La magnitud dels fenòmens tendeixen a entendre's millor quan es comparen amb equivalents populars, assequibles per al gruix de la població. En el cas dels devastadors efectes de la dana a l'Horta Sud, fou la meteoròloga d'À Punt, Victòria Rosselló, qui va encertar-la: aquell 29 d'octubre a la vesprada, el barranc del Poio va registrar un cabal equivalent a quatre voltes el cabal mitjà del riu Ebre. És una quarta part del cabal mitjà del riu Danubi, el segon més cabalós d'Europa. Una barbaritat, es mire com es mire, producte de les intenses pluges que van caure terra endins, en les capçaleres del barranc.
Segons les dades d'AVAMET, a l'observatori de los Felipes es van registrar 602 litres per metre quadrat, a Xiva, 491,2; a Xest, 393. Tota aquella aigua va desplaçar-se, terra avall. La rambla té un cabal mitjà de 310 metres cúbics per segon i arribà a transportar-ne, cap a les 19 hores, 1.939. És a dir, sis voltes més de la seua capacitat. En teoria, aquest fenomen té una ocurrència (repetició) de cada 500 anys. Fou, per tant, un fenomen del tot extraordinari.
Tanmateix, la possibilitat que això passara -per remota que fora- hi era. I això obliga a fer-se moltes preguntes: sobre els protocols d'avís a la població -llargament discutits aquests dies-, però també sobre els mecanismes de defensa antiriuades. En aquest sentit, l'administració disposa des de l'any 2006 d'una proposta de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer per reduir el risc d'inundacions en tota la zona afectada pel barranc del Poio, així com per minvar els efectes perniciosos que les grans avingudes d'aigua tenen per a l'equilibri de l'ecosistema de l'Albufera. La realitat és, tanmateix, que divuit anys després, cap de les obres contemplades i proposades pels tècnics de la Confederació no s'han materialitzat i només han experimentat avanços parcials, en les fases prèvies de redacció.
L'informe de l'any 2006, al qual ha tingut accés EL TEMPS, ja reconeix, de fet, el greu problema d'inundacions periòdiques que pateix la zona a causa de la juxtaposició i connexió de barrancs en la zona. Davant d'aqueste realitat, la CHX, a través del 'Projecte d'adequació ambiental i drenatge de la conca del Poio vessant a l'Albufera' proposava diverses actuacions en la part alta del riu.
La primera, eren accions de reforestació i estabilització dels sòls en les zones de capçalera, afectades per la pèrdua de qualitat del sòl. La segona, amb l'objectiu de retenir els sediments, era la construcció de dos assuts, així com la construcció d'una bassa de laminació, tot aprofitant unes pedreres adjacents.
Aigües avall, plantejava l'habilitació de zones de laminació, és a dir, zones on, en cas de desbordament, les aigües es pogueren distribuir sense causar danys materials. La proposta de més envergadura de la CHX era, en tot cas, l'habilitació de les anomenades 'vies verdes', això és, canals per evacuar l'aigua en diferents punts dels barrancs afluents del Poio, així com en el mateix Poio, amb destinació al nou llit del Túria. Les vies verdes més importants eren les d'Aldaia-Xirivella-nou llit del Túria i Picanya-Paiporta-nou llit del Túria. Amb aquestes infraestructures es podrien derivar fins a 700 metres cúbics per segon des del Poio al nou llit del Túria.
A partir d'ací comença un llarg periple d'anades i tornades, d'arrencades i aturades entre administració espanyola i autonòmica que han provocat que, al remat, les intervencions més significatives no s'hagen materialitzat.
Així, l'any 2011, quan Rodríguez Zapatero apurava la legislatura, la Secretaria d'Estat de Canvi Climàtic va formular declaració d'impacte ambiental favorable al 'Projecte d'adequació ambiental i drenatge de la conca del Poio vessant a l'Albufera'. Ara bé, un any abans, el mateix govern va transposar la Directiva Europea d'Inundacions (aprovada el 2007), per la qual resultava obligatori l'elaboració de Plans de Gestió de Riscos d'Inundacions. Aquests, alhora, requerien la prèvia elaboració de les anàlisis de cost-benefici de cada actuació.
En els anys de Marino Rajoy al capdavant del govern espanyol es produí un alentiment en el procés administratiu. No fou fins a 2018, superats els anys d'austeritat, que es formalitzà el contracte de servei per a l'elaboració dels estudis de cost-benefici de totes les obres contemplades en els plans hidrològics.
Amb un informe de cost-benefici favorable, el març de 2021, la CHX adjudicà la redacció del projecte de via verda entre Aldaia i el nou llit del Túria. Aquest projecte, però, va rebre informes desfavorables per part de la Generalitat Valenciana, en la mesura que contravenia allò que dicta la Llei de Protecció de l'Horta, aprovada pel govern del Botànic l'any 2018. Actualment, a petició de la Generalitat Valenciana està en tramitació la redacció d'un projecte d'integració paisatgística.
Es dona la circumstància que el senador de Compromís, Carles Mulet, va presentar una esmena als pressupostos de l'any 2020 per tal que s'iniciaren els treballs. L'esmena contemplava una partida pressupostària de 200 milions d'euros. Tant PP com PSOE hi van votar en contra.
"Suposem que, després del que ha ocorregut amb aquesta dana, la Generalitat donarà llum verda a la solució proposada i es tramitarà el corresponent projecte", expliquen des de la Confederació Hidrogràfica.