla pot fer-los més mal·leables i donar peu a processos de purga, com va passar en l’extinta Canal 9.
Sense llibre d’instruccions
L’altra gran incògnita és què passarà amb el llibre d’estil, el document que guia tant des del punt de vista lingüístic, com des del punt de vista deontològic, el treball dels professionals. L’actual llibre d’estil, de 320 pàgines, va ser elaborat per una comissió d’experts, després d’un procés de consulta als agents implicats. No fou un llibre d’estil perfecte —s’hi han fet esmenes, amb el pas del temps—, però era un llibre molt avançat en matèries com ara la igualtat o el tractament de la violència de gènere. També era taxatiu sobre l’emissió d’esdeveniments que comportaren maltractament animal.
La nova llei deixa en paper mullat el llibre d’estil vigent fins ara i mena a la redacció d’un de nou, sense que s’especifique, en cap cas, qui conformarà el seu comitè de redacció. En la llei que va donar carta de naturalesa a la CVMC s’estipulava que el document havia de tindre el vistiplau de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Ara, en canvi, tot queda a expenses del reglament que elabore el Consell d’Administració.
Perdre el crèdit
“El que ha evidenciat À Punt és que, si parteixes de zero, la competència és molt forta”, explica Andreu Casero, catedràtic de Periodisme de l’UJI. Certament, la televisió pública valenciana no ha aconseguit, fins ara, fer-se un lloc a les llars valencianes. La seua penetració és minsa, lluny del 13,9% de TV3 o de l’11,6% d’Aragón TV. En contra seua juguen els cinc anys en què la televisió pública valenciana va estar desapareguda del dial, després del tancament manu militari decretat pel govern d’Alberto Fabra.
“Crec que és una qüestió que va més enllà dels models i dels continguts. La televisió es mira menys desempaquetada, per continguts concrets. D’altra banda, una televisió de proximitat té com una de les seues funcions proveir d’informació de proximitat. Però assistim a una pèrdua del valor que la societat atorga a la informació. Hi ha, per tant, nous comportaments de les audiències”, exposa Casero, el qual tem que el crèdit guanyat durant els darrers mesos en la cobertura de la dana es llance a perdre si es recuperen els vells vicis de l’anterior etapa del Partit Popular.
De moment, i després d’algunes setmanes de retard, el nou Consell d’Administració ja està configurat. Era la condició indispensable per donar per iniciat un nou capítol de la seua curta història. El temps dirà si la nova etapa és, o no, un revival dels temps de Canal 9.
-------------------------------------------------------
UNA LLENGUA SECUNDÀRIA
Les legislacions són substantives tant pel que diuen com pel que no diuen. La llei que dona carta de naturalesa a la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana, impulsada per PP i Vox, no explicita en cap moment del seu redactat que un dels objectius de la ràdio i la televisió públiques siga promocionar i normalitzar el valencià. L’absència és significativa, sobretot si es té en compte que tant la llei que va donar peu al naixement de Canal 9 com la d’À Punt feien explícit aquest objectiu. Els promotors de la llei no amaguen, de fet, el seu interès per incorporar més continguts en castellà en la graella de la televisió amb l’objectiu, diuen, de captar nous públics.
Aquesta llei és, d’altra banda, la primera que cita el concepte de ‘nació’, quelcom que no passava en cap altra. Ho diu en el punt IV del preàmbul, després d'assegurar que el servei públic haurà d'arreplegar "les diverses sensibilitats socials, tant majoritàries com minoritàries", diu: "Tot això, per aconseguir que l'entitat prestador siga competitiva i, per tant, un instrument eficaç de vertebració de la identitat valenciana com a poble dins el conjunt de la nació".
Aquesta és, al capdavall, una legislació que fou redactada per PP i Vox, un partit que, en diverses ocasions, ha advocat per la supressió de les televisions autonòmiques.