Ana Escorihuela tira fum pels queixals aquests darrers dies. Ella és una de les deu alumnes que cada matí, de 9.30 a 13.30 hores assisteix al Centre Carles Salvador, al bell mig de València, a preparar-se l'examen per obtenir el C1 de valencià que atorga la Junta Qualificadora de Valencià. Llicenciada en enginyeria química, el títol és indispensable per fer les oposicions de professor de secundària. Als 27 anys és la feina que li agradaria exercir en un futur.
Fa només una setmana que el president de la Generalitat Carles Mazón va anunciar que tots els alumnes que hagen superat el batxillerat obtindran, de forma automàtica, la certificació del B2 de valencià i el C1 per aquells que hagen obtingut una nota mitjana, en els dos cursos de batxillerat, de 7. Ana, però, no s'hi pot beneficiar.
«Vaig estudiar a l'institut de Xest. Vaig fer valencià en secundària, però, en passar a batxillerat, la mateixa professora de valencià ens va explicar que podíem demanar l'exempció per estar en una zona castellanoparlant. Ens ho va vendre tan bé, que vaig demanar-la», explica amb un valencià força fluid. El resultat és que no podrà acollir-se a aquesta mànega ampla que el president de la Generalitat acaba de decretar. «Estic enrabiada, sí», admet aquesta candidata a professora, que el pròxim 19 d'octubre es presentarà, per tercera volta, a l'examen que fa la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià (JQCV).
Com ella, la resta de companys que aquest matí de dimarts assisteixen a classe, estan assabentats dels canvis introduïts pel Consell i que afectaran a tot l'alumnat que haja finalitzat el batxillerat a partir del curs 2008-2009. Si d'alguna cosa es malden aquests deu joves -entre els quals hi ha molts castellanoparlants, però també algun valencianoparlant- és de no haver tret un 7 per aconseguir, automàticament, el C1.
Segons la Generalitat, més de 169.000 persones obtindran el B2 i altres 168.000 el C1. «No es tracta d'un premi com a tal, sinó d'un reconeixement de justícia i un gran incentiu per impulsar des de l'estima i el respecte» el valencià, ha manifestat Carlos Mazón. Aquells qui ja han completat el tràmit administratiu per rebre el títol, l'han rebut junt a una carta, en castellà i valencià, signada pel mateix Mazón. "Et trasllade la meua felicitació per l'esforç realitzat durant els estudis cursats conduents a este certificat, i t'anime a continuar formant-te i perfeccionant la competència lingüística en valencià", diu el President. En cap altre tràmit administratiu no es té aquesta deferència.
Aquesta política de «títols per tothom» desplegada per l'executiu valencià, però, ha alçat molta polseguera entre els defensors de l'idioma i entre els qui cada dia ensenyen pronoms febles i conjugacions verbals a l'aula. És, diuen, l'enèsima mesura de la Generalitat que perjudica la normalització de la llengua i rebla en el seu desprestigi, en un context de regressió lingüística com el certificat per la darrera Enquesta d'Usos i Coneixement del Valencià que periòdicament publica la mateixa administració.
El que per als uns -el Consell- és facilitar l'obtenció d'un títol independentment dels coneixements reals, per als altres -els defensors de la llengua- és una jugada bruta que alimenta, encara més, els prejudicis envers l'idioma propi dels valencians. El missatge subliminar de Mazón va ser molt clar el dia que va presentar la mesura: enfront de la «imposició» lingüística del Botànic, la mànega ampla del seu Consell.
Embolica que fa fort
«El C1 requereix un nivell d'exigència lingüística alt que l'alumnat de batxillerat, per una simple qüestió d'edat i maduració, no té. A més, correm el risc de donar el títol a persones que no tenen la mínima competència oral», lamenta Laia Trujillo, coordinadora del Centre Carles Salvador, entitat pionera a impartir classes de valencià.
També
El Departament de Filologia Catalana de la UA avisa: "Devaluarà el valor social que s'atorga a la llengua".
s'ha manifestat radicalment en contra. «Aquesta mesura s'ha dut a terme sense l'avaluació prèvia del sistema educatiu i, en concret, sense conèixer quina és la competència lingüística de l'alumnat que acaba el batxillerat», lamenten. I afegeixen: «Una mesura com aquesta comportarà una devaluació del valor social que s'atorga a la llengua , en desincentivarà l'aprenentatge i repercutirà en la degradació de la qualitat lingüística dels nostres serveis públics».
L'enuig per aquesta mesura ha arribat, sobretot, des de la societat civil, però no tant des dels partits polítics de l'oposició, que han optat per passar-hi de puntetes. Al capdavall, va ser la Conselleria d'Educació, controlada per Compromís, qui va plantejar per primera volta aquesta mesura entre finals de 2022 i 2023 per la via d'un decret d'homologació. Ho feu dins del paquet de mesures on també hi havia la negociació del requisit lingüístic per a la funció pública, una qüestió que va generar moltes tibantors al si del Botànic i que, de fet, no es va resoldre fins al final de la segona legislatura.
L'acreditació automàtica dels títols de C1 fou una exigència de la consellera de Justícia i Administracions Públiques, Gabriela Bravo, a canvi d'introduir progressivament la competència lingüística en la funció pública. Fou, per dir-ho d'alguna manera, un canvi de cromos entre dues conselleries amb sensibilitats molt diferents en matèria lingüística. Això sí: la proposta del Botànic -que no va arribar a veure la llum- no era retroactiva, com sí que ho és la mesura de Mazón.
«Allò va ser un error garrafal. En el seu moment ho vaig denunciar i ho vaig discutir amb gent que n'era favorable i que ara callen. Però fou un error aleshores i ho és ara», diu amb rotunditat Alfons Esteve, cap del servei de Política Lingüística de la Universitat de València. «Aquesta decisió és un despropòsit des de tots els punts de vista», assegura Esteve, qui lamenta aquesta mena de cerimònia de la confusió que la mateixa administració està propiciant.
«A escala teòrica, s'estan barrejant dues coses diferents: d'una banda, el currículum acadèmic i, de l'altra, el Marc Europeu de Referència per a les Llengües. Per obtenir el C1, el candidat, segons el que estableix el marc, ha de ser capaç d'utilitzar la llengua d'una manera flexible i eficaç per a propòsits socials, acadèmics i professionals. A més, ha de saber produir textos ben clars i estructurats sobre temes complexos i ha de demostrar control de les estructures i els connectors. El gruix dels estudiants de 17 o 18 anys no hi estan capacitats, en moltes ocasions simplement perquè els manca experiència de vida», explica Esteve.
El mirall distorsionat de Catalunya
El responsable de Política Lingüística de la UV considera que, en última instància el que "es pretén és rebaixar el nivell de coneixements de la llengua. Ara, totes les persones que acaben el batxillerat tindran acreditat el nivell de coneixement de llengua. Això significa, a la pràctica, que podran ser professors de secundària o accedir a determinats llocs de l'administració. El resultat serà que tothom tindrà el títol, però això no significarà que tinguen el coneixement».
Catalunya dona el C1 a l'alumnat de secundària. Recentment, la Generalitat ha decidit exigir el C2 al professorat.
Enfront dels qui diuen que aquesta mesura és una manera de congraciar l'idioma amb aquells que no el parlen habitualment, Esteve considera que és, en realitat, «un atac directe a la llengua, perquè d'aquesta manera no es motiva a ningú a aprendre-la. S'avançarà cap a la irlandització de la llengua: semblarà que tot el món té coneixements, però realment ningú no la parlarà. És una mesura molt regressiva».
El País Valencià no és, però, el primer territori a aplicar aquesta mesura. Tots els estudiants de Catalunya obtenen automàticament el C1 en superar la secundària. És, per tant, un model inclús més benèvol que el valencià. Ara bé, com recorda el sociolingüista Avel·lí Flors, hi ha una «diferència substancial». «A Catalunya, amb els programes d'immersió lingüística, la pràctica totalitat de l'ensenyament és en català. Allà hi ha una exposició o un ús important dins el marc educatiu. Al País Valencià, en canvi, l'obtenció del títol no està condicionada al programa lingüístic del centre on s'ha superat l'escolarització», explica. Així doncs, es pot donar la circumstància que un alumne que ha donat totes les assignatures en castellà, però ha obtingut un 7 en valencià, obtinga el títol de C1.
Alfons Esteve es declara contrari a aquest model, tant en el cas català com el valencià, però, en tot cas, no s'està de remarcar algunes diferències entre tots dos territoris, al marge de la immersió lingüística. «La situació sociolingüística d'un territori i l'altre no tenen res a veure. L'ús que es fa allà a l'administració, l'ús social, acadèmic i polític, així com la presència als mitjans de comunicació és molt diferent».
Siga com siga, Avel·lí Flors recorda que el C1 «avalua quatre competències: capacitat de comprensió oral, capacitat de comprensió escrita, expressió escrita i expressió oral. El currículum escolar, en canvi, està bàsicament enfocat a l'expressió escrita. Hi ha molts casos de persones que se'n surten perfectament en l'expressió escrita, però que són incapaces de parlar-lo. No dic que siga generalitzat, però és molt probable que ens trobem amb casos de persones amb el títol de C1, però que no tinguen competència oral».
Des de l'aula
Tots els docents de valencià a qui ha consultat aquest setmanari coincideixen en aquest punt: que equiparar el nivell de batxillerat amb el C1 del Marc Europeu de Referència de les Llengües és un error i que, en cap cas, no són equivalents. «Clar que hi ha alumnes que acaben el batxillerat sense tenir la competència oral que haurien de tindre per a un B2 o un C1. Tenim molts alumnes que, si han de fer una exposició, no tenen problema, perquè ho porten molt preparat. En canvi, tenen moltes dificultats per elaborar un discurs espontani. Quan nosaltres avaluem, avaluem l'interès, la millora en l'assoliment de les competències, l'actitud. En batxillerat del que es tracta és d'ensenyar-los a expressar-se sobre els seus interessos. En el C1 la formalitat de les tasques és molt superior», explica Irene González, que exerceix com a docent de valencià des de l'any 2017 i, en l'actualitat, imparteix classes a alumnes de segon de batxillerat a l'IES La Plana de Castelló.
Avel·lí Flors: "El C1 acabarà sent un títol que té tothom i que, per tant, no acredita el nivell lingüístic real".
González sap bé del que parla. A més d'exercir com a professora, ha estat avaluadora en les proves orals del C1 de la Junta Qualificadora. La seua opinió és contundent: «En l'institut, jo no soc avaluadora d'un nivell de llengua. No certifico perquè, per certificar, ja existeix una institució que s'hi dedica». González, com la resta de docents a qui ha consultat aquest setmanari, tem la pressió extra que sobre ella posarà la decisió presa pel Consell. «A partir d'ara avaluarem pensant en si la nota que li posem li proporcionarà o no un C1, amb les repercussions que això té en l'àmbit laboral. És una pressió extra que no hauríem d'assumir», explica aquesta docent qui tem els tripijocs i les desigualtats que puguen produir-se entre els centres públics i els concertats. Als centres de Catalunya, de fet, aquesta ja ha esdevingut una qüestió controvertida en els claustres.
«Mesures com aquesta desprestigien la llengua -opina González-, perquè si bé tot el món acabarà tenint el títol, això no garantirà un coneixement i un ús efectiu». En la mateixa línia es manifesta el sociolingüista i professor de la Universitat de Barcelona Avel·lí Flors. «L'efecte d'aquesta mesura és perniciós. Es concedirà a tothom el títol sense haver passat el corresponent examen acreditatiu. Per tant, el C1 acabarà sent un títol que té tothom i que, en conseqüència, no acredita el nivell lingüístic real de la persona. Al remat, una cosa que té tothom, acaba no tenint valor».
A Catalunya, de fet, el govern de Pere Aragonès va aprovar el maig passat un decret de règim lingüístic pel qual als aspirants a exercir la docència se'ls exigirà un C2 en lloc d'un C1, com fins ara. En l'actualitat, només el 29,2% dels docents tenen aquesta titulació, per un 21% dels de primària. «Amb el temps es va fent evident quines són les escletxes dels models basats en donar títols a tothom», avisa Flors, qui posa l'èmfasi en la importància que tenen els docents a l'hora d'usar un model de llengua.
Predicar sense l'exemple
«Mazón diu que el que es vol és impulsar el valencià des de l'estima i el respecte. Ho diu en castellà. L'afecte a una llengua es demostra, sobretot, amb el seu ús. No necessitem declaracions patriòtiques sinó l'ús diari, per part seua i dels seus consellers. El paper és molt sofrit i el que valen són les accions. I la realitat és que ells no utilitzen mai la llengua i que, a més, han impulsat una llei educativa que persegueix relegar el valencià a ser una segona llengua», critica Alfons Esteve, qui no s'està de destacar la bona acollida que tenen els cursos de valencià que ofereixen a la Universitat de València. Cada quadrimestre tenen entre 80 i 100 usuaris.
Molts més en tenen al Centre Carles Salvador. L'experiència, clar, és un grau. L'any vinent, de fet, es compliran cinquanta anys de la fundació d'un centre que duu el nom d'un intel·lectual que, ja abans de la dictadura, va impulsar els cursos de valencià per correspondència.
A hores d'ara, anualment, la Carles Salvador tenen una mitjana d'alumnes que oscil·len entre els sis-cents i els set-cents i si bé en els darrers anys les acadèmies privades han començat a oferir també aquest servei, continuen sent l'entitat de referència. El seu objectiu és ajudar l'alumnat a aprovar els títols que necessiten, però també transmetre'ls l'estima per l'idioma. No sempre és fàcil, però. Menys encara quan, en opinió de Laia Trujillo es prenen mesures que, com ara donar el B2 o el C1, «menyspreen la llengua i la importància d'aprendre-la i conèixer-la correctament». És el destí fatídic de la llengua dels valencians: concatenar batalles, una darrere l'altra.