Així podrien ser les vacances del futur

Tot i el negacionisme militant, les evidències que la crisi climàtica afecta i continuarà afectant el nostre entorn són evidents. Diversos estudis han posat de relleu el que s’aproxima: més nits tropicals, més onades de calor, un augment important de les temperatures mitjanes i, per tant, més xafogor als territoris de la Mediterrània, un espai en què la costa és un dels principals reclams turístics a nivell mundial des de fa dècades.

Els càlculs parlen d’una pujada de quatre graus centígrads d’ací a trenta anys, d’una dràstica reducció de les pluges –en algunes zones, com ara el sud del País Valencià, la davallada de les precipitacions ha sigut del 80% en l’últim any– i d’un augment considerable dels dies amb onades de calor, i no només durant l’estiu. Alguns estudis, com ara un fet pel CSIC, parlen de concentrar les vacances estivals a la segona quinzena de juliol i no a la de l’agost, atès que durant el primer d’aquests períodes es desenvolupen els dies més calorosos de l’any i, situant les vacances en aquest tram, la reducció de l’activitat industrial i de la mobilitat associada al treball beneficiaria el medi ambient durant les jornades més crítiques.

Però hi ha altres factors que fan pensar que els canvis aniran molt més enllà. Els viatgers podran explorar noves destinacions i alguns territoris en què el turisme no ha estat tan explotat desenvoluparan una oferta inèdita que condicionarà els fluxos turístics. Siga com siga, tot condueix a una mateixa conclusió: a la Mediterrània no s’han fet bé els deures per a pal·liar els efectes del canvi climàtic, i ara cal actuar a contrarellotge. Això es veurà reflectit, també, en l’oci i el descans durant les pròximes dècades.

Rosa Maria Fraguell, professora titular de Geografia a la Universitat de Girona, calcula que l’augment de les temperatures afectarà especialment la zona del Delta de l’Ebre, però no tant la resta del litoral del Principat, i apunta que “el fenomen és catastròfic, però cal tenir present que això implica un increment del nombre de dies en què podrem desenvolupar activitats a l’aire lliure”. L’augment de temperatures, per tant, contribuiria a diversificar els moments de l’any en què la gent practica vacances. “Per això, cal veure l’augment de les temperatures també com un potencial per poder explotar i valoritzar el territori fent usos d’activitats a l’aire lliure. A partir de l’abril, fins finals d’octubre, podem tenir un període molt ampli en què poder valoritzar l’entorn del litoral i no allò relacionat amb sol i platja, tal com s’ha fet tradicionalment”.

Pel que fa a l’augment de les temperatures nocturnes, Fraguell admet que n’hi haurà un increment substancial, fet que restarà confort als visitants. “Però amb l’increment de les temperatures també ens trobem amb territoris que tradicionalment eren emissors de turistes que venien cap al litoral mediterrani –que era la destinació estrella– i que ara perdran competitivitat. Als anglesos, alemanys etc. ja no els caldrà venir tant cap aquí, perquè al seu litoral també es trobaran amb temperatures elevades. Aquests entorns entraran en una fase de temperatures confortables i els seus habitants ja no necessitaran venir-hi. Altra cosa són les tendències i les tradicions”, continua la professora. “El turista té interioritzat, en període de vacances, desplaçar-se i anar a la Mediterrània o buscar entorns amb temperatures elevades. Forma part de l’essència del turisme. Però hem de considerar que caldrà sumar nous països a l’oferta, perquè tindran noves potencialitats que abans no tenien”.

Aquesta acadèmica entén que, malgrat aquests canvis, el turisme de masses no desapareixerà. “Cada cop tenim més grups o capes socials que desitgen fer turisme i la seva economia no els hi permet cap altra pràctica que no sigui el turisme massiu. En tot cas hi haurà canvis de fluxos: potser els alemanys compraran també paquets turístics a Turquia”, pronostica. “Altra cosa és si ens adonem que potser no necessitem tots els turistes del món i que cal oferir més qualitat i ser més respectuosos”, conclou. “Calen polítiques de contenció, però reduir places costa molt, ja que la majoria d’establiments continuen amb aquestes inèrcies i els negocis estan pensats amb aquesta lògica. Canviar-la requereix més educació ambiental, més sensibilització i fer entendre al sector turístic que aquesta no és la via”.

El futur és ara

Antoni Riera, catedràtic d’Economia Aplicada a la Universitat de les Illes Balears i director tècnic de la Fundació Impulsa Balears, considera que el canvi climàtic ja està redefinint el turisme del futur en aquests moments. “Els estius i les vacances seran diferents”, afirma. L’acadèmic, que entén que aquest nou escenari necessita “del compromís i de les accions de tots els actors per mitigar el l’impacte climàtic”, creu que el turisme del futur “tindrà una visió que no serà només estrictament de mercat, de relació amb l’oferta i la demanda, sinó que hi haurà una visió del turisme molt més holística, sistèmica, tenint en compte que el turisme no és només un sector econòmic, sinó un conjunt de branques d’activitats”.

Aquest professor creu que no només es tindrà en compte el valor econòmic del turisme, sinó també el valor social i l’ambiental. “Parlem d’un turisme que s’integrarà molt més bé en les destinacions, tant pel que fa a les comunitats de residents com a l’ecosistema, i per tant serà un turisme diferent, ja que el que hem conegut fins ara és un turisme que fonamentalment es relaciona amb una època de desenvolupisme. Ara anem cap a un turisme que serà motor de desenvolupament des d’una perspectiva molt més harmoniosa”.

Això exigirà canvis de paradigma, com ara el fet que “els fluxos turístics es gestionaran d’una manera diferent i els impactes del turisme es mesuraran d’una manera també diferent. Si ara mesurem el turisme en relació amb el nombre de turistes que rebem, d’aquí a un temps tot es mesurarà en funció del valor afegit que la indústria turística sigui capaç de generar”. I si aquesta indústria no és capaç de generar un valor social i ambiental, a més d’un valor econòmic, segons Riera, “el turisme no sobreviurà”. L’acadèmic relaciona el model de turisme de masses actual amb “el paradigma econòmic de la globalització liberal que, fonamentalment, té les seves arrels en la revolució fordista, en la cadena de producció, però anem cap a un altre tipus d’experiència turística: ja no produïm serveis com es produeix un cotxe, sinó que es durà el sector serveis més enfora, i això la tecnologia ho permet”. Riera conclou que l’experiència turística serà més important que no el servei turístic i que la quantificació ja no es mesurarà segons el nombre d’allotjaments, de transport utilitzat o de vendes en un restaurant, sinó que hi haurà un càlcul integral de l’experiència turística, fet que li donarà valor.

El canvi, segons Riera, serà obligat davant els efectes que el canvi climàtic tindrà sobre la Mediterrània, que farà perdre atractiu turístic a moltes destinacions costaneres. Al seu torn, les tensions generades als indrets acostumats a rebre fluxos massius de turistes empentaria també cap a la reinvenció del sector. “Per tant, hem de transitar d’un turisme com el que coneixem avui a un turisme que es diu regeneratiu. Això vol dir que és capaç, al mateix temps que es produeix aquesta activitat econòmica, d’incrementar el capital social i el capital natural del destí. El repte és enorme, però s’ha d’aconseguir. No s’ha aconseguit aquests anys ni amb polítiques de desestacionalització ni amb polítiques de diversificació de producte. És cert que al turisme de sol i platja hem afegit el turisme gastronòmic, el cicloturisme, el de natura... però no hi ha prou amb desestacionalitzar i amb diversificar producte: hem d’escometre una transformació del turisme des d’aquesta perspectiva molt més sistèmica, holística i amb impacte positiu des d’un punt de vista social, ambiental i econòmic”, conclou Riera.

També des del punt de vista acadèmic Tolo Deyà, degà de la Facultat de Turisme de la Universitat de les Illes Balears, té sospites que les temperatures extremes acabaran afectant negativament la satisfacció dels turistes, i apunta que la desestacionalització a les Illes Balears no està fent reduir el nombre de turistes a l’estiu, sinó que els està fent augmentar també fora de la temporada alta. “Tots som conscients que hi ha una aposta bastant ferma i clara, almenys aparentment, d’intentar reduir aquesta sensació de massificació que té el resident. Jo crec que l’únic que podem fer és veure si les mesures són efectives. No podem esperar que les mesures aplicades tinguin ja resultats aquesta temporada. Portem anys creixent de manera sistemàtica en nombre de turistes i en oferta d’allotjament, no podem pretendre que en un any se solucioni el que no s’ha solucionat en dotze”, demana.

Alhora, Deyà reconeix que “seria desitjable tenir una economia més diversificada, però l’economia no es dissenya des d’un despatx amb un paper i un bolígraf, sinó que es desenvolupa al mateix ritme que la societat”. Això, en canvi, no vol dir que l’actual model tinga garantida la supervivència. De fet, el degà de la Facultat de Turisme de la UIB creu que “és molt poc probable que l’actual model pugui sobreviure durant molts anys”. Argumenta que “hem arribat a un punt en què els residents i fins i tot els mateixos turistes s’han adonat que la situació és insostenible i caldrà prendre mesures i canviar hàbits. Un dels hàbits a canviar és el consum massiu no només en el turisme, sinó també en altres sectors com el de la telefonia mòbil o el de la roba. Aquesta activitat consumista a la qual ens hem acostumat és totalment insostenible. També en els viatges: consumim molt massivament, i això haurà de canviar. Com? Aquesta democratització que hem vist els darrers anys del turisme, amb preus de bitllet d’avió baixos, tal vegada no podrà continuar i s’hauran d’aplicar mesures, com ara la taxa pel turisme sostenible amb la introducció d’un sobrecost que faci que la gent no pugui viatjar tant”.

Aquest professor d’universitat admet que no hi ha consens sobre aquestes mesures. “Fins ara la taxa turística només ha tingut afany recaptatori. No existeixen taxes turístiques que tinguin per objectiu ser suficientment altes com per dissuadir el turisme. Això passa amb el tabac o amb l’alcohol, que tenen taxes dissuassòries. Pot generar polèmica, sí, però aquesta democratització del turisme desapareixerà. N’hem de ser conscients. No podem tenir un sector econòmic en què la gent consumeix massivament un producte simplement perquè no està pagant realment els costos que realment implica el consum d’aquest producte”, conclou.

Les destinacions més consolidades

Fede Fuster és el president d’HOSBEC, l’associació d’empreses hoteleres més influent del País Valencià. Amb seu a Benidorm (Marina Baixa), el president d’aquesta entitat constata que malgrat els efectes del canvi climàtic les reserves van a més, com també els negocis turístics, i la desestacionalització contribueix a fer funcionar encara més les empreses fora de la temporada alta.

Segons explica, destinacions com ara Benidorm (Marina Baixa), Benicàssim (Plana Alta), Peníscola (Baix Maestrat), Cullera (Ribera Baixa) o Gandia (Safor) es continuen beneficiant per haver treballat “com toca” en matèria d’urbanisme, de planificació de carreteres, per a garantir l’ús de mitjans alternatius al cotxe o per a millorar l’oferta hotelera, “que és la que aporta valor, llocs de treball de qualitat i impostos”. En canvi, “ciutats com ara Alacant o València no han fet els deures i tenen menys harmonia amb el turista”.

Pel que fa al futur, Fuster també es mostra optimista de cara a la continuïtat del model actual. “Entre les prioritats de despesa de les persones el fet de viure experiències i viatjar cada vegada és més important, i el turisme anirà a més, no només a la Comunitat Valenciana”. Segons el representant empresarial, cal que les decisions i les inversions que segons ell han de prendre les autoritats públiques arriben. Per exemple, preguntat sobre l’ampliació dels aeroports d’Elx-Alacant i de València, considera que “no serà problemàtica si les coses es fan com toca”. Però “si s’amplia l’aeroport d’Alacant i ve més gent que continua sense poder-se’n desplaçar en tren, aleshores serà una altra cosa. El que cal fer és les coses bé, amb seny”, conclou recordant que l’aeroport citat és l’únic dels grans d’Europa que no disposa de connexió ferroviària.

D’altra banda, qüestionat per les principals mesures que creu que s’haurien de prendre per garantir el protagonisme del turisme en l’economia, demana millorar les infraestructures de transport. “Això eliminaria moltíssims cotxes, faria que la gent tinguera més fàcil arribar als llocs i serviria per a distribuir el turisme arreu del territori d’una manera més eficient. Tenim un gran producte d’interior a la Comunitat Valenciana que encara està per descobrir, però la gent té moltes dificultats per arribar perquè la infraestructura és molt millorable”.

Fuster també es refereix al finançament públic. “Les principals destinacions turístiques no estan reconegudes com a tal per l’Estat espanyol. La llei de municipis i hisendes locals certifica els municipis turístics pel nombre de segones residències, i això no té res a veure amb el turisme, amb la planta hotelera, amb els apartaments, amb els càmpings... Benidorm i Peníscola no són ciutats turístiques per al Govern d’Espanya, i per tant no es financen correctament”. Això té com a conseqüència, explica, que Benidorm, amb 72.000 habitants censats, pague serveis públics per a quasi mig milió de persones.