Catalunya

Puigdemont porta Torrent al Constitucional i es complica la legislatura

El president a l’exili, Carles Puigdemont, presenta un recurs al Tribunal Constitucional contra Roger Torrent i els membres de la Mesa del Parlament per impedir el seu vot quan el president de la cambra i el seu grup d’Esquerra Republicana van acatar la suspensió decretada pel jutge Pablo Llarena.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

“Decebut, lògicament, sí”. És el que contestava Carles Puigdemont en una entrevista a aquest setmanari quan era preguntat per què va sentir el 30 de gener, quan Roger Torrent va decidir evitar la investidura a distància programada per a aquell dia, temorós de possibles represàlies judicials. La data, certament, va marcar un abans i un després i va ser l’inici definitiu de les discrepàncies, almenys les més visibles, entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana. El que ningú no imaginava és que aquestes diferències anirien tan lluny.

Segons avançava en exclusiva eldiario.es, Carles Puigdemont ha presentat un recurs al Tribunal Constitucional contra el president del Parlament, Roger Torrent, i contra els membres de la Mesa per impedir la seua delegació de vot després que la cambra acatara la suspensió del jutge Pablo Llarena, instructor de la causa de l’1 d’octubre.

La vulneració denunciada pel president a l’exili procediria del 9 d’octubre, quan la Mesa, després d’un llarg període estival en què es van deixar en suspens les controvèrsies, va terminar per acatar el criteri de Pablo Llarena. Tot i no estar sostingut, segons els dos partits independentistes, per cap base jurídica aquesta decisió judicial, Esquerra la va assumir per evitar represàlies judicials que podien posar en perill el càrrec institucional de Roger Torrent. Pel seu compte, els diputats suspesos de Junts per Catalunya -Carles Puigdemont, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull- van preferir perdre el vot a ser substituïts, de tal manera que l’independentisme perdia la majoria al Parlament. Toni Comín, exiliat, també es va sumar a aquesta posició, tot i ser diputat per Esquerra Republicana. Els lletrats del Parlament van aconsellar que els diputats suspesos perderen la delegació de vot i Esquerra va apostar per fer cas d’aquest criteri, al contrari que el grup liderat pel president a l’exili.

En el recurs d’empara, Puigdemont també acusa el Suprem per haver estat responsable en la seua pèrdua de capacitat parlamentària i es defensa amb l’argument que no hi ha un processament vigent contra ell. El president a l’exili considera que s’han violat els seus drets com a diputat. Des de Junts per Catalunya es resisteixen a relacionar la presentació d’aquest recurs amb “la pugna amb Esquerra Republicana” i s'argumenta que es tracta només d'una qüestió tècnica "imprescindible" per més endavant poder elevar el recurs al TEDH. Fonts parlamentàries expliquen a EL TEMPS que no havien estat avisats de la presentació d’aquest recurs contra Torrent i la Mesa i, a més, desmenteixen que el recurs sigui tècnicament necessari.

El conflicte se situa en una conversa que haurien tingut el vicepresident de la Mesa, Josep Costa i el mateix Torrent. Des de Junts per Catalunya s'assegura que en aquell moment es va advertir al president del Parlament que es presentaria aquest recurs. Reconeixen, però, que va ser més una qüestió més informativa que no amb voluntat d'acordar-la i que no es van detallar les condicions del recurs. Des de fonts del Parlament, però, es matisa que el que Costa va comunicar a Torrent era que s'inclouria una "petita" referència a la Mesa al recurs que ja s'havia presentat en contra de la desició del Tribunal Suprem.

 

I ara?

Durant la mateixa jornada de dilluns, Puigdemont ja va parlar sobre la seua investidura en una trobada amb Quim Torra a Bèlgica. El president a l’exili recordava les dues resolucions del Parlament en què la majoria expressava la voluntat d’investir-lo president, un pas que no s’ha donat. Puigdemont insistia en el fet que la seua investidura depenia de “la voluntat” de tirar-la endavant.

Per primera vegada, la defensa de Carles Puigdemont no va dirigida a qüestionar les institucions de l’Estat, sinó que en aquesta ocasió va adreçada a un òrgan català i presidit per l’independentisme. De confirmar-se, es tractaria d’un moviment que evidenciaria, aquest cop més que mai, les divisions parlamentàries entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana i les estratègies contraposades -confrontació versus reposicionament- entre tots dos grups.

Unes divisions que de moment no han arribat al si del Govern Quim Torra, que s’aguanta amb fils a l’espera d’aprovar uns Pressupostos al Parlament de Catalunya que no estan ni de bon tros garantits i que han de comptar amb el suport dels comuns, atès que la CUP ja ha manifestat reiteradament que no els pensa aprovar. El recurs de Puigdemont assenyala clarament Torrent, qui hauria fet cas d’una decisió de manera “totalment arbitrària i sense garanties”.

Davant la voluntat de JxCat per reformar el reglament de la Cambra i així investir telemàticament el president a l'exili, Roger Torrent s'oposava el mateix dilluns justificant que aquestes decisions han de servir "per obrir escenaris millors que els anteriors".

La disputa encara es limita a l’àmbit parlamentari, si bé és complicat pensar que el to de la discrepància no afecte el Govern bicèfal liderat per Quim Torra. El pas dels dies confirmarà si aquest és un enfrontament més entre els dos partits sense massa efectes al si de l’executiu o si el desgast de les relacions acaben per extingir una investidura a prova de bombes.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.