Passejant pel centre de València ningú no diria que, fa només un any, Europa, com el món, romania immobilitzada a causa d’un virus d’abast global. Un any i mig després que l’OMS declarara la pandèmia, els carrers més cèntrics de la capital valenciana tornen a estar curulls de turistes a la caça de “paella for dinner” i selfies amb el Micalet de fons. Tampoc no falten els ramats de creueristes que caminen, somnàmbuls, a la cerca d’una experiència turística a l’estil fast food: Mercat Central, passejada ràpida per Ciutat Vella, Ciutat de les Arts i de les Ciències i arròs amb coses en un restaurant amb preu prepactat en poc més de sis hores. La diferència amb el febrer de 2020 és minúscula. Només les obres per convertir en zones de vianants punts emblemàtics com la plaça del Mercat o la plaça de la Reina distorsionen la sensació de déjà vu.
La “normalitat millorada”, etiqueta que va utilitzar Ximo Puig a principis d’octubre per referir-se a la vida sense restriccions (o amb mínimes restriccions) s’assembla molt, en realitat, a la normalitat prepandèmica. Hi ha elements que, després de l’esvoranc pandèmic, no han canviat gens. Tampoc la posició del PSPV-PSOE a propòsit de la possibilitat d’aplicar una taxa turística. Unides Podem i Compromís, enmig de la negociació per a l’avantprojecte de pressupostos, han tornat a posar la qüestió a sobre de la taula, com ja han fet en anteriors negociacions. I la resposta socialista ha sigut la mateixa que en edicions pretèrites: que cal estudiar-ho amb detall i que cal acordar-ho amb el sector. Finalment la taxa no figurarà en l'avantprojecte de pressupostos que, previsiblement, aprovarà el Consell aquest cap de setmana.
A aquests arguments, n’han afegit un tercer que, tanmateix, comença a caducar a la vista de les xifres: que el turisme, que al País Valencià genera el 15,5% del PIB i el 15,9% de l’ocupació, ha estat el sector que més ha patit les restriccions de mobilitat. L’estratègia socialista de tirar pilotes fora els ha donat resultat fins ara, a pesar de la insistència dels seus socis en el Botànic. «Quan va bé el turisme, (els socialistes) diuen que no li hem de posar pals a les rodes del sector; i quan va malament, tampoc. Per a alguns mai serà el moment», es queixava amargament la setmana passada el diputat d’Unides Podem, Ferran Martínez, durant una compareixença del conseller Vicent Soler a les Corts per parlar sobre el tema.
La senda europea
La qüestió de la taxa turística al País Valencià roman en guaret a pesar que a Europa aquest debat està cada volta més madur. París va ser pionera en aquesta matèria, l’any 1994. I des d’aleshores més països i ciutats s’hi han anat sumant, a mesura que el fenomen turístic esdevenia més massiu i generava externalitats negatives. L’ús intensiu de l’espai públic; l’increment dels preus del lloguer en els centres de les ciutats derivats del fenomen Airbnb; la sobregeneració de residus en zones costaneres... són només una part del revers d’un fenomen que s’ha alimentat en les darreres dues dècades de la generalització dels vols de baix cost.
També a casa nostra les administracions han abordat la qüestió, esperonats en part pels cada volta més consistents moviments socials i veïnals que clamen contra la turistització dels seus barris. El País Valencià és l’únic territori de parla catalana que s’ha inhibit en aquesta matèria.
Tant a Catalunya com a les Balears la qüestió va estar precedida de polèmica i protestes dels sectors implicats. A Barcelona, l’any 2005, l’intent de l’aleshores alcalde Joan Clos d’implantar una taxa turística va quedar en via morta per l’oposició frontal dels hotelers. I efímer fou el primer intent del Govern balear d’implantar l’ecotaxa, l’any 2001. A l’anunci de la implantació per part del govern de Francesc Antich li seguí una intensíssima campanya política i mediàtica en contra. El 2003, la victòria electoral del popular Jaume Matas va liquidar aquell tribut.
Va haver de passar una dècada perquè aquelles iniciatives maduraren. El 2016, poc menys d’un any després d’arribar al govern, la socialista Francina Armengol va recuperar aquella iniciativa i des d’aleshores les quantitats a pagar pels turistes s’han revisat a l’alça en diverses ocasions. D’aquesta manera, les Balears se sumaven a Catalunya, on l’any 2013 va entrar en vigor l’anomenat impost sobre les estades en establiment turístics. Segons dades del Departament d’Economia i Hisenda, des de 2013 a 2020, les arques catalanes han recaptat 371 milions d’euros. En aquest període, Catalunya ha passat de registrar 63,6 milions de pernoctacions el 2013 a 76,5 el 2019, l’últim any abans de la pandèmia. “L’impost es va introduir a Catalunya en un moment de forta demanda i creixement de mercat, per la qual cosa no va tenir un efecte dissuasiu en l’arribada de turistes”, analitza Pedro Aznar, professor del Departament d’Economia, Finances i Comptabilitat d’ESADE, el qual no s’està de recordar que durant aquesta mateix període els preus hotelers van incrementar-se també.
Al Principat el 50% dels diners recaptats es gestionen des dels ens municipals, amb la particularitat que, en municipis on la recaptació és igual o inferior als 6.000 euros, l’encarregat de la gestió és el consell comarcal. L’altre 50% va a parar a una caixa comuna que rep el nom de Fons per al Foment del Turisme i es destinen a finançar polítiques turístiques per a la millora de la competitivitat de Catalunya com a destinació, així com a garantir-ne la sostenibilitat.
“El balanç de l’impost turístic és clarament positiu. No ha limitat la demanda turística com alguns preveien, perquè des de la seva implementació i fins a l’arribada de la pandèmia tots els indicadors han crescut: la despesa, les pernoctacions... L’impost ha permès dotar de recursos econòmics el país per aplicar polítiques d’equilibri territorial turístic i de millora de la sostenibilitat del sector”, assegura Marta Domènech i Tomàs, que és directora general de Turisme de la Generalitat de Catalunya.
L’efecte ha estat tan positiu que, de fet, el Govern català ha revisat a l’alça les tarifes en dues ocasions. La primera fou el 2016, quan s’incrementà les tarifes dels pisos turístics, alhora que es gravaren els creuers que atracaven menys de dotze hores, que fins aleshores n’havien estat exempts. Aquest mateix octubre s’han revisat a l’alça totes les tarifes d’establiments turístics, un augment que estava previst que entrara en vigor al juny, però que es va postergar a causa de la pandèmia. Una nit en un apartament turístic suposa desembutxacar 1 euro per persona, cosa que significa un increment de 10 cèntims respecte de la tarifa anterior (podeu veure les tarifes actuals per a Catalunya —excepte la capital— en el quadre adjunt).
D’altra banda, Barcelona disposa d’unes tarifes específiques, a les quals cal sumar un recàrrec municipal que ha entrat en vigor aquest any. Aquesta mesura, aprovada ara fa un any amb els vots dels Comuns, Esquerra i PSC, és progressiva i té com a horitzó l’any 2024, quan la tarifa dels diferents tipus d’establiments s’estandarditzarà fins als 3,25 euros.
No, no i no
Mentre a Catalunya i les Balears s’incrementa la pressió impositiva sobre els turistes, al País Valencià encara s’observa amb recel un impost d’abast autonòmic. El responsable de Turisme de la Comunitat Valenciana, Francesc Colomer, que va ser alcalde de Benicàssim entre 2007 i 2011, s’hi ha manifestat obertament en contra en reiterades ocasions. La seua bel·ligerància davant d’aquesta proposta només és comparable a la manifestada per la patronal del sector al País Valencià, Hosbec, que alhora està dominada pels interessos de Benidorm. No s’ha de perdre de vista que aquest municipi de la Marina Baixa ha fet del turisme de baix cost el seu model. Del que es tracta és d’obtenir marges de beneficis baixos, però acollir molts turistes. Al seu parer, doncs, un increment de preu desestabilitzaria el seu model de negoci. I, per això, es tanquen en banda cada volta que en el debat públic reapareix aquesta qüestió.
Com si d’una mena de síndrome d’Estocolm es tractés, els socialistes defenen, fins i tot, que una taxa turística podria repercutir negativament en els salaris dels treballadors i treballadores, en veure’s els empresaris “obligats” a rebaixar més els costos per continuar sent competitius. Així ho va manifestar dimarts passat el diputat socialista a les Corts, José Muñoz, el qual va alertar del perill que tot plegat desemboque en una major “precarització del sector”. Muñoz, com abans havia fet Vicent Soler, va posar l’èmfasi en la necessitat que la mesura fora acordada amb el sector.
Tanmateix, Compromís i Unides Podem tenen intenció d’insistir en la qüestió, com va quedar palès durant la reunió que Mónica Oltra i Héctor Illueca van celebrar al setembre passat. En ella, tots dos proposaren la creació d’un gravamen als turistes que es destinarà a polítiques d’ajuda al lloguer dels i les joves. L’anunci, a cinc setmanes de presentar l’avantprojecte de pressupostos de la Generalitat, va caure com una bomba a Presidència, que es fa la desentesa davant una proposta que Compromís i Unides Podem han plantejat en diverses ocasions. De fet, el mateix comitè d’experts a qui Hisenda va encomanar un estudi per a la reforma tributària del País Valencià s’hi mostrava procliu a la mesura.
De moment, els socialistes només s’han obert a implantar una mena de taxa turística municipal, tot pensant en la ciutat de València, on, de fet, els seus representants s’hi han manifestat favorablement, com també el mateix alcalde, el valencianista Joan Ribó. Els seus socis de govern, però, consideren insuficient aquesta proposta i reclamen fer un pas definitiu cap a la implantació progressiva d’aquest impost, que volen d’abast autonòmic i no municipal. Amb l’objectiu d’acostar postures, tant Compromís com Unides Podem han manifestat que l’entrada en vigor de la mesura podria retardar-se fins a finals de 2022 o principis de 2023, quan la conjuntura turística s’haja normalitzat. De moment, l’agost passat el País Valencià va registrar xifres més bones que no s’esperava. Cap indicador no s’aproximà a les xifres de 2019 (el turisme internacional va descendir un 40,7% respecte de 2019 a l’agost mentre les pernoctacions d’estrangers caigueren un 49,3% i les d’espanyols un 2,2%), però el mateix sector reconeix que els registres són més favorables del que apuntaven les primeres previsions.
Així les coses, tant Compromís com Unides Podem consideren que ha arribat l’hora de posar el fil a l’agulla. La qüestió, probablement, tornarà a plantejar-se en les Corts. “És tan important la qualitat de la destinació com la qualitat de vida dels i les residents”, recordava dimarts passat la diputada de Compromís, Aitana Mas. La mateixa Conselleria d’Hisenda ha fet treballs prospectius: amb les pernoctacions de 2018, les arques de la Generalitat podrien haver recaptat 50 milions d’euros. No és un xifra molt alta en el conjunt d’ingressos, però contribuiria a reforçar l’esforç tributari dels valencians i les valencianes.