Quan arribes a un hotel, només tens un objectiu: fer l’anomenat check-in, obrir la porta de l’habitació, deixar la maleta i estomacar-te al llit, ni que siga per uns escassos segons. Hi ha la necessitat d’abraçar una estona de tranquil·litat, d’assaborir l’inici d’una etapa de descans anhelada després d’un any de maldecaps, ritmes frenètics de treball i problemes que trastoquen la rutina laboral. Un exercici que només és complet en cas d’apagar el mòbil.
Mentre qualsevol turista s’endinsa en aquesta xicoteta —i, malauradament, temporal— desconnexió, hi ha un personal sovint invisibilitzat que treballa sense pausa. Les cambreres de pis són la peça de l’engranatge que fa funcionar els hotels, les encarregades de fer una feina que no entén d’estacions, però que assoleix les quotes més grans de tensió quan la calor és asfixiant i tothom somia a passar les hores a la vora de la platja o submergit a la piscina.
A contrarellotge
Yolanda García fa dotze anys que treballa com a cambrera de pis a Benidorm, a la ciutat turística per excel·lència de la comarca de la Marina Baixa, i radiografia una jornada laboral extenuant: “Si el teu contracte és de vuit hores al dia, com és el meu cas, comences a treballar a les 7 del matí. En la teua primera hora i mitja de feina, neteges les zones comunes i els espais nobles”, expressa en conversa amb aquest setmanari.
“D’ençà que entres a treballar, tot són presses. En aquesta hora i mitja mal comptada, has de netejar espais que són molt grans. I, normalment, vas de bòlit perquè no sols arribar a tot”, prossegueix en un relat absent de pauses i d’estones sense lluitar contra els cronòmetres. A les 8.30 del matí, quan García ha esprintat per assolir els objectius de deixar com una patena els menjadors, la recepció o els voltants de la piscina, és el torn d’acudir a la bugaderia. “Allí prepares els carros amb els llençols i les tovalles que deixaràs a les habitacions. Ara bé, el més important és que et donen el part del treball”, indica.
Quan el rellotge transita per les 8.30 h, la kelly rep un paper en què s’assenyala la quantitat d’habitacions que ha de netejar durant la seua jornada laboral. “És quan saps les habitacions d’eixida i d’entrada que has de fer, les quals sempre comporten més feina. En estiu, una part més elevada de les habitacions són d’eixida i d’entrada, ja que les rutines de les vacances han canviat: si abans les famílies es quedaven una setmana o més als hotels, des de fa anys són períodes molt més curts, de només uns quants dies”, assenyala. “Atès que moltes habitacions són d’eixida i d’entrada, hi ha més feina. Has de preparar llits supletoris perquè la majoria d’aquells que entren són famílies”, puntualitza.
En el moment de rebre aquest paper, les cambreres de pis com García compten amb 20 minuts per a desdejunar. Aquest descans, segons denuncia, només està a la teoria. En la pràctica, no és així: “Quan has preparat els carros, teòricament baixes al desdejuni. Però en aquest espai de temps acabes fent altres feines perquè la càrrega de treball és molt gran. Al final, prens un cafè o agafes alguna cosa ràpida com un iogurt o una fruita que vas menjant mentre trasllades el carro amb els llençols i les tovalles d’una habitació a una altra”, retrau.
García també ha d’enllestir un carro amb tots els productes de neteja, les eines per deixar com els àngels l’habitació —motxo, granera, poals, recollidor— i les reserves per omplir de xampú i gel els banys de cada estança dels turistes. “A partir de les 9 del matí, comences amb les habitacions. Normalment, inicies la neteja d’aquelles que tenen programades eixides i entrades. En el cas dels turistes estrangers, com normalment han d’agafar vols, solen marxar abans. No ocorre el mateix amb els visitants d’ací. Sovint el temps que tenim per netejar una habitació entre l’eixida i l’entrada és ben poc, però nosaltres no podem fer miracles. No tenim una vareta màgica quan fem de mitjana 20 habitacions cada dia”, remarca.
Fer una habitació en estiu és molta més feina. No sols perquè has de preparar més llits, dels quals has de pujar de vegades el somier des del magatzem amb el muntacàrregues. “Les habitacions en estiu estan més brutes per l’arena de la platja, les cremes solars i perquè s’hi genera molta més brutícia que en hivern. És sempre una carrera a contrarellotge”, explica com a rostre del col·lectiu de les cambreres de pis de Benidorm.
Esgotades i amb “lesions cròniques”
El so del minuter abastant les tres de la vesprada hauria de ser suficient perquè García s’espolsara l’estrès. Sobre el paper, és l’hora d’escriure el punt final a la seua sobrecarregada jornada laboral. La realitat, però, és diferent: “Si a les tres de la vesprada ja has netejat les habitacions que inclou el comunicat de feines, la qual cosa sol ser complicada, encara has de baixar la brossa de la roba bruta i netejar les escales contra incendis i els corredors. És una bestiesa quan a les tres sols estar xopada de suor, dels nervis i saturada pel ritme intens de treball”.
“No s’hauria de seguir fil per randa el comunicat de treball. A nosaltres, no ens contracten per fer un nombre concret d’habitacions, sinó per treballar una quantitat d’hores determinada”, censura. I clama perquè “no cobren les hores que fan de més”. “Arran d’aquest ritme, acudim al treball cansades. Moltes companyes es prenen pastilles per a l’ansietat i els antiinflamatoris són una cosa més dins la nostra rutina laboral”, lamenta. I es plany: “Malgrat la nostra lluita, les nostres condicions han canviat ben poc”.
La cambrera de pis apunta que la imposició patronal de complir el comunicat de treball “és il·legal” i defensa que “s’haurien de complir els horaris”. “No hauríem de fer més hores per norma. Els directius saben que no es tarda el mateix a netejar una habitació o una altra. Per exemple, aquelles que han estat ocupades per persones que celebren comiats de solter solen deixar-les com si haguera passat un huracà. No saps mai com estarà una habitació: si estarà plena d’arena, si hi haurà vòmits, si estarà tot reballat... Hauríem de fer un treball que no ens costara la salut. Però clar: si no compleixes el comunicat, o et sancionen o t’acomiaden”, al·lega.
“Cada dos per tres hi ha personal de baixa. Segons un informe que va elaborar l’Institut Valencià de Seguretat i Salut al Treball, en el qual s’analitzaven 200 hotels valencians, el 67% de les cambreres de pis patien lesions cròniques. És una dada molt greu, però ningú ha pres mesures. Hi ha una llei de prevenció de riscs laborals que s’incompleix. Hi ha denúncies a la Inspecció per sobrecàrrega, per incompliment dels convenis que no tenen resposta”, denuncia. És la realitat que afronta García cada dia quan entra a les 7 del matí a l’hotel en què treballa.